La paperassa i la falta d'un relleu generacional a la construcció frenen l’ampliació del parc d'habitatges, segons denuncia el sector. El president de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, diu que de mitjana es triguen uns tres anys entre l'obtenció de la llicència d'obres i l’entrada dels residents a les seves noves llars.
Alhora, també veu dificultats per "arrossegar la mà d'obra jove". De fet, un estudi apunta que dos de cada deu treballadors tenen més de 55 anys, i una constructora admet que ha hagut de “renunciar a alguna obra”. El dinamisme del sector s'ha frenat en l’última dècada, en què s'ha construït una desena part del que es feia abans de la crisi de 2008.
La construcció d’habitatges a les comarques gironines mostra dinàmiques desiguals, amb alguns municipis destacats però també amb limitacions generalitzades que afecten tot el territori català.
Vilablareix (Gironès), Begur (Baix Empordà) i el Port de la Selva (Alt Empordà) són exemples de municipis amb ràtios elevades de pisos acabats respecte a la seva població. Molló (Ripollès) i la Cerdanya també sobresurten en aquest àmbit. Tot i això, les dificultats per obtenir llicències i la manca de mà d’obra qualificada són reptes importants que frenen el ritme constructiu.
Segons dades de la secretaria d’Habitatge, en municipis com Vilablareix s’han registrat ràtios destacables durant els últims cinc anys, al mateix nivell que zones del Pirineu com Naut Aran. Però el sector es troba lluny del dinamisme previ a la crisi de 2008. En els darrers quatre anys, el ritme de construcció a Catalunya ha crescut tímidament, però encara és una desena part del que s’edificava abans de la recessió.
Retards i manca de relleu generacional
Vilajoana destaca que el procés entre l’obtenció de la llicència i l’ocupació dels habitatges pot arribar a tres anys. Aquesta burocràcia, segons Vilajoana, frena la resposta a les necessitats d’habitatge i agreuja una problemàtica accentuada per la falta de mà d’obra jove. Només el 9,2% dels treballadors del sector tenen menys de 30 anys, mentre que un 20% supera els 55 anys.
Les constructores alerten que aquesta situació, combinada amb la imatge poc atractiva del sector, dificulta la captació de talent. Des de la constructora Garcia Riera, amb seu a Vila-seca, assenyalen que ja han hagut de renunciar a projectes per manca de personal qualificat. El director general de l’empresa, Xavier Garcia, remarca la necessitat de flexibilitzar els horaris i millorar la prevenció de riscos laborals per fer més atractiva la professió.
Propostes per a una construcció més àgil
Vilajoana considera positiu que la Generalitat vulgui agilitzar els tràmits burocràtics, tal com va anunciar el president Salvador Illa, però adverteix que calen més mesures per incrementar l’activitat al sector. També proposa regularitzar immigrants per incorporar-los al mercat laboral i avançar l’edat de pràctiques a l’FP Dual, per captar joves abans dels 18 anys.
Dificultats afegides: materials i costos
A més dels problemes laborals, el sector afronta una manca de materials i un encariment dels costos. Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, alerta que la producció a gran escala de materials com l’alumini podria no ser suficient per cobrir la demanda si es reactiva la construcció a tot l’Estat espanyol.
Un repte a llarg termini
Tot i els problemes actuals, Vilajoana confia que, quan la demanda augmenti, s’acabi trobant el personal necessari. Mentrestant, el sector espera que iniciatives com els fons europeus Next Generation contribueixin a impulsar la construcció, tot i les dificultats per accedir a les ajudes en l’àmbit català.
Aquest context posa de manifest la necessitat d’una estratègia conjunta entre el sector privat i les administracions per afrontar els reptes laborals, burocràtics i logístics que frenen el desenvolupament del parc d’habitatges a Catalunya.
