Serra diu que algunes pràctiques a Caixa Girona no eren ortodoxes i 'conegudes per tothom'

Manel Serra, president de Caixa Girona entre el juny del 2009 i fins el juny del 2010, ha comparegut davant la comissió de les caixes. En el transcurs de la seva intervenció, Serra ha reconegut la compra de Caixa Girona per CaixaBank s'ha demostrat que ha estat la ''millor opció'' per als empleats, per als clients i per a l'obra social de l'entitat gironina, que ha vist augmentat el seu pressupost, actualment en 15 milions d'euros, la xifra més alta de dotació registrada fins ara.

En relació amb la compra d'obres d'art a la galeria d'art del seu antecessor Arcadi Calzada, Serra ha dit que el ''preocupant'' és que aquestes compres que ell ha qualificat de poc''ortodoxes'' les ''coneixia tothom''. Serra ha reconegut que quan va accedir a la presidència a l'entitat, gairebé coincidint amb l'aprovació del decret de constitució del Frob, va veure que arribava al sector de les caixes a ''misses dites'' i que no hi havia gaire recorregut perquè Caixa Girona continués sola i sense cap altre opció que no fos una fusió. Serra ha assegurat en resposta al diputat Pere Aragonès que ''no hi havia opció'' perquè Caixa Girona anés sola ni abans ni avui.

L'expresident de Caixa Girona ha explicat que els consells d'administració que van debatre el pla d'integració amb les caixes d'Unnim van ser reunions ''tenses i intenses'' sempre en el sentit d'alguns membres del consell que insistien en no perdre la vinculació territorial de l'entitat d'estalvi.

Serra ha explicat que en les seves intervencions va defensar davant els altres membres del consell el pla d'integració amb les caixes d'Unnim perquè era la ''millor opció'' per mantenir l'actuació federal i de vinculació amb el territori de l'activitat financera i de l'obra social.

Tot i això, vist el que ha passat, amb l'absorció de 'la Caixa', la millor opció ha estat la integració amb CaixaBank perquè ha permès mantenir l'activitat financera a les comarques de Girona, s'han mantingut els mil llocs de treball de la plantilla i no només s'ha mantingut l'actuació essencial de l'Obra Social a Girona sinó que s'ha incrementat i en aquest moments està dotada amb 15 milions. A més, ha afegit l'expresident, aquesta absorció es va fer sense cap cost per al tresor públic.

En relació amb el Frob, decret que es publica tres dies abans d'assumir Serra la presidència, l'expresident de Caixa Girona recorda que quan va llegir les condicions d'intervenció d'aquest fons va poder observar que per reclamar la seva intervenció calia passar per un procés de fusió obligació que en aquell moment es traduïa amb ''sinó hi ha casament no hi ha dot''.

Actuacions poc ''ortodoxes''

En el transcurs de la seva compareixença, Manel Serra ha parlat de les seves relacions amb l'expresident de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé que han estat qualificades de ''cordials''.

Determinades pràctiques (compra de quadres per valor de 140.000 euros en tres anys i determinats crèdits a personal del consell d'administració) han estat qualificades de no massa ''ortodoxes'' o ''regulars'', però, tot i això, Serra ha volgut matisar que en tot cas aquestes pràctiques no van ser la causa de tots els mals de Caixa Girona, però sí que són alguns ''lleugers indicis que hi havia coses que no es feien bé''.

Serra ha dit que el ''preocupant'' és que una cosa que no era massa ''ortodoxa'' com les compres d'obres d'art a la galeria d'Arcadi Calzada la coneixia tothom i des d'una perspectiva estètica aquestes pràctiques sovint són ''conegudes i tolerades''.

L'expresident ha conclòs que ''no li tocava'' decidir portar aquests fets irregulars davant de la fiscalia, que pot actuar d'ofici i que va ser arxivat pel Departament d'Economia.

Serra ha dit que pel bé de Caixa Girona va pensar que el millor que es podia fer en una conjuntura on les caixes ja eren massa protagonistes era no optar per una denuncia davant la fiscalia per uns fets que en el global de l'entitat no eren rellevants i que hagués suposat una ''batalla campal'' dins del consell d'administració, perquè era aquell mateix consell el que havia decidit i coneixia les compres d'obres d'art a la galeria propietat d'Arcadi Calzada.


Gestió de l'equip directiu

Serra també s'ha referit a la gestió de l'equip directiu de Caixa Girona. L'expresident ha recordat que l'expansió territorial de l'entitat no era rellevant ni ''desaforada''. El problema no era obrir oficines, sinó que el problema era que aquesta expansió anava vinculada a uns préstecs hipotecaris d'un entorn de clients que estaven allunyats de la cartera de clients tradicionals de l'entitat gironina i en la majoria dels casos eren clients que havien estat rebutjats per altres entitats financeres que sí tenien un coneixement del territori.

En relació amb la seva retribució com president, Serra ha explicat que en la primera reunió del consell d'administració va proposar reduir a la meitat el sou del president, cosa que va ser acceptada pels membres del consell. Amb aquesta decisió, Serra ha dit que durant els mesos que van de juny a desembre del 2009 va percebre prop de 55.000 euros i que durant l'any 2010, entre gener i desembre, va cobrar uns 90.000 euros, cosa que suposa haver rebut en retribució neta d'uns 85.000 euros entre el juny del 2009 i el desembre del 2010, uns 4.600 nets al mes. Serra també ha assegurat que no va cobrar cap indemnització ni cap quantitat en pla de pensions ni jubilació.

Manel Serra ha explicat que si bé ''tothom'' podia tenir responsabilitats en la fallida les caixes, els graus de responsabilitats eren diferents en relació amb el pes de poder que podia tenir cadascun dels agents que actuaven en el sistema. Serra ha dit que probablement el regulador del sistema financer, el Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya podrien haver fet més del que van fer''.

En una intervenció inicial d'uns vint minuts, Serra ha fet un repàs a la seva gestió que ha centrat en la defensa del procés de fusió amb Unnim i posteriorment, just abans d'exhaurir el termini que va fixar el Banc d'Espanya per presentar un pla de viabilitat a les caixes, va defensar l'absorció per part de CaixaBank.

Serra, aprofitant els seus coneixements com economista, ha fet una reflexió sobre la defensa de què els mercats estiguin regulats per evitar les imperfeccions que es registren en un mercat lliure. Serra ha defensat com ''imprescindible'' la regulació dels mercats i ha afegit que pel bon funcionament del mercat cal mantenir actuacions ''prudents'' amb ''seny i valors ètics''.