Gimbernat considera que la seva responsabilitat en la fallida de Caixa Girona és 'zero'

L'exdirector general de l'entitat gironina qualifica de ''correcte i prudent'' la gestió dels directius

Aleix Gimbernat, exdirector general de Caixa Girona, entre l'abril del 1988 i el maig del 2008, ha afirmat que la gestió de l'entitat d'estalvi gironina va ser ''correcte i prudent'' i per tant la responsabilitat dels directius en la fallida de la caixa va ser ''zero'', segons ha explicat Gimbernat en la seva compareixença davant la comissió d'investigació de les caixes.

L'exdirector ha afegit que el Banc d'Espanya podia haver fet més per evitar la crisi del sistema financer. En relació amb la fallida de les caixes, Gimbernat ha afirmat que la banca va ''minar'' el prestigi de les caixes i quan va arribar la crisi el govern va legislar contra el sector de les caixes, seguint ''l'interès de la banca''. En relació amb la responsabilitat sobre la fallida de Caixa Girona i d'altres caixes, Gimbernat ha reconegut les dificultats per valorar aquestes responsabilitats perquè les circumstàncies actuals són totalment diferents en un període de l'economia que creixia en el sector immobiliari.

Tot i això, Gimbernat ha manifestat el seu convenciment que les autoritats reguladores haurien d'haver posat el fre en aquesta expansió i ha recordat que Caixa Girona va ''posar el fre'' el 2006 donant per acabada la fase de concessió de crèdits al sector immobiliari. Gimbernat ha dit que la seva responsabilitat i la dels membres del consell de direcció ha estat ''zero'' en la fallida de Caixa Girona.

Amb aquesta decisió adoptada per Caixa Girona, de frenar el crèdit hipotecari, una mica contracorrent del que en aquells moments feien les altres caixes, indica que la gestió de l'entitat d'estalvi gironina va ser de ''correcte i prudent'', segons ha qualificat Gimbernat.

Responsabilitat del Banc d'Espanya

Gimbernat ha afegit que les autoritats regulatòries, el Banc d'Espanya i el govern espanyol, no van fer gaires coses per frenar aquella expansió immobiliària ni el govern espanyol va desincentivar la compra d'habitatges.

La banca intentava ''minar'' el prestigi de les caixes durant l'època expansiva, i quan va arribar la crisi el govern i el Banc d'Espanya van ser ''molt sensibles'' a les pressions de la patronal bancària i a partir d'aquell moment va actuar contra el sector de les caixes per seguir l'interès de la patronal bancària, segons ha opinat Gimbernat.

Compliment dels estatuts

En relació amb la compra de quadres i obres d'art en concepte de regals de Nadal a membres del consell d'administració o membres de la comissió de control adquirits a la galeria d'art propietat d'Arcadi Calzada, Gimbernat ha explicat que si bé era veritat que els estatuts de l'entitat impedien la contractació de serveis o compra de béns als membres del consell, en la mateixa normativa s'afegia que aquesta norma no era d'aplicació en el cas de què aquestes compres ja fossin efectives abans de l'entrada de la persona afectada en el consell d'administració, com seria el cas d'Arcadi Calzada que ja venia les obres d'art abans d'entrar en el consell.