Amb la voluntat de promoure la llengua i la cultura, Girona i Manacor s’agermanaran. Aquesta aliança permetrà compartir i reforçar iniciatives, establir lligams de cooperació entre els municipis i les entitats ciutadanes, i projectar la ciutat de Girona i els seus projectes a Manacor, i viceversa. Cal recordar que l’últim agermanament que va signar Girona va ser el 1997, fa 28 anys, amb Farsia, ciutat del Sàhara Occidental. També es té aquest lligam amb Albi, Reggio Emilia i Bluefields.
“Avui iniciem l’agermanament amb Manacor, que ens permetrà enfortir els lligams que ens uneixen i fer de la cultura un eix central i un motor de relacions entre les dues ciutats”, ha remarcat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas.
“Aquest agermanament ens permetrà conèixer millor altres realitats, compartir aprenentatges i fer valer allò que som: una ciutat que creu en la cultura com a motor de transformació i cohesió social”, ha expressat el batlle de Manacor, Miquel Oliver, que ha volgut destacar també “el caràcter genuí, capdavanter i desacomplexat” amb què Manacor ha sabut liderar propostes culturals a Mallorca.
En el Ple municipal d’aquesta tarda, Girona ha aprovat l’inici dels tràmits per a l’agermanament. Es crearà un comitè presidit per l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, que comptarà amb el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats Bartrina; la tinenta d’alcaldia i regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme Zurita; tècnics i tècniques municipals, i representants de les entitats Fal·lera Gironina i Associació Gironina de Teatre. Aquest òrgan elaborarà el pacte d’agermanament, un document que incorporarà els diferents acords i compromisos assumits entre els municipis i que s’haurà d’aprovar posteriorment per Ple.
Tot i que els termes exactes de l’agermanament es concretaran en els propers mesos, la voluntat de l’Ajuntament de Girona és que la cultura sigui un dels principals eixos vertebradors de les relacions entre ambdós municipis, tenint en compte l’existència de punts en comú pel que fa a àmbits com la llengua, la cultura popular o les arts escèniques.
Tot i tenir unes dimensions diferents, les dues ciutats comparteixen un lideratge econòmic i cultural en el seu territori d’influència, marcat per la seva posició com a ciutats mitjanes properes a grans capitals destacades en l’àmbit internacional i turístic com són Barcelona i Palma, respectivament.
A través d’aquest agermanament, la ciutat busca aprofundir les relacions amb territoris propers, especialment amb aquells amb els quals la ciutat comparteix àmbit lingüístic. Des d’aquest punt de vista, l’agermanament és una eina de cooperació intermunicipal que, pel que fa a la promoció de la llengua i la cultura, clarament pot contribuir a l’enfortiment dels lligams comunitaris i la vertebració territorial.
