La demarcació de Girona ha viscut un salt històric en la recollida selectiva de residus durant el primer quart de segle XXI. Si a l’any 2000 tot just se separava el 12,5% de les escombraries, el 2024 la xifra ja supera el 50%, un increment més intens que el registrat al conjunt de Catalunya, que ha passat d’un 14% a gairebé el 50% en el mateix període.
Aquest avanç s’explica per la generalització dels contenidors, la implantació de models d’alta eficiència com el porta a porta, i una consciència social cada vegada més estesa, segons el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Albert Planell, que admet que “es pot anar més enllà” i que cal “separar més i millor”.
L’any passat, els municipis catalans van generar 3,86 milions de tones de residus, de les quals 1,82 milions es van recollir de manera selectiva, és a dir, separant fraccions com la matèria orgànica, el paper i cartró, el vidre, els envasos lleugers o els voluminosos. Això representa un 47% del total. En comparació amb fa 25 anys, la fracció resta, la brossa no separada i més difícil de tractar, ha passat de representar el 86% del total a un 52%, tot i que encara suposa més de dos milions de tones anuals a Catalunya. En termes de reciclatge efectiu, però, el país continua lluny dels objectius europeus, amb només un 39% del residu municipal reciclat, quan el llindar marcat és del 55% el 2025.
Aquest progrés no ha estat homogeni arreu del territori. Les dades de l’ARC mostren com algunes comarques catalanes ja se situen prop o per sobre del 70% de recollida selectiva, mentre que d’altres no arriben al 40%. A Girona, el comportament també és desigual, però amb una tendència clarament positiva. Municipis com Verges i Albons, al Baix Empordà, Juià, al Gironès, o Santa Coloma de Farners, a la Selva, presenten alguns dels millors registres del país. En el cas de les capitals de comarca, Santa Coloma de Farners lidera amb una taxa que supera el 81%, mentre que Girona ciutat se situa en el 50,7%, 37 punts més que a l’any 2000.
L’Ajuntament de Girona confia que el 2025 es tanqui amb un augment de vuit punts gràcies al nou sistema de recollida, que combina el porta a porta amb contenidors intel·ligents. El model ha generat queixes veïnals, però ha permès desencallar uns registres que feia anys que no avançaven. Altres capitals com Banyoles, al Pla de l’Estany, o Olot, a la Garrotxa, també superen ja el 50%, mentre que Figueres, a l’Alt Empordà, o Lloret de Mar, a la Selva, encara es mouen en franges inferiors però amb una evolució positiva. A la Cerdanya, amb Puigcerdà, els percentatges continuen per sota del 40%, en línia amb les dificultats estructurals de la comarca.
El cas de Verges és el més paradigmàtic. Aquest municipi del Baix Empordà, amb 1.160 habitants, va assolir el 2024 el 93,9% de recollida selectiva, el percentatge més alt de Catalunya. El contrast és encara més notable si es té en compte que a principis de segle amb prou feines arribava al 6%. L’alcaldessa, Diana Canals, recorda que el canvi es va produir el 2017, quan el Consell Comarcal del Baix Empordà va escollir el municipi com a prova pilot del sistema porta a porta. “Es van convocar els veïns, es van fer reunions i molta pedagogia”, explica, amb educadores ambientals resolent dubtes i materials informatius que detallaven on anava cada residu. El municipi disposa, a més, d’una minideixalleria oberta els set dies de la setmana.
Els primers mesos no van ser fàcils. Quan algun veí no separava correctament, els operaris no s’enduien el cubell i deixaven una etiqueta explicativa. “Hi havia moltes trucades per entendre què s’havia fet malament”, admet Canals, que subratlla que “un canvi tan radical no es pot fer bé des del primer dia”. Avui, assegura, “estem collint els fruits”. Veïnes com Pilar Jofre i Sònia Barris confirmen que el sistema funciona i que “tot és més net”, fins al punt que no tornarien enrere.
Malgrat l’èxit, l’alcaldessa critica els costos logístics derivats del tancament de l’abocador de Solius, que obliguen a portar la fracció orgànica fins a Alguaire, al Segrià. “Després de reciclar bé, no té sentit haver de fer més de 200 quilòmetres amb uns costos que es disparen”, lamenta. Per a l’expert en gestió de residus i tècnic de Medi Ambient de Begur, Xevi Turró, l’èxit de Verges s’explica per ser “un poble petit i cohesionat” i perquè el porta a porta permet identificar clarament qui no participa. A Begur, un municipi turístic, el sistema implantat el 2017 ha permès passar del 34% al 75%, amb resultats similars tant a l’hivern com a l’estiu.
Més enllà de la recollida, les dades mostren un augment moderat del volum total de residus, però una reducció clara per habitant. A Catalunya s’ha passat de 570,6 quilos anuals per persona a 480,6, és a dir, d’1,56 quilos diaris a 1,37. A Girona, que fa 25 anys era la demarcació amb més residus per habitant, la xifra ha baixat fins als 1,59 quilos diaris. Segons Planell, això demostra que, malgrat l’augment de població i del PIB, la generació de residus s’ha estabilitzat, en bona part gràcies a la conscienciació sobre l’excés de consum.
Tot i l’evolució positiva, l’ARC alerta que el repte principal continua sent el reciclatge real, que encara no arriba al 40%. “Com millor recollim, més fàcil serà reciclar”, insisteix Planell, que defensa la necessitat de crear una indústria capaç de transformar els residus en nous béns de consum. L’objectiu europeu és arribar al 65% de reciclatge el 2035, un horitzó que obliga a separar millor, reduir la generació i tancar el cercle de l’economia circular. En aquest camí, Girona parteix avui d’una posició avantatjosa, amb municipis que ja marquen el ritme del futur.
