Els llibres de cuina viuen una nova etapa de creixement en plena expansió dels continguts digitals. En un context marcat per les xarxes socials i els formats audiovisuals, els receptaris en paper mantenen el seu valor i es consoliden com a productes de prestigi i permanència dins del sector gastronòmic.
Experts en edició i gastronomia coincideixen que els grans professionals continuen apostant pel llibre com una manera de perpetuar la seva obra. Malgrat l’èxit de les videoreceptes, els volums impresos amb fotografies cuidats i edicions elaborades esdevenen referències que van més enllà de l’ús pràctic i es converteixen en objectes culturals.
El catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Javier Aparicio Maydeu, defensa que el llibre en paper té una “fiabilitat i resiliència” que no tenen els formats digitals. Segons apunta, els professionals busquen deixar una obra completa que funcioni com una mena de “bíblia” de la seva cuina, amb voluntat de permanència.
En la mateixa línia, el director editorial de Planeta Gastro, David Figueras, assegura que els llibres gastronòmics viuen una “edat d’or”, amb un mercat en creixement sostingut durant l’última dècada.
El cas del pastisser gironí Jordi Roca
La demarcació de Girona, amb figures de projecció internacional, té un paper destacat en aquesta tendència. El pastisser gironí Jordi Roca exemplifica la convivència entre el món digital i el llibre tradicional.
Roca ha publicat recentment ‘Coses de casa’, un recull de receptes sorgides de les seves xarxes socials. El mateix professional explica que el projecte neix de la demanda dels seguidors: “Ostres posa exemples més fàcils, que puguem assumir o fer a casa, amb ingredients més assequibles… I ho van demanar tant que un dia vaig sortir saltant i dient: “Avui farem coses de casa!””.
El pastisser defensa que el llibre permet donar consistència a continguts que, a internet, són efímers: “El llibre és com el testament. És un document que oficialitza que això ha passat”. En aquest sentit, contraposa la naturalesa volàtil de les xarxes amb la permanència del format físic: “Tenim les xarxes que és tot volàtil i se’n va, però el llibre és una constatació”.
Roca també reivindica la llibertat creativa que li ofereixen les plataformes digitals, però deixa clar que no vol perdre’n l’essència: “Jo publico vídeos quan puc i m’agrada fer-ho de forma espontània”. I afegeix: “Quan això es converteix en una obligació i ho has de fer, ja es perd del tot la màgia”.
Aquesta espontaneïtat contrasta amb el procés d’elaboració d’un llibre, molt més pausat i reflexiu, fet que reforça el seu valor dins del sector.
Dues vies complementàries
Tant editors com professionals coincideixen que els llibres i les xarxes no són formats excloents, sinó complementaris. Les xarxes ofereixen immediatesa i una connexió directa amb el públic, mentre que el llibre aporta credibilitat, profunditat i valor editorial.
La cuinera Ada Parellada també defensa aquesta dualitat. Tot i l’impacte massiu de les videoreceptes, considera que el llibre manté un prestigi superior i permet recollir continguts més elaborats, des de receptes complexes fins a reflexions sobre alimentació i cultura.
Segons els experts, aquesta convivència respon a un canvi en els hàbits de consum, on la gastronomia ha guanyat protagonisme social, impulsada per la televisió i les plataformes digitals.
Preservar el patrimoni culinari
Més enllà del format, el debat també posa el focus en la transmissió del coneixement culinari. Les xarxes han democratitzat l’accés a les receptes, però els llibres permeten ordenar i preservar aquest patrimoni de manera estructurada.
En aquest sentit, el paper dels professionals i dels editors és clau per garantir que la gastronomia es mantingui com un element central de la cultura. Tal com apunten els especialistes, els receptaris en paper continuen sent una eina essencial per fixar i transmetre el coneixement culinari a llarg termini.
