La Casa de Cultura Les Bernardes de la Diputació de Girona a Salt (Gironès) exposa una obra del pintor renaixentista Cesare da Sesto amb “retocs i intervencions” del seu mestre, Leonardo da Vinci. És un dibuix a la sanguina d’un mig bust femení on s’aprecien “correccions” de da Vinci al vel de la dona i anotacions als marges amb la seva lletra característica. “Escrivia al revés i s’havia de llegir amb un mirall”, remarca el coordinador de Les Bernardes, Robert Fàbregas.
Aquesta obra es pot veure dins l’exposició ‘El camí més solitari’, que reflexiona la relació dels humans amb la natura a través de casos “extrems”, com Alexander Supertramp o Everett Ruess. Una de les sales també està dedicada a ‘Perfect days’, el film de Wim Wenders.
“Per primera vegada a casa nostra, a les comarques gironines, tenim una obra feta a dues mans entre Leonardo da Vinci i un dels seus deixebles, Cesare da Sesto”, ha remarcat Robert Fàbregas. Es tracta d’un dibuix en sanguina datat entre finals del segle XV i principis del XVI, on da Vinci va intervenir en elements com la cara, el vel i la part esquerra del cos. També va afegir anotacions amb la seva escriptura peculiar, perquè escrivia a la inversa i les anotacions són llegibles a través d’un mirall.
El coordinador de Les Bernardes ha destacat que la peça, procedent d’una col·lecció privada, forma part de la secció dedicada als “mestres” del discurs expositiu de la Casa de Cultura i que es renova cada mes. A la mateixa sala, els visitants hi poden veure un documental que contextualitza la importància de la peça i el procés per certificar-ne l’autoria, a més de reproduccions dels Còdexs Madrid I-II, uns manuscrits de Leonardo da Vinci per comprovar que la lletra que hi ha a l’obra és, efectivament, la de l’artista.
La peça no està restaurada i això impedeix que la lletra brilli en tota la seva esplendor. Tot i això, Fàbregas ha agraït al col·leccionista privat la cessió gratuïta, que permet acostar l’art universal a la ciutadania sense cost.
L’obra es pot visitar durant el recorregut de la mostra ‘El camí més solitari’, el tercer i darrer cicle d’exposicions ‘En terres salvatges’, i que es podrà veure del 19 de setembre al 20 de desembre. L’entrada és gratuïta.
L’exposició explora el concepte del “viatge” cap a la pau interior i la fascinació cap a la natura, tot i que en alguns casos acaba “de forma tràgica”. Inspirada en figures com Henry David Thoreau i el seu llibre ‘Walden’, inclou fotografies del fotògraf francès Dan Ramaën. També explica el procés de creació del projecte ‘Walden Woods’, dedicada a l’herència de Thoreau i que va aconseguir preservar l’entorn del llac. L’audiovisual concreta la implicació del músic Don Henley, integrant de la banda Eagles, en la mobilització per salvar el paratge.
‘Perfect days’, Alex Supertramp i Everett Ruess
La mostra avança cap a un espai que aborda la solitud i la llum, amb referències a la pel·lícula ‘Perfect Days’, de Wim Wenders. S’hi mostren fotografies de Donata i Wim Wenders que evoquen el ‘Komorebi’, l’expressió japonesa de la llum solar que brilla a través de les fulles dels arbres. Al bell mig de la sala, hi ha un imponent jardí de pedres, evocant els jardins zen japonesos.
A la primera planta, el públic podrà resseguir les històries reals d’Alexander Supertramp i Everett Ruess. Van ser dos joves influïts per les lectures de Thoreau i Tolstoi que van emprendre viatges cap a la natura buscant la llibertat i l’autodescobriment. Supertramp, conegut per la seva odissea narrada a ‘Into the Wild’, va morir en un autobús abandonat a Alaska. A Les Bernardes s’hi pot veure una rèplica a escala feta a Madrid d’aquest bus, que es va haver de retirar del seu lloc original per la peregrinació perillosa de persones fascinades per la història i la pel·lícula.
Ruess, menys conegut a casa nostra, va desaparèixer amb 20 anys al desert d’Arizona, on havia anat amb un cavall i un gos per viure a la natura. Va deixar enrere un llegat precoç i ampli de poesia i cançons. Les Bernardes també exposa llibres que van marcar la infància de Walter Benjamin i proposa una mena de “joc” amb retallables fets a escala humana.
Al segon pis, l’exposició canvia de to amb il·lustracions de la jove artista Nora Lledó. Fàbregas ha assenyalat que una de les voluntats de Les Bernardes és també donar oportunitats a creadors emergents. El coordinador ha subratllat la missió del centre: promoure l’art, la reflexió i la comprensió lectora, allunyant-se del món digital per fomentar la pau interior. “Al final del viatge tots sabem quin és, és la mort. El problema no és quant de temps vius, sinó què fas amb el temps que se t’ha donat”, ha citat Fàbregas, parafrasejant Thoreau.
