La retirada de les denúncies en delictes de violència masclista a les comarques gironines segueix sent “un problema important” que atura procediments, malgrat que hi ha indicis per continuar amb la causa. L’inconvenient principal és que moltes dones es fan enrere, a vegades per pressions familiars o del mateix agressor, però, sobretot, perquè es troben en una situació de neguit econòmic.
El fiscal de l’Audiència de Girona, Enrique Barata, explica que el problema és que, traient la denúncia, les acusacions es queden sense la prova principal, la declaració de la víctima, i això complica el procediment. A banda de la retirada, també preocupa aquelles víctimes que decideixen no posar-la.
Tot i que cada vegada és més habitual que les dones víctimes de violència masclista perdin la por de denunciar el seu agressor, la realitat és que encara n’hi ha moltes que prefereixen no fer-ho i d’altres que es tiren enrere a mig procediment. En unes jornades de formació per a policies a l’auditori de la Coma-cros de Salt (Gironès), el coordinador de l’Oficina d’Atenció a la Víctima de Girona, Pere Serrats, ha explicat que els motius que fan que aquestes dones optin per retirar la denúncia són diversos.
El principal és que moltes d’elles desconeixen l’empara que tenen com a víctimes per part del sistema, i sovint hi influeixen els factors socioeconòmics i el futur dels fills, en cas que n’hi hagi entre la parella. Però també es troben, a vegades, amb pressions del mateix agressor o de la família.
Tot plegat fa que encara sigui un “problema important” la retirada de denúncies, perquè impedeix que procediments judicials que estan en marxa s’acabin complicant. A més, a vegades fins i tot s’han demanat mesures cautelars en el moment que es posa la denúncia.
El fiscal de l’Audiència de Girona, Enrique Barata, explica que en retirar la denúncia contra el presumpte agressor, les acusacions perden una de les proves principals, la declaració de la víctima.
“Si hi ha prova independent podem continuar, perquè són delictes públics, però quan la prova principal i pràcticament l’única és la declaració per explicar com s’han produït les lesions, si n’hi ha, i ho ha d’explicar ella, ens quedem sense prova. No hi podem fer res”, argumenta.
Barata també explica que en molts casos són processos de separació amb fills, pensions alimentàries i altres inconvenients, que fa que s’intenti arribar a acords a través dels advocats per tancar-ho.
Denunciar en qualsevol moment
Tant Barata com Serrats han recordat que les víctimes poden tornar a interposar la denúncia contra el seu agressor en qualsevol moment, encara que prèviament l’hagin retirat, pels motius que siguin. En aquest sentit, Serrats explica que quan atenen la dona afectada els ho remarquen per tal que en sigui conscient.
“És un element que nosaltres treballem molt i que la policia també ho fa, tot i que per a la mateixa persona la sensació és de certa desconfiança, ja que sembla que la torna a perjudicar”, explica Serrats.
Jornades a Salt
Unes reflexions que han sorgit en les jornades de formació que es fan a Salt i que van dirigides especialment a policies. El subdelegat del govern espanyol a Girona, Pere Parramon, assenyala que aquestes iniciatives són “molt importants” per tal d’oferir una coordinació entre institucions i cossos policials a l’hora de lluitar “contra la xacra de la violència masclista”.
Parramon reconeix que “cal fer difusió” entre la societat i especialment entre les dones víctimes de les possibilitats i la protecció que els ofereix el sistema. “Hem de lluitar tots junts”, ha destacat.
Per la seva banda, el cap de la Policia Local de Salt, Jaume Hernández, ha explicat que aquestes jornades serveixen també per “conscienciar” els mateixos agents, a l’hora d’atendre una dona que ha patit violència masclista. “No som màquines i hem de respondre de manera diferent”, ha remarcat.
