L’onzena edició del Col·loqui Internacional Walter Benjamin de Portbou (Alt Empordà) reflexionarà sobre la crisi de les democràcies liberals. Ho farà amb cinc conferències a càrrec de diversos experts, com Federico Finchelstein. L’historiador argentí inaugurarà el simposi amb la xerrada ‘Estats Units, Trump i les ultradretes globals: som de nou als anys trenta?’. També es podran sentir les reflexions d’estudiosos com Clara Ramas o Pablo Stefanoni. El director de la Càtedra Walter Benjamin, Maxi Fuentes, ha indicat que la crisi de les democràcies liberals és una “qüestió de primeríssim ordre”. “Ens afecta globalment i té expressions a escala local”, ha remarcat. El Col·loqui es durà a terme els dies 26, 27 i 28 de setembre a Portbou.
‘La democràcia liberal en crisi: un fenomen global i local’. Aquest és el leitmotiv de l’onzena edició del Col·loqui Internacional Walter Benjamin de Portbou (Alt Empordà), que se celebrarà els dies 26, 27 i 28 de setembre a la població fronterera. És organitzat pel Memorial Democràtic, el Museu Memorial de l’Exili (MUME), la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona (UdG) i l’Ajuntament de Portbou.
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, ha destacat que és un “moment clau” per reflexionar sobre “com poden arribar a ser de fràgils les democràcies, i com poden entrar en crisi i convertir-se en règims autoritaris”. Per a Font, actualment, “vivim en un context de banalització del que va ser el feixisme”. Per això ha considerat que la temàtica del simposi d’enguany és molt adient.
En aquest sentit, el director de la Càtedra Walter Benjamin, Maxi Fuentes, ha assenyalat que, des que el 2016Donald Trump va arribar a la presidència dels EUA, “la situació a escala global ha canviat”. “Des d’aquell moment, el debat sobre la democràcia liberal és un debat molt viu, molt intens”, ha assegurat. Per aquesta raó creu que la crisi de la democràcia liberal “és una qüestió de primeríssim ordre”.
Fuentes ha recordat, però, que no només és una qüestió global, sinó també local. “Va des dels Estats Units, fins al Japó, passant per Amèrica Llatina i Europa. Però també ens afecta en l’àmbit local perquè té expressions diverses com serien els grups polítics de Vox o Aliança Catalana”. “Per tant, són una expressió local d’un fenomen global”, ha subratllat.
Activitats acadèmiques i culturals
El director del MUME, Miquel Aguirre, ha exposat que el Col·loqui oferirà activitats acadèmiques i culturals per recordar, reflexionar i aprofundir en la figura de Walter Benjamin.
Així, han organitzat cinc conferències per part de cinc experts. D’una banda, la inaugural, que es farà el divendres 26 de setembre. Anirà a càrrec de l’historiador argentí i professor de The New School de Nova York, Federico Finchelstein, i es titula ‘Estats Units, Trump i les ultradretes globals: som de nou als anys trenta?’. Tot seguit, s’entregarà el Premi Internacional Walter Benjamin.
L’endemà, el dissabte 27 de setembre, la filòsofa i investigadora de la Universitat Complutense de Madrid, Clara Ramas, dirà la conferència ‘La melancolia i els seus usos polítics en un present turbulent’. A continuació, serà el torn de parlar de ‘Dretes radicalitzades, discursos d’odi i gènere’, amb la politòloga i professora de la Universitat Autònoma de Madrid, Máriam Martínez-Bascuñán.
Al migdia es realitzarà l’acte d’homenatge a Walter Benjamin al cementiri de Portbou. La tarda s’ha reservat per a les conferències de l’historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Steven Forti –que parlarà ‘De Berlusconi a Meloni. Itàlia com a laboratori de les extremes dretes’–. I la de l’historiador, periodista i doctor en Història per la Universitat de Buenos Aires (Argentina), Pablo Stefanoni, que reflexionarà sobre ‘Milei, Bolsonaro, Bukele… Neoliberalisme securitari, populisme i restriccions democràtiques’.
Després, a dos quarts de set, es projectarà el documental ‘Walter Benjamin, al aura del camino’ de Jacobo Sucari, seguida d’un diàleg amb Núria Ricart. L’endemà, el diumenge, es tancarà el Col·loqui amb la ruta Walter Benjamin, que recorre a peu el camí entre Banyuls i Portbou, amb la intervenció artística de Nau Côclea.
L’alcalde de Portbou, Gael Rodríguez, ha remarcat que, entre el 26 i el 28 de setembre, la població esdevindrà “un far d’esperança en aquesta Europa fosca, per seguir construint la llibertat a partir de desconstruir l’odi”.
