La Fundació Masó repassa la trajectòria del periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó en una exposició antològica en el desè aniversari de la seva mort. La mostra, comissariada per la historiadora Rosa Maria Gil Tort, permet recórrer tota la biografia d'Aragó, posant un èmfasi especial en la seva tasca com una de les personalitats més rellevants del periodisme català de la segona meitat del segle XX. La sala d'exposicions temporals de la Casa Masó acull 'Narcís-Jordi Aragó. Tinta a les venes i Girona al cor', que es podrà visitar fins al 20 de març i proposa dos recorreguts paral·lels per la vida i la trajectòria professional d'Aragó.
Arranca amb una cronologia que il·lustra la seva vida, des del seu naixement el 1932 a la Casa Salieti del carrer dels Ciutadans de Girona fins a la seva mort a la Casa Masó, 84 anys més tard.
En aquesta secció es poden veure dotzenes de fotografies de la seva infància, la família, l'època d'estudiant i els inicis com a periodista a la ràdio i a la premsa escrita, la relació amb Mercè Huerta, els anys com a director de la revista Presència, del centre de documentació de la Cambra de Comerç i de la Revista de Girona, la seva participació en el Debat Costa Brava i, finalment, els moments en què va fer donació de la Casa Masó i del seu arxiu a la ciutat de Girona.
Al mateix temps, també s'exposen més d'un centenar de documents essencials en la seva trajectòria personal i professional. S'hi poden veure les revistes que Aragó ja redactava i compaginava des de l'edat de set anys, a finals dels anys trenta i durant la postguerra, la seva activitat per promoure en cinema i el teatre, nombrosos documents sobre les dificultats amb la censura franquista quan dirigia Presència, una tria de números destacats de la revista, la seva tasca com a corresponsal de Tele-Exprés, episodis com l'entrevista al president Josep Tarradellas a l'exili, la col·laboració amb el diari El Punt, com a president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, les distincions que va rebre i, finalment, tots els llibres i guies que va escriure, sempre relacionats amb la història, la literatura o el patrimoni cultural de la ciutat Girona.
La majoria de la documentació prové del seu arxiu personal, conservat a l'Arxiu Històric Municipal i al CRDI, alguns de l'Arxiu Diocesà, i de l'arxiu de la pròpia Fundació Rafael Masó.
La cloenda de l'exposició és una projecció de 90 fotografies sobre la intensa vida professional d'Aragó, al costat de nombroses personalitats de la política i la cultura del país, en dotzenes de presentacions de llibres i revistes, amb Mercè Huerta a la Casa Masó, i treballant amb la seva màquina d'escriure (que també es pot veure a l'exposició).
L'exposició es pot visitar fins al 20 de març de 2027, de dimarts a dissabte de deu del matí a sis de la tarda. A partir del 15 de desembre, al final de la mostra també es projectarà el documental Aragó, retrat a mitja llum, coincidint amb la presentació d'aquest nou documental que ha dirigit el periodista Gerard Bagué, produït per la Cambra de Comerç de Girona.
Coincidint amb l'exposició, la Fundació Rafael Masó ha publicat un llibre homònim, amb capítols de Rosa Maria Gil, Joaquim Nadal i Lluís Costa, que es presentarà el 3 de novembre a la Cambra de Comerç de Girona. Rosa Maria Gil farà visites comentades a l'exposició el 5 de novembre i el 3 de desembre. Durant el mateix període que es podrà visitar l'exposició a la Casa Masó, en una pantalla tàctil instal·lada a la Cambra de Comerç de Girona es podrà veure una versió interactiva de la mostra amb els mateixos continguts visuals.
Donació a la ciutat
Narcís-Jordi Aragó i Masó i la seva esposa, Mercè Huerta Busquets, van fer donació de la Casa Masó a la ciutat de Girona l'any 2006, motiu pel qual l'Ajuntament de Girona va crear la Fundació Rafael Masó, de la qual ells van ser els presidents d'honor. Huerta va morir el 2015 i Aragó el 2016. L'exposició es fa coincident amb, també, amb el vintè aniversari de la creació de la Fundació.
L'alcalde de Girona i president de la Fundació Rafael Masó, Lluc Salellas, ha assegurat que deu anys després de la seva mort, i tal com van fer l'any passat amb la Mercè Huerta, volen "reivindicar el seu llegat perquè la seva visió d'una ciutat oberta, amable, tolerant i culta continua essent un referent". "Article rere article, columna rere columna, la d'Aragó va ser una lluita pacient i discreta, convençut que l'accés a la cultura era essencial per convertir-nos en millors ciutadans i ciutadanes", afegeix Salellas.
L'alcalde subratlla que Aragó es va forjar "en els anys més foscos, cruels i desèrtics de la dictadura franquista" i, des del primer moment, el seu periodisme va voler explicar com l'esperança d'un futur millor demana "conèixer la història i els secrets de l'arquitectura que ens envolta, desxifrar el llenguatge dels artistes de la ciutat, entendre la literatura que s'ha escrit als nostres carrers i places, i alhora meravellar-se amb el món a través del cinema".
