La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat que l’estudi informatiu de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar (Selva) “vol superar” els entrebancs judicials que hi havia en projectes anteriors. Paneque ha recordat que “hi ha un històric molt important” i per això preveuen completar en màxim 18 mesos aquest document, que analitzarà el millor traçat que ha de tenir la nova carretera.
Aquest divendres el Govern ha anunciat la licitació d’aquest estudi dins d’un paquet de 500 milions d’euros. Paneque ha assegurat que el BRCAT entre Blanes i Lloret de Mar –que també es licitarà dins del mateix paquet– “no és suficient” i per això cal ampliar aquesta carretera.
La conselleria remarca que el Govern ha impulsat la redacció de l'estudi informatiu i d'impacte ambiental de la millora de la connectivitat viària entre Tordera-Blanes-Lloret de Mar fins a enllaçar amb la C-63, amb l'objectiu de reduir la congestió en els accessos a Blanes i Lloret de Mar, millorar el nivell de servei del corredor entre el Maresme i la Selva marítima i garantir la compatibilitat amb les actuacions de transport públic previstes, com el BRCat.
L'estudi analitzarà diverses alternatives per a la millora de la connectivitat viària en aquest entorn, a partir de les determinacions de l'estudi de millora de la mobilitat del corredor Maresme-Selva Marítima que va fer la Generalitat. Aquest document concloïa que, a més de les millores en transport públic, en aquest corredor "és necessari" actuar en la millora de la vialitat, amb el perllongament de la C-32 o la millora del corredor de la GI-600/GI-682 fins a l'eix de la C-63 a Lloret de Mar, com a principals alternatives.
Aquesta actuació abasta una longitud de 7,5 quilòmetres, dels municipis de Tordera, Blanes, Lloret de Mar i Vidreres. La inversió prevista és de 110 milions. Ara es licita la redacció de l'estudi informatiu i d'impacte ambiental, que s'adjudicarà aquest hivern. El termini de redacció és de 18 mesos.
Variant d'Olot i les Preses
L'anunci forma part paquet d'actuacions en infraestructures de mobilitat que ha fet públic avui el Govern, i que inclou la licitació per 447,2 milions d'euros de les obres de la variant d'Olot i les Preses com a "principal actuació". Paneque assenyala que respon a una "reivindicació històrica" i defensa que s'ha dissenyat seguint "els màxims estàndards d'integració de la infraestructura en un entorn protegit".
Aquesta infraestructura viària permetrà alliberar de trànsit de pas els nuclis urbans i, així, "afavorir tant la mobilitat i la seguretat en aquest entorn com la qualitat de vida de la població". "És una actuació molt rellevant per a la mobilitat local i comarcal i també de les comarques gironines, i la Generalitat hi està treballant conjuntament amb el territori", ha exposat Sílvia Paneque.
Es preveu que les obres comencin la primavera de 2027 i tinguin un termini d'execució de 55 mesos. La variant de les Preses i Olot completarà l'eix Vic-Olot per Bracons i alleugerirà de trànsit l'interior dels nuclis urbans que l'actual carretera (C-152) travessa. En aquest sentit, es calcula que la nova variant reduirà entre un 90% i un 60% del trànsit a les Preses, en funció del tram. I a Olot, per exemple, a l'avinguda de Sant Jordi, disminuirà al voltant d'un 30%.
La nova variant de les Preses i Olot tindrà una longitud d'11 quilòmetres i comptarà principalment amb un carril per sentit de la circulació. El traçat s'inicia a l'actual rotonda del polígon de la Serra, a la Vall d'en Bas, on conflueixen les carreteres C-63, C-37 i C-152 i finalitza a l'A-26, a Olot.
L'obra inclou el viaducte sobre el Fluvià, al sud del túnel de la Pinya, d'uns 540 metres de longitud, el tram soterrat de 900 metres per a la integració paisatgística de la variant sota la zona cultivable per la cooperativa Verntallat, el túnel de prop de 2,5 km sota la serra de Sant Valentí de la Pinya, el viaducte de 500 metres de longitud sobre la riera de Riudaura al terme d'Olot i un tram de 230 metres de la nova variant en fals túnel a la zona industrial del Pla de Baix, a Olot.
La consellera assenyala que durant la definició del projecte han incorporat diverses mesures i millores, posant una atenció especial a les destinades a afavorir la integració ambiental i paisatgística de les noves infraestructures.
