Absolta la pianista de Puigcerdà que s'enfrontava a 5 anys i mig de presó

La sentència es mostra crítica amb la petició "desproporcionada" de pena i amb el fet que el cas es tramités durant sis anys

L'Audiència de Girona ha absolt la pianista de Puigcerdà que s'enfrontava a anar a la presó acusada de molestar una veïna assajant amb l'instrument vuit hores al dia.

La sentència conclou que, arran de les queixes de la veïna de dalt, la pianista, Laia Martín, i els seus pares van dur a terme diverses obres per insonoritzar l'habitació. A més, la sentència també ressalta que no s'ha pogut acreditar que hi hagi una relació directa entre el so de l'instrument i el trastorn nerviós que patia la denunciant.

La sentència, de forma contundent, critica que el cas d'unes queixes per soroll arribessin tan lluny i qualifica de "desproporcionada" la pena de 7 anys i mig que sol·licitava inicialment la fiscalia.

Al llarg de 19 pàgines, la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Javier Marca, desmunta una per una les acusacions que tant fiscalia -que en un principi demanava una pena de 7 anys i mig de presó per a la pianista- com l'acusació particular imputaven a Laia Martín. La sentència es mostra crítica amb el fet que unes queixes veïnals per soroll hagin anat per la via penal, hagin trigat sis anys a instruir-se (els sorolls van ser entre els anys 2003 i 2007) i hagin acabat amb una petició de pena "desproporcionada". 

El tribunal absol la pianista i també els seus pares i conclou que no ha quedat acreditat que els tres fossin autors d'un delicte contra el medi ambient per contaminació acústica ni tampoc d'un delicte de lesions psíquiques per les seqüeles provocades en la veïna. La sentència no és ferma i es pot recórrer, però el tribunal és contundent i ja apunta que en aquest cas "s'ha disparat contra tot el que es movia", "per elevació" i "amb pólvora del rei". 

"S'ha disparat contra tot el que es movia perquè s'ha evidenciat l'absoluta falta de fonament de les acusacions deduïdes contra els pares", argumenta la sentència que ressalta que els pares van actuar de forma diligent perquè van invertir diners en diferents obres per intentar insonoritzar l'habitació. "Han estat indegudament sotmesos a un procediment penal que s'ha allargat durant any, i a una pena de banqueta injusta i injustificable", destaca el tribunal.  

A més, també conclouen que s'ha "disparat per elevació" perquè la qualificació provisional dels fets és "inadequada" i les penes sol·licitades inicialment per les acusacions eren "desproporcionades". En aquest punt, el magistrat exposa l'asotrament que provoca que es demanin 22 anys i sis mesos de presó (7 anys i mig per a cadascun dels acusats) per contaminació acústica i per les lesions nervioses causades a la veïna quan si l'haguessin intentat matar s'haurien enfrontat a menys anys de presó. 

El tribunal de la secció quarta ressalta que aquest cas no hauria d'haver arribat mai a l'Audiència de Girona si la qualificació hagués estat "més ponderada". De fet, al final del judici la fiscal va modificar la petició de pena i va passar de la demanda inicial de 7 anys i mig a demanar una condemna d'1 anys i 8 mesos.   

Finalment, el tribunal conclou que s'ha disparat "amb pólvora del rei" perquè un assumpte "d'una entitat tan limitada i poca complexitat tècnica" ha necessitat d'una tramitació de més de sis anys, ha acabat amb una causa de més de 1.900 folis i ha precisat de quatre dies de judici durant els quals han declarat tres acusats, 29 testimonis i sis pèrits. Exagerat pel cas que es jutjava.   

Amb tot, el tribunal conclou que ha quedat provat que entre el mes d'octubre del 2003 i el setembre del 2007 la pianista assajava "amb freqüència" a casa seva i va adoptar mesures per insonoritzar tant l'instrument com l'habitació i evitar així destorbar el descans de la veïna. No ha quedat provat, però, que el trastorn nerviós que va patir la veïna estigui relacionat amb el so del piano, ni amb emissions acústiques per sobre del límit legal permès.