Palamós (Baix Empordà) lidera un projecte vinculat al mar a través d’una iniciativa del Museu de la Pesca (Fundació Promediterrània), que permetrà reduir la pèrdua de biodiversitat marina mitjançant la repoblació d’espècies pesqueres autòctones.
El projecte, que rep el nom de ‘Repoblem el Mar-MarViu’ es durà a terme durant els tres anys vinents al municipi i al litoral del Baix Empordà amb l’objectiu de convertir-se en un “model” de restauració marina, sostenible i aplicable a altres zones de la Mediterrània. El sistema, que ja s’aplica a la zona del Rosselló (Catalunya del Nord), es basa en la cria d’alevins en ecoincubadores marines, capaces d’elevar en més d’un 40% la supervivència de les larves.
El programa té un pressupost d’un milió d’euros, amb una aportació del Fons FEDER de 658.109 euros.
La iniciativa es basa en un catàleg únic de postlarves desenvolupat pels socis científics, que identifica i prioritza les espècies clau per a la biodiversitat mediterrània. Aquesta base de coneixement permet desplegar un pilot únic de repoblació, amb la cria d’alevins d’espècies pesqueres autòctones en ecoincubadores marines, ubicades en un contenidor habilitat especialment per aquesta funció.
El projecte incorpora un sistema de monitoratge genètic (ADN ambiental) que permetrà seguir, per part dels científics, però també per a tot el públic interessat, l’evolució de les espècies repoblades i avaluar el seu impacte en els ecosistemes litorals, amb l’alliberament dels juvenils, en zones específiques de la badia de Palamós i entorn les Illes Formigues.
A més de restaurar la biodiversitat, aquest projecte vol contribuir directament a la resiliència climàtica del litoral mediterrani, reforçant la capacitat d’adaptació dels ecosistemes i del sector pesquer davant els impactes del canvi climàtic.
La seva alineació amb el Pacte Verd Europeu, l’Estratègia de Biodiversitat 2030 i la Política Pesquera Comuna, el converteixen en un referent de cooperació transfronterera en restauració marina.
El projecte es fa en cooperació i aliança de l’Euroregió i compta amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Palamós, la Universitat de Girona, el Centre Nacional de Recerca Científica francès i la Universitat de Sorbonne de París; i amb la col·laboració del GALP Costa Brava, Nova Bocana Barcelona, l’Associació Leader Illa de Menorca, el Parc Naturel Marin du Golfe du Lion, i la Universitat de Perpinyà.
