Blanch afirma que els directius de Caixa Girona van complir el seu paper dignament

L'exdirector general de Caixa Girona, Jordi Blanch, ha justificat la crisi de la caixa gironina i d'altres entitats financeres perquè l'aterratge suau que es va vaticinar no es va produir i després de 14 anys de fortíssim creixement, l'economia espanyola presenta un dels desequilibris exteriors ''més grans del mon'' que coincideix amb una crisi financera sense precedents.

Blanch ha afirmat que si el govern espanyol hagués adoptat mesures de capitalització al mateix temps que ho van fer els governs europeus amb les seves respectives entitats financeres, dos anys abans, la situació hagués estat diferent. L'exdirectiu ha afegit que si el govern espanyol hagués actuat abans, les entitats financeres haguessin pogut rebre ajuts de caràcter individual per augmentar la seva solvència de capital i no com es va regular a través del Frob que prestava diners al 7,75% d'interès i amb l'obligació de fer una fusió.

L'exdirector general ha dit que la ''travessia del desert'' no es va poder superar perquè la crisi es va allargar més del que es preveia i això va impossibilitar superar la crisi. Tot i això, els directius de Caixa Girona ''varem complir el nostre paper dignament, varem fer la nostra feina'' però davant els grau de dificultats ''superiors de molt en molt'' del que havia passat en cicles depressius anteriors, en aquesta ocasió, per primer vegada les autoritats regulatòries ''no ens varen ajudar'' amb una legislació favorable, ha assenyalat.

Blanch ha recordat que anys abans, per exemple en la crisi financera dels noranta, el regulador va ajudar al sistema financer amb una regulació per salvar la crisis del deute sobirà i en comptes d'obligar a actualitzar el seu balanç amb el preu real de les emissions adquirides per les entitats financeres, va regular que els bancs i caixes mantinguessin el preu nominal d'adquisició de l'emissió, ''cosa que va estalviar enormes provisions'' en els balanços dels bancs i de les caixes i es van estalviar una crisi del sistema bancari.

En la seva intervenció, Blanch ha suggerit que possiblement el govern espanyol va decidir actuar fora de temps i més tard del que ho van fer els govern europeus que ban injectar diners exportes al seus respectius sistemes bancaris sense necessitat de justificar les mesures. En canvi, ha dit Blanch, quan el govern espanyol va decidir actuar la UE va imposar condicions als ajuts i entre aquestes condicions prohibia l'ajut individualitzat i obligava a la fusió.

Jordi Blanch ha justificat en dos fets la impossibilitat que Caixa Girona es mantingués en solitari en el mercat financer. La primer causa és una crisi econòmica que s'allarga més del que es preveia amb una taxa d'atur de l'entorn del 27% i també, com segon motiu, una regulació bancària que no afavoreix a les caixes a continuar com a marca en solitari.

L'exdirector de Caixa Girona ha explicat però, que des del juny del 2009 ja es va veure que l'opció per poder continuar era la fusió amb una reglamentació que era clara en la seva redacció quan regulava aixecant ''molt el llistó'' de solvència i pel fet que condicionava la percepció d'un ajut financer a la necessitat de ''casar-se'' amb una altre entitat financera.

En les seves explicacions, Blanch ha assenyalat que un cop es descarta la fusió amb les caixes d'Unnim, obren les negociacions amb totes les caixes catalanes per analitzar una possible fusió. En aquest moment, i un cop ja Caixa Girona havia començat a negociar amb diferents caixes, entre ells Catalunya Caixa, el Departament d'Economia va ''pregar'' que es ''tornéssim a mirar'' l'operació de fusió per veure si era possible arribar a bon port, segons ha explicat Blanch. Tot i això, l'exdirector general ha reconegut que el Departament d'Economia sempre ''va donar llibertat'' a la direcció de Caixa Girona en el procés i en la decisió final.

Blanch ha informat els diputats que un cop descartat Unnim, i obrir negociacions amb altres entitats, al cap d'uns mesos ell va presentar una proposta de fusió amb 'la Caixa'' perquè era l'opció més viable i així ho van entendre els impositors que quan van tenir coneixement de l'operació en pocs dies es va veure un increment del volum de dipòsits que mesos abans havien abandonat l'entitat, davant l'escenari d'incerteses que despertaven les fusions, segons la intervenció de l'exdirector general.

''Dormir més tranquils''

El directiu creu que la integració amb CaixaBank, sense ajuts públics, no va suposar una liquidació de l'entitat gironina, sinó que s'ha de considerar com la millor operació per garantir el negoci de Caixa Girona. Blanch ha dit que es va tractar d'una decisió ''financera, econòmica i empresarial'' que va permetre als impositors, als empleats i a l'obra social ''dormir més tranquils''.