L’Audiència de Girona ha absolt el veí de Blanes (Selva) que s’enfrontava a 37 anys i 9 mesos de presó per assetjar menors a través de les xarxes socials i aconseguir que li enviessin imatges pornogràfiques.
El tribunal anul·la el buidatge del mòbil de l’acusat perquè es va fer sense que “consentís o autoritzés l’accés al terminal” i tampoc tenia una autorització judicial “suficientment” motivada. Amb aquesta decisió, l’Audiència ha d’excloure totes les proves que derivaven de l’anàlisi del telèfon i, per tant, no pot tenir en compte les converses amb les menors, fotografies i vídeos d’elles, 89 arxius de pornografia infantil o un informe d’identificació de noves víctimes. Sense això, l’Audiència resol que no té proves per condemnar-lo.
Segons recorda la sentència, l’origen del cas és una investigació oberta pels Mossos d’Esquadra arran de la denúncia de la família d’una de les víctimes. La policia va identificar el sospitós com un veí de Blanes, amb antecedents per fets semblants. El van detenir el 16 d’agost del 2018 i va ser aleshores quan li van requisar el telèfon, on van localitzar 89 arxius de pornografia infantil i van estirar el fil que va permetre identificar altres víctimes.
La fiscalia l’acusava d’haver utilitzat diferents perfils de les xarxes socials per contactar amb quatre víctimes entre els mesos de maig i agost del 2018. Dues de les menors tenien 15 anys i una discapacitat psíquica del 33%. L’acusació pública sostenia que va oferir diners a les menors a canvi de fotos on apareguessin despullades i va aconseguir així que tres de les víctimes li enviessin les imatges que reclamava. Després, les amenaçava de fer-les públiques si no continuaven fent enviaments.
La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Antonia Godia, ha hagut d’anul·lar totes les proves que penjaven del buidatge del telèfon mòbil perquè, tal com sostenia la defensa de l’acusat, es va fer vulnerant drets fonamentals com el dret a la intimitat, al secret de les comunicacions o al “conglomerat de garanties que s’ha denominat dret a l’entorn virtual”.
Així, l’Audiència argumenta que els Mossos van comissar el mòbil a l’acusat el 16 d’agost del 2018, quan el van detenir. Tot i que l’endemà el processat va autoritzar un registre a casa seva, el tribunal remarca que això no incloïa el telèfon que la policia ja tenia: “El detingut no va consentir ni autoritzar l’accés al terminal mòbil”.
El tribunal també sosté que la providència que el jutjat d’instrucció va emetre el 3 de setembre autoritzant l’anàlisi “dels suports informàtics intervinguts” tampoc és suficient per justificar el buidatge del telèfon, perquè hauria d’haver estat a través d’una interlocutòria “motivada” per evitar incomplir “flagrantment tota la doctrina de Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional”.
Sense tots els indicis obtinguts a través de l’anàlisi del mòbil de l’acusat, l’Audiència conclou que no compta amb prou proves per dictar una sentència condemnatòria perquè ni tan sols ha quedat acreditat que el processat fos “la persona que es trobava darrer dels perfils a través dels quals es feien els contactes o conductes delictives descrites” per l’acusació.
Així, l’Audiència de Girona l’absol dels delictes d’elaboració de pornografia infantil, de ciberassetjament sexual a menors (child grooming), d’amenaces condicionals i de possessió de pornografia infantil dels quals l’acusava la fiscalia. La sentència no és ferma i es pot recórrer al TSJC.
