La Comissió de Transició Ecològica del Parlament de Catalunya ha aprovat novament una resolució relacionada amb el conflicte del Fluvià Nàutic, a Sant Pere Pescador (Alt Empordà), en què insta les administracions competents a actuar per clausurar les activitats que considera il·legals, retirar la barrera existent i recuperar el camí públic i els terrenys ocupats a la gola del Fluvià.
La resolució també demana al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que adquireixi aquests espais durant el 2026 per incorporar-los al domini públic maritimoterrestre.
El comunicat ha estat difós pel Grup en Defensa de la Gola del Fluvià, que recorda que la mateixa comissió parlamentària ja va aprovar mesures similars el setembre del 2025, però lamenta que el Fluvià Nàutic “segueix obert”. “Esperem que ara les administracions competents actuïn de manera contundent i quedi enrere la poca intervenció feta fins ara”, assenyala el col·lectiu.
L’entitat explica que durant els darrers cinc anys ha impulsat actes reivindicatius i ha recorregut a institucions com la Síndica de Greuges, la Diputació de Girona i el Parlament per reclamar el tancament de les activitats econòmiques i la recuperació del camí d’ús públic de la desembocadura del Fluvià.
Segons el Grup Gola, l’espai forma part del PEIN i de la Xarxa Natura 2000, mentre que el Registre de la Propietat identifica l’Ajuntament de Sant Pere Pescador i la Generalitat com a copropietaris dels terrenys. El col·lectiu sosté també que l’empresa promotora, Canales del Fluvià SL, “mai ha tingut cap permís de port ni cap autorització d’acampada, aparcament o lloguer de caiacs”.
El comunicat acusa igualment el promotor d’haver fet moviments de terres, tala d’arbres i instal·lacions sense permís. En aquest sentit, el Grup Gola critica que l’Ajuntament de Sant Pere Pescador no hagi clausurat l’activitat i retreu a l’alcalde, Agustí Badosa, de Junts, que argumenti que cal esperar una sentència judicial mentre el promotor “presenta continus recursos i al·legacions i allarga una situació de negoci privat il·legal que dura cinc anys”.
L’entitat també assenyala la Generalitat i la Conselleria de Territori per la manca de protecció efectiva de l’espai i considera insuficients les sancions de 32.000 i 6.000 euros imposades al promotor “si al mateix temps se li permet seguir fent negoci”.
