Els Mossos d’Esquadra han instruït 3.682 desaparicions de persones a Catalunya durant el 2025, un 2,7% menys en relació amb les 3.785 registrades el 2024. Aquesta dada significa una mitjana de 10 denúncies al dia.
Ho ha explicat Marta Ventas, caporal de l’Oficina d’Atenció a Famílies de Persones Desaparegudes del cos.. Ha afirmat que, tot i que les dades són “estables”, han crescut els episodis relacionats amb col·lectius vulnerables.
Els casos d’infants de 0 a 12 anys s’han elevat un 26%, sovint vinculats a fugues de centres, i també els de joves amb problemes de salut mental derivats de la pandèmia. Les desaparicions de majors de 65 anys també han pujat un 6,4%, sobretot les d’homes amb deteriorament cognitiu.
Amb motiu del Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent, Marta Ventas ha explicat que en els darrers anys la xifra de denúncies per desaparicions“s’ha mantingut estable”, tot i les accions de prevenció que fa el cos.
Ha assegurat que encara persisteix el mite que cal esperar 24 hores abans de presentar la denúncia, i ha demanat que la ciutadania acudeixi a la policia de forma immediata: “Les primeres hores són vitals”, ha apuntat la caporal, que ha recordat que tant les famílies com un veí, un amic o un conegut poden anar directament a qualsevol comissaria i interposar una denúncia.
Tot i representar només un 0,62% del total de denúncies tramitades pels Mossos, Ventas ha remarcat que les desaparicions tenen un “gran impacte emocional” per a les famílies i constitueixen una prioritat per al cos: “Quan hi ha una denúncia per desaparició, ràpidament fem accions per localitzar aquesta persona”, ha apuntat.
Ha explicat que el 98% de les desaparicions es resolen, el 50% en els primers tres dies i dos de cada tres abans d’acabar la primera setmana.
Territorialment, l’àmbit metropolità concentra el volum més alt d’incidents, amb 2.369 casos entre Barcelona (750), la regió metropolitana nord (652) i la metropolitana sud (967).
Durant el 2025, l’Oficina d’Atenció a Famílies dels Mossos va atendre 203 casos nous, corresponents a 213 famílies, i va gestionar 817 trucades. La majoria van ser consultes sobre qüestions vinculades amb l’estat de la investigació, orientació en la presa de decisions i assessorament en qüestions jurídiques. També es van fer 87 entrevistes presencials i l’equip va participar en dos dispositius de recerca a la muntanya amb famílies.
Creixen les desaparicions d’infants i joves
En relació amb el perfil de les persones desaparegudes, el 59% són homes (2.174) i el 41%, dones (1.508). Per franges d’edat, es van registrar 96 denúncies d’infants de 0 a 12 anys, 867 de joves de 13 a 17, 2.420 d’adults de 18 a 64 anys i 299 de majors de 65 anys.
Ventas ha indicat que aquest 2025 s’ha detectat un augment del 26,3% de les desaparicions entre infants de 0 a 12 anys i un increment del 3,3% de les que afecten adolescents de 13 a 17 anys. Ha atribuït aquests creixements a una major prevenció, que fa que el nombre de denúncies s’elevi, i també a un augment dels “escapoliments de centres de menors” i de les fugues de casa. Segons la caporal del cos, aquests episodis es consideren “de risc”, perquè les víctimes són “especialment vulnerables”, sobretot en edats molt primerenques.
En aquesta línia, ha explicat també que “arran de la postpandèmia, s’han detectat un augment de patologies mentals entre els joves”, cosa que ha generat “un risc més elevat de desaparicions voluntàries”. Això inclou persones amb diagnòstics de depressió greu o trastorns psicòtics, així com casos amb símptomes encara no diagnosticats, que augmenten la vulnerabilitat dels adolescents. “Tenen una vulnerabilitat extrema i cal actuar molt de pressa”, ha remarcat Ventas, que ha afegit que els brots o crisis mentals de les persones amb aquestes patologies dificulten la tasca de recerca.
Persones grans amb problemes cognitius
Un altre col·lectiu especialment vulnerable és el de les persones grans. Ventas ha indicat que les desaparicions en majors de 65 anys van créixer un 6,4% el 2025. Es tracta “principalment d’homes amb deteriorament cognitiu que es desorienten i acaben perdent-se després de sortir del domicili o d’un centre”. Les pèrdues de memòria i la fragilitat física amplifiquen el risc, sobretot quan aquestes persones viuen soles, ja que la manca d’un entorn proper pot retardar que es doni l’alerta a la policia.
Consells i prevenció
Per a persones grans amb deteriorament cognitiu, Ventas ha recomanat disposar de dispositius de localització, mantenir rutines fixes i xarxes comunitàries que puguin alertar la policia si es desorienten. També ha destacat la importància de tenir fotografies actualitzades del rostre i del cos, així com informació sobre medicació i vestimenta habitual.
Per als menors, ha subratllat que els pares han de parlar amb els infants sobre els riscos de les xarxes i els desconeguts, memoritzar números d’emergència i fomentar la comunicació familiar per prevenir fugues.
De manera similar, per a persones amb problemes de salut mental, ha dit que és essencial que familiars i veïns estiguin informats sobre la seva situació i disposin de dades mèdiques bàsiques, com el diagnòstic o la medicació.
Xarxes socials com a eina de recerca
En els darrers anys, les xarxes socials s’han convertit en una eina habitual per difondre els casos de persones desaparegudes i mobilitzar la comunitat. Ventas ha destacat que la publicació depèn del criteri de la policia judicial i de les unitats d’investigació, que valoren si és convenient o si podria interferir en la recerca. “És important, sempre li diem a la població que quan es publiqui una fotografia sigui a través dels canals oficials”, ha avisat la responsable, afegint que cal evitar “l’efecte soroll”.
També ha recordat que no s’han de posar detalls personals de la vida privada i que, un cop localitzada la persona, la imatge s’ha d’eliminar immediatament per protegir el dret a l’oblit i la intimitat, especialment si es tracta de menors. Per a majors d’edat que han marxat voluntàriament, la policia ha de respectar el seu dret a la llibertat i no pot difondre imatges.
Quan la desaparició amaga un homicidi
Durant el 2025, la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) ha assumit dues investigacions per mort violenta i ocultació de cadàver. En un primer cas, la investigació va arrencar per la desaparició sense causa aparent d’un home a Cunit. Després de la denúncia i d’un any d’investigació que va permetre vincular el mòbil criminal amb l’entorn proper de la víctima, els Mossos van arrestar un home i una dona a finals de desembre de 2025 com a presumptes autors del crim. Una posterior confessió va permetre localitzar les restes de la víctima en una fossa sèptica d’un domicili a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) amb el suport de diverses unitats especialitzades com ara la unitat de subsol, la BRIMO i la policia científica.
En el segon cas, la DIC va detenir un home el desembre del 2024 com a presumpte responsable de l’homicidi i posterior ocultació del cadàver de la seva parella. La investigació es va iniciar arran de la desaparició de la víctima a la Morera de Montsant (Priorat) a finals de 2022.
Després de l’arrest del presumpte autor del feminicidi, es van fer múltiples diligències de recerca, que van incloure l’ús de mitjans aeris, i les unitats de drons i canina per inspeccionar finques i zones d’interès. Paral·lelament, es va mantenir un contacte continuat amb la família de la víctima durant tot el procés de recerca. L’home ha ingressat a la presó mentre segueixen les tasques de recerca del cos de la dona.
Des de l’any 2010, la DIC ha investigat un total de 27 homicidis amb posterior ocultació de cadàver. D’aquests, una vintena, el que representa el 72%, van resultar ser feminicidis en l’àmbit de la violència de gènere. Cinc dels 27 episodis s’han relacionat amb el crim organitzat i el tràfic de drogues.
Tres sentències condemnatòries sense cos
Actualment, hi ha tres sentències condemnatòries a l’Estat, dues ja fermes, que han declarat la culpabilitat en casos d’homicidi amb ocultació del cadàver sense disposar del cos de la víctima, escenaris del crim, indicis biològics, testimonis directes, confessions o localització de l’arma homicida.
Els Mossos subratllen que el tercer veredicte de culpabilitat, declarat recentment per part del jurat popular, confirma l’eficàcia de la metodologia d’investigació dissenyada específicament per la DIC per aconseguir condemnes en casos d’homicidi sense dependre de la localització de tots els elements i efectes que configuren i defineixen la figura processal del cos del delicte, especialment el cadàver de la víctima o les restes biològiques d’aquest.
Aquesta metodologia portada a la pràctica, que ja havia permès aconseguir les condemnes en dos casos més, constitueix les primeres i úniques sentències d’aquesta tipologia a tot l’Estat.
Els Mossos col·laboren amb el Centre Nacional de Desapareguts (CNDES) en l’actualització de protocols d’investigació i en la millora dels circuits de coordinació. Així mateix, el cos participa en el Pla Estratègic estatal en matèria de Persones Desaparegudes. A Catalunya, la Comissió Interdepartamental de Persones Desaparegudes sense Causa Aparent, creada l’any passat, permet un abordatge transversal de la problemàtica, implicant diferents departaments de la Generalitat per millorar la resposta a les famílies.
