Tres exposicions expliquen l'esplendor de la Girona medieval

La Girona medieval va deixar una petjada tan forta a la ciutat actual que encara ara es pot veure clarament la influència que va tenir aquest període de set segles d'història.

Aquest dimarts s'han inaugurat tres exposicions repartides en tres seus diferents -el Museu d'Història de la ciutat, el Museu d'Història dels Jueus i el claustre del monestir de Sant Daniel- que volen explicar aquella època esplendorosa i trencar amb la idea de "foscor" que s'associa erròniament amb aquest període.

Entre les peces que es poden veure, destaca una talla policromada de la imatge orant de Bernat de Raset o el retrat del rei Pere III del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Es poden visitar fins al 30 de març.

Més de 700 anys separen la Girona romana (Parva Gerunda) de la ciutat del segle XVI. Entremig, Girona va viure uns segles que han configurat el seu aspecte i la seva imatge actuals, fins al punt que "la millor exposició medieval que podem veure és la mateixa ciutat". Així ho creu Jordi Sagrera, un dels comissaris de la mostra juntament amb Marc Sureda que aquest dimarts s'ha inaugurat al Museu d'Història de la ciutat. Per Sagrera, el que s'ha intentat proporcionar amb aquestes tres exposicions és el "context històric" per tal que el visitant entengui els motius i les formes en què es va viure aquell període.

Tal i com pretén il·lustrar el mateix títol de la mostra del Museu d'Història, 'Girona medieval. La clau del regne', la ciutat d'aquella època va ser la ciutat frontera cap al sud i cap al nord de Catalunya i també un centre econòmic i cultural i l'enclavament de l'organització eclesiàstica, comtal i reial. En definitiva, una ciutat que va convertir-se en la segona més important de Catalunya. "Li devem molt a aquella ciutat", reconeixia la directora del Museu d'Història de Girona, Sílvia Planas, que explica que el que s'ha intentat amb aquestes tres exposicions és fer una relectura del gran potencial que va tenir la ciutat medieval i trencar amb la imatge de "foscor" que se sol associar amb aquell moment, quan en realitat va ser una època "esplendorosa, potent i plena de contrastos".

Tot i que no pretén ser un projecte expositiu de "peces", sí que cal destacar-ne algunes, com és el cas de la talla policromada de la imatge orant de Bernat de Raset, fins ara custodiada per la Catedral de Girona i mai mostrada al públic o el retrat del rei Pere III, cedit pel MNAC o els dibuixos de reconstrucció històrica de la ciutat, elaborats per Jordi Sagrera.

Els altres dos espais expositius

La comunitat jueva i el seu llegat centra l'exposició del Museu d'Història dels Jueus que porta per títol 'La Girona jueva, ciutat mare d'Israel', on es parla sobretot del call, el barri de la Girona medieval, on hi visqueren famílies jueves de metges, poetes, filòsofs i astrònoms, i on es va produir una gran activitat intel·lectual , que va donar renom universal a la ciutat. S'hi pot veure la Carta Pobla de Palamós signada per Astruc Ravaia, jueu de Girona, en nom del rei, el 1279; així com una col·lecció interessant de peces de ceràmica i utillatge domèstic , cedides pel MAC-Girona, i els dibuixos de Jordi Sagrera que expliquen gràficament l'evolució del call al llarg dels segles medievals.

Finalment, la mostra 'El monestir de Sant Daniel a l'època medieval' s'endinsa en la història del monestir i en el seu context arquitectònic i l'entorn social i humà. En ella, es destaca el paper de les monges i de les comtesses com a promotores culturals i artístiques i destaquen el document més antic, el de la fundació del monestir (1018), i algunes peces d'art romànic.

Les tres exposicions es poden visitar fins al 30 de març i estan vinculades a un programa d'activitats per a tots els públics. Han estat organitzades per l'Ajuntament de Girona i produïdes pel Museu d'Història de Girona, amb la col·laboració del Patronat Call de Girona i del Monestir de Sant Daniel de Girona i el Mil·lenari del Monestir de Sant Daniel Girona (1515-2015).

La inauguració oficial s'ha fet aquest dimarts, dia de Sant Narcís, amb la presència de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que ha reivindicat "amb molt d'orgull" el passat medieval que he de permetre entendre la ciutat actual. També ha agraït la col·laboració de les institucions i persones que han participat en el projecte i l'han fet possible.