El jutjat de primera instància i instrucció 5 de Figueres ha arxivat la querella que va presentar un promotor contra els exalcaldes de Roses (Alt Empordà) Montse Mindan i Carles Páramo per un delicte de prevaricació. El cas, on també hi havia una regidora investigada, feia quasi set anys que cuejava perquè es remunta al 2018. El promotor sostenia que el consistori havia concedit diverses llicències d’obres contràries a la llei. La interlocutòria del jutjat, però, conclou que els permisos no van ser “arbitraris ni il·lícits”, i que en tot cas hi va haver “discrepàncies tècniques o interpretacions diferents”. De fet, el jutjat es fa ressò que el cas també va anar a parar al contenciós administratiu, i es va resoldre en el mateix sentit.
La querella pels delictes de prevaricació i contra l’ordenació del territori es va presentar a finals de novembre del 2018. Aleshores, Montse Mindan era alcaldessa. I Carles Páramo, que també havia ostentat el càrrec, regidor. A més d’ells dos, també hi havia investigada una altra regidora i diferents càrrecs tècnics de l’ajuntament.
La querella va interposar un promotor local de Roses, que sostenia que tots ells van concedir diferents llicències d’obres de manera arbitrària que van acabar perjudicant-lo. En concret, deia que s’havia autoritzat construir un habitatge en un terreny del carrer Riu Tordera que estava qualificat de zona verda, i que també es va donar llicència per construir quatre cases a l’avinguda José Díaz Pacheco en una parcel·la on tan sols se’n permetien dues.
Els investigats, entre els quals hi havia el secretari i els arquitectes municipals, van declarar davant del jutjat el juliol del 2019. Aleshores, tots ells van sostenir que els permisos s’ajustaven a la llei i que la querella interposada pel promotor no tenia fonaments jurídics.
Ara, el jutjat de primera instància i instrucció 5 de Figueres –que és qui portava la causa– n’ha decretat el sobreseïment. La interlocutòria que arxiva la querella conclou que, com ja va sostenir el fiscal, “no hi ha indicis de prevaricació” en cap de les llicències d’obres.
I aquí, de fet, també s’alinea amb allò que ja va resoldre la jurisdicció contenciosa administrativa, on també va anar a parar una derivada de la causa (la que se centrava en el fons dels permisos d’obres). Aquí, el jutjat de Figueres es fa seu allò que ja va concloure el contenciós de Girona, dient que “no hi havia resolucions arbitràries ni il·lícites, sinó discrepàncies tècniques o interpretacions diferents”.
Més enllà d’això, la interlocutòria del jutjat també es fa ressò d’allò que van declarar els tècnics municipals investigats. Aquí, reconeix que les diferents obres “inicialment no tenien documentació bàsica, com ara el projecte executiu”, però també subratlla que l’Ajuntament de Roses “va actuar conforme al procediment establert, i que fins i tot va promoure expedients de protecció de la legalitat urbanística quan es van detectar les deficiències”.
“Discrepàncies tècniques raonables”
“De les diligències practicades es dedueix que van existir discrepàncies tècniques raonables; però dels informes i de les declaracions, incloses les dels arquitectes i funcionaris municipals, no se’n recull cap mena d’arbitrarietat”, recull la interlocutòria d’arxiu, en referència a la prevaricació.
“Per tant, no ens podem trobar davant d’aquest delicte, perquè no s’aprecia la voluntat conscient i deliberada d’haver dictat una resolució injusta i arbitrària”, subratlla el jutjat de Figueres, en relació als diferents permisos d’obres. En conclusió, la interlocutòria disposa el sobreseïment de la causa contra els dos exalcaldes de Roses i la resta de funcionaris i tècnics municipals contra el qui el promotor local es va querellar.
