En un pis de Celrà (Gironès), Sílvia Sanz tira d’humor per explicar que durant un mes el seu sofà va ser el seu “marit”. Malalta oncològica, van ser unes setmanes dures perquè estava “desregulada” i sentia molt dolor. Aleshores, l’equip especialitzat del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (Pades), format per una metgessa, una infermera i una treballadora social, la va començar a visitar a casa.
Han pogut “controlar” el dolor, aconseguir-li una cadira de rodes perquè pugui tornar a sortir al carrer i han parlat sobre com vol que sigui el final de la seva vida: “No es tracta de morir, sinó de viure amb dignitat i poder marxar en pau”. Els equips d’arreu de la regió sanitària de Girona han atès 1.888 pacients durant el 2024.
“Al principi em feia por perquè sé que són de pal·liatius i era com si vingués l’home del sac”, admet la Sílvia que remarca que de seguida el contacte amb les professionals de l’equip li ha permès superar aquestes reticències inicials: “No significa que t’hagis de morir ja”.
L’arribada de la metgessa Cristina Prat, la infermera Sandra Pallés i la treballadora social Marta Colomina li ha obert un horitzó: “Van venir, em van escoltar durant una hora amb una atenció impressionant. Van regular la medicació, em van aconseguir una cadira de rodes i em van fer sentir acompanyada”. Aquest suport no només li va retornar possibilitat de poder tornar a sortir al carrer, acompanyada de la seva filla de 18 anys, sinó que li ha despertat una nova energia: “Ara tinc ganes de fer coses, de viure el temps que em queda”.
L’equip, que també compta amb el suport d’una psicòloga, la visita regularment al domicili i estan en contacte telefònic constant per fer seguiment de la medicació i veure quines necessitats li poden sorgir. També ha pogut preparar com vol que sigui el final: “Vam tenir una conversa molt bonica sobre com vull morir i on. He pogut triar i he tingut la immensa sort de poder fer una visita amb l’equip que m’atendrà a l’hospital quan jo potser ja no tindré la mateixa lucidesa mental”. Sílvia Sanz considera que aquest acompanyament és “una meravella”, sobretot perquè ha facilitat parlar-ne obertament amb la seva filla i anar “de la mà”.
La metgessa Cristina Prat admet que la societat “viu d’esquena a la mort” i és “un tema tabú”: “En parlem poc i hi ha moltes dificultats pe afrontar-ho”. De fet, sovint quan arriben per primer cop a un domicili, la mateixa família demana que no diguin al malalt que són “un equip Pades, un equip de pal·liatius”. “És difícil atendre les persones si no tenen informació sobre la seva situació de salut i no poden prendre decisions en un moment tan íntim com és el final de la vida”, reflexiona.
A través del vincle, de la comunicació i de l’empatia, van abordant la situació “poquet a poquet”: “La idea no és donar tota la informació de cop, sinó anar informant progressivament el pacient i la família perquè es puguin anar adaptant a tot el que els està passant”.
A banda del control de símptomes, una de les prioritats dels equips Pades és garantir el confort i benestar dels malalts, del seu entorn cuidador i coordinar tots els recursos assistencials que pugui caldre al pacient.
En el cas de la Sílvia, per exemple, es van coordinar amb Oncolliga per aconseguir la cadira de rodes, i fan el mateix quan necessiten llits adaptats. “No ens centrem en la malaltia sinó que ens centrem en la persona, quines necessitats té i en aquell moment anem fent intervencions que poden ser canviants contínuament”, detalla la infermera Sandra Pallés. Marta Colomina, treballadora social, ressalta que la seva funció és fer una valoració multidimensional de la situació sociofamiliar de cada pacient, i també treballar conjuntament el document de voluntats anticipades com a “eina clau per poder planificar el final de vida”.
Hi ha equips especialitzats del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (Pades) arreu de la regió sanitària de Girona (Alt Empordà, Alt Maresme, Baix Empordà, Gironès nord i Pla de l’Estany, Gironès sud i Selva interior, Garrotxa, Ripollès i Selva marítima) i al llarg del 2024 han atès 1.888 pacients.
