El cinema català desembarca a Sant Sebastià amb números de rècord en la història del festival. Després d’edicions daurades fa una quinzena d’anys, amb títols com ‘Los pasos dobles’ o ‘Pa negre’, la presència de talent del país va caure fins a mínims durant la pandèmia.
Des de fa anys, però, torna a escalant posicions i ja s’ha endut diverses Conches d’Or. A l’espera de veure si la cinematografia catalana repeteix al palmarès, el director del festival, José Luis Rebordinos, reflexiona sobre la situació del sector a Catalunya. Celebra el “bon moment” creatiu que viu i diu que la polèmica aposta pel documental ‘Tardes de soledad’ l’any passat no va ser arriscada. “És una operació segura, Serra sempre fa coses interessants”, opina.
Els últims anys, el cinema català ha estat distingit en el palmarès de festivals de tot el món. El de Sant Sebastià, lluny d’esdevenir una excepció, n’ha estat una locomotora, amb títols que s’han endut la Concha d’Or, com ‘Los pasos dobles’ o ‘Entre dos aguas’, totes dues d’Isaki Lacuesta, o la més recent per a ‘Tardes de soledad’, d’Albert Serra l’any passat.
Un any més, la secció oficial a competició del certamen torna a programar talent català, al costat de títols “variats” i “heterogenis”, com la defineix el director. “Hi torna a haver grans noms, com Edward Berger o Claire Denis, amb una representació d’apostes per descobrir i pel·lícules espanyoles i llatinoamericanes”, detalla a l’Agència.
En aquest sentit, destaca la fortalesa del cinema espanyol, amb zones concretes amb una cinematografia que ressona a escala internacional, com Catalunya, Euskadi o Galícia: “Són comunitats amb una cultura i una llengua diferenciades que es preocupen per tenir un cinema propi”. Entre els films catalans programats, hi ha la coproducció ‘Los domingos’, d’Alauda Ruiz de Azúa, així com el retorn de José Luis Guerín al festival, amb ‘Historias del buen valle’, un llargmetratge que Rebordinos creu que “no deixarà ningú indiferent”.
Un any després de la polèmica inicial per la programació del documental sobre la tauromàquia ‘Tardes de soledad’, el director del certamen constata que va ser un “encert”, perquè la pel·lícula “ha fet la volta al món i es veu com una obra d’art”. “Cadascú l’interpreta com vol. Jo soc antitaurí i em va reafirmar en la meva condició. Em sembla una pel·lícula impressionant”, remarca. Amb tot, reconeix entre rialles que l’any passat es va ser una excepció, ja que no acostuma a coincidir amb les valoracions del públic, la crítica i el jurat.
J.A. Bayona, un president del jurat “amb mirada pròpia”
La presència catalana s’estén més enllà de la programació pròpia del festival i aquest any ocupa quotes de representació fins i tot al jurat de la secció oficial, que presideix el cineasta Juan Antonio Bayona. Per Rebordinos, la seva presència posarà al servei del festival la seva “mirada pròpia, de director i de productor, que és tot un món en si mateix”.
“Bayona té una mica tot. Ha treballat pel·lícules pròximes a nosaltres, però també per a Hollywood. És un luxe tenir-lo”, subratlla. En aquest sentit, malgrat que el cineasta català és “molt reconegut” a Catalunya i a tot Espanya, a fora és una institució: “Tothom sap qui és”, rebla el director del festival.
“Si no fos director, estaria a l’altre cantó de la tanca”
José Luis Rebordinos tampoc ha esquivat les preguntes sobre la presència de protestes contra l’ocupació a la Franja de Gaza, que han estat una constant des de l’inici del festival. “A Gaza no hi ha una guerra, hi ha un genocidi davant la impassibilitat dels governs del món”, afirma.
Creu que la situació és una “bogeria” d’una “crueltat increïble”, una situació que la “història” recordarà com un dels moments més infames de la humanitat. “Fer notar la repulsa des del respecte al mateix festival no em preocupa. No hi ha hagut cap incident, només masses de gent clamant. Si jo si no tingués la responsabilitat de dirigir el festival, estaria a l’altre cantó de la tanca”, conclou.
