L’escriptor gironí Pep Prieto, guanyador del 58è Premi Prudenci Bertrana, combina autobiografia i ficció a ‘Rosita’, un llibre que li serveix per homenatjar la seva àvia, però també per comprendre’s a ell mateix i per retratar aquella Girona dels 80, “amb aquell punt de foscor i profundament literària”. A la novel·la, Prieto aparca volgudament el ‘thriller’ amb l’objectiu, assegura, “d’explorar els records” de la seva intimitat i “comprendre’n els dols, dolors i ajornaments emocionals”. El Bertrana és el degà dels Premis Literaris de Girona, que aquest vespre s’han lliurat a l’Auditori. L’empordanès Eusebi Ayensa ha guanyat el quart Aurora Bertrana amb la traducció de la poesia completa de Kavafis, de la qual ja se n’ha exhaurit edició.
Dels set guardons que integren la família dels Premis Literaris de Girona, i com ja és habitual en les darreres edicions, ja s’havien desvetllat els guanyadors del Prudenci Bertrana de novel·la, el Miquel de Palol de Poesia, el Carles Rahola d’assaig i el Ramon Muntaner de literatura juvenil. Avui, a aquesta llista s’hi han sumat els nous noms propis de l’Aurora Bertrana de traducció, el Cerverí de lletra de cançó i el Miquel de Palol de literatura juvenil.
Aquest 2025, l’escriptor gironí Pep Prieto s’ha endut el 58è Prudenci Bertrana -dotat amb 30.000 euros- per una novel·la que reconstrueix una infantesa marcada pel dol, la por, la bellesa i l’amor incondicional cap a la seva àvia. ‘Rosita’ beu directament de l’experiència vital de Prieto, combinada amb ficció, en un exercici d’autodescobriment que també li serveix a l’autor per “ressuscitar literàriament” la seva àvia, qui va cuidar-lo de petit i amb qui vivia, i reivindicar-ne el paper de “refugi emocional”.
A la novel·la, Pep Prieto converteix personatges reals de la seva infància en protagonistes d’un relat que transita per aquella Girona dels anys 80, “amb aquell punt londinenc inquietant” que l’escriptor admet que troba a faltar. “Recreant aquella ciutat més grisa i hostil, i que ara s’ha envernissat massa, m’he adonat que tenia un punt de foscor profundament literària que també m’ha ajudat a entendre’m”, afirma l’escriptor.
A ‘Rosita’, Pep Prieto exalça la figura de la seva àvia com a contrapès d’una “família desestructurada”, recorda la ciutat que el va veure créixer i també fa girar el relat al voltant d’un tercer eix: el cinema. Perquè va ser en aquell pis de renda antiga del carrer Ciutadans on, com ell mateix admet, la Rosita el va “salvar” i el va convertir en un “ésser funcional i creatiu”, estimulant-lo a escriure i a descobrir la seva vocació pel setè art.
Després d’escriure set ‘thrillers’, Pep Prieto admet que amb aquesta novel·la va abandonar volgudament el gènere per “cristal·litzar en un llibre coses de mi que fins ara no havia ensenyat”. “És un llibre dur amb passatges dolorosos i tensos, però emotiu i divertit; també, sorgit de la necessitat d’autoexplorar-me a partir d’una certa maduresa, ara que m’apropo als 50”, concreta el gironí.
Pep Prieto també admet que, a diferència de les seves anteriors novel·les, amb ‘Rosita’ és la vegada que ha escrit “des d’una perspectiva més emocional”, si bé dins la trama de la novel·la també hi ha “pinzellades” d’aquell estil d’humor negre (com quan el protagonista es pensa que la seva àvia és una bruixa). “La part més difícil, això sí, va ser diluir-me en la narració”, conclou, explicant que per fer-ho, va servir-se de la primera persona.
A l’Occitània del segle XII
El 48è Premi Miquel de Palol de poesia, dotat amb 6.000 euros, ha recaigut a la barcelonina Laia Llobera amb el recull ‘Saur’. L’autora ha assenyalat que per a ella guanyar el premi “és un honor tenint en compte els grans poetes del jurat”. Llobera ha explicat que ‘Saur’ és un viatge en el temps a l’Occitània del segle XII i ha revelat que el títol -el color de l’or envellit- és un homenatge a aquell “tresor” que li trasllada l’Occitània medieval.
La poetessa ha explicat que el viatge per la zona s’ha allargat dos estius i que la idea d’escriure el poemari va sorgir a partir de tres eixos: el món dels trobadors de la lírica provençal que escrivien en llengua “que tothom podia llegir” i no en llatí, de l’univers “dels bons homes”, els càtars, que van voler tornar “a la senzillesa allunyada de Roma” i de l’arquitectura religiosa, com els monestirs o les catedrals.
Llobera també ha revelat que quan acabava el recull va saber que tenia ancestres que venien de Montsegur, d’on van ser expulsats els càtars. “Imagineu-vos escriure un llibre sobre l’Occitània i descobrir que tens aquests ancestres”, ha assenyalat. Finalment, l’autora ha demanat “no deixar la llengua”, recordant “com tenim l’occità”.
Migpartides i oblidades injustament
L’escriptor barceloní Ramon Solsona s’ha erigit amb el 46è Premi Carles Rahola d’assaig, dotat amb 6.000 euros. Solsona, que ja havia guanyat anteriorment el Bertrana de novel·la, suma ara aquest nou guardó de la família literària de Girona amb ‘Dones migpartides’. Un assaig que s’endinsa en aquelles narradores que van conèixer la llibertat de la República i van patir després la despietada revenja d’una dictadura que no tan sols va migpartir la societat, sinó que a algunes d’elles també va condemnar-les al silenci.
“Em refereixo a narradores en un sentit molt ampli, perquè en faig prou amb què tan sols haguessin escrit una novel·la per parlar-ne”, explica Ramon Solsona. Totes les que surten a ‘Dones migpartides’ van néixer entre finals del segle XIX i fins al 1925 i, com admet l’autor, en alguns casos “no sabrem mai si als anys 30 haurien pogut esdevenir novel·listes”.
“La victòria franquista ho va trencar tot i, en el seu cas, tan sols pel fet de ser dones, la dictadura va suposar-los un doble càstig, perquè se les va privar d’autonomia personal i confinar a casa”, concreta Solsona. En total, a ‘Dones migpartides’ l’escriptor n’aplega fins a 31, a algunes de les quals rescata de l’oblit. Perquè a aquelles que van aprendre el català “per tossuderia” durant els anys 40 i 50, i van iniciar “una mínima carrera literària en un panorama totalment destruït”, Ramon Solsona també hi suma les que van exiliar-se i no van tornar, o les que ja no van publicar més.
A ‘Dones migpartides’ hi apareixen Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Maria Aurèlia Capmany, Teresa Pàmies o Joan Raspall. Però també d’altres d’oblidades, com Maria Teresa Vernet o Elvira Augusta Lewi, en un exercici per reivindicar-ne el seu llegat literari.
Crim a Irlanda
La mestra de secundària Marta Minguella s’ha emportat el 40è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil per ‘Assassinat a Highburn’. Aquest és, de fet, el primer relat que escriu Minguella, que té 30 anys. L’autora ha explicat que “el detonant” del llibre va ser la imatge d’un castell irlandès que li va sortir per internet i que li va semblar interessant.
A partir d’aquí, l’escriptora ha bastit un ‘thriller’ que arrenca amb una convenció empresarial en un castell, on hi ha una mort. I allò que la resta de personatges interpreten com un accident, fa recelar la protagonista i la porta a endinsar-se en l’escenari d’un crim ple de personatges ambiciosos i contradictoris.
“Per a mi, també és molt important veure com el personatge evoluciona, i com una situació extrema afecta un conjunt de persones que es coneixen de fa temps i descobreixen com cadascú té la seva motxilla”, concreta Minguella. L’autora ha confessat que la novel·la l’ha acabat recentment, després d’un viatge a Irlanda amb la família “a deu minuts del castell” que la va inspirar.
Marta Minguella ha reivindicat la literatura juvenil perquè “és la porta per on tots entrem i a vegades és la gran oblidada”. “El que vull pensar és que pot interessar al públic adult i, de fet, crec que a mi m’agradaria llegir-la”, ha reblat.
Kavafis, poesia completa
D’entre els guardons que s’han desvetllat aquesta nit, el quart Aurora Bertrana de traducció també ha recaigut en un gironí. L’empordanès Eusebi Ayensa ha guanyat el guardó, dotat amb 6.000 euros, per la traducció íntegra de la poesia del grec Konstandinos P. Kavafis. Ayensa s’ha imposat als més de 700 títols traduïts al català durant el 2024, que el jurat ha valorat. No és l’únic premi que la seva traducció de Kavafis ha rebut, perquè aquest 2025 també se li ha concedit el premi Crítica Serra d’Or per l’obra.
La seva traducció és una obra ingent, de dos volums (un dedicat als poemes canònics, i l’altre, als que han estat tancats en arxius) de la qual ja se n’ha exhaurit edició. Durant anys, Ayensa ha viatjat a Atenes per endinsar-se en l’obra de Kavafis, i traduir el llegat d’un poeta que, com ell mateix va autodefinir-se i l’autor recorda, era “ultramodern i de les generacions futures” perquè “guanya amb el temps”. Kavafis va qüestionar la pena de mort, el darwinisme social –“llavor del nazisme i l’extrema dreta”, precisa Ayensa– o també va atacar el transfuguisme polític.
Tot i que part de l’obra de Kavafis ja s’havia traduït al català (en són exemples Carles Riba o Joan Ferrater), la de Ayensa l’engloba tota. “La meva, però, és una traducció més, perquè no hi ha res definitiu a la vida; algun dia serà superada i és bo que sigui així, perquè la llengua canvia”, admet l’empordanès, que no es considera traductor sinó “un filòleg que tradueix”.
Els seus dos volums són fruit de sis anys de treball a l’arxiu Kavafis d’Atenes, on va poder tenir entre mans el manuscrit original d’aquell ‘Ítaca’. Una traducció que Ayensa acompanya de notes que ha intentat que no fossin “erudites”, amb l’objectiu també “d’interpretar i aprofundir en poemes que semblen aparentment senzills però que diuen moltes més coses de les que aporta una primera lectura”.
A aquesta primera traducció de l’obra completa de Kavafis al català, editada sota el segell de Flâneur, en seguirà una altra -revisada- que sortirà a finals del 2026 de la mà de Proa. I no només això. Ayensa també ha preparat una edició en grec de tota la poesia de Kavafis, que sortirà aquesta propera tardor al país hel·lènic publicada per Dioptra.
Per votació popular
El 31è Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, que s’escull per votació popular, ha distingit ‘Mon chery go home’ de la compositora mallorquina Maria Jaume i el grup Fades, també balear. El guardó l’organitzen conjuntament la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio amb la col·laboració de la Revista Enderrock, i el públic escull el tema guanyador d’entre vuit finalistes escollits per un jurat.
Els artistes han agraït un premi que “reconeix les cançons com a peces literàries”. El component de Fades, Ferran Pi, ha volgut reivindicar estils com el rap on “la mètrica és tan important com la poesia” i ha destacat que és una proposta “propera als joves”, que pot atraure aquest públic a la literatura.
Per la seva banda, Jaume ha explicat que ‘Mon chery go home’ també és el reflex d’una Mallorca “ferida” per la forta pressió turística i que això ha fet que s’hagi perdut la llengua. “És important defensar la nostra llengua, des d’un lloc de diversió. Creiem que aquest gènere ha d’arribar a tota la gent possible i que es pot fer música política i estem contents que hagi arribat fins aquí”, ha remarcat.
Pi també ha explicat que els rapers són “mestres dels registres i la paraula” i per això, considera que cal reconèixer aquestes figures. “Aquesta és la manera d’apel·lar de forma més directa a l’oient. Com si estiguessis al parc”, ha reblat.
Llibreters i bibliotecaris
El Premi Lletra, dotat amb 4.000 euros i una residència literària digital a la UOC, se l’ha endut el projecte ‘Lecturistes’, de Laia Bonjoch i Sergi Purcet. El guardó s’atorga a la millor proposta de projecte per afavorir la lectura en català i la literatura en entorns digitals.
‘Lecturistes’ beu directament d’un projecte que Bonjoch i Purcet van iniciar el 2020 a Instagram, anomenat @elsbookhunters, amb intenció de difondre la passió per la lectura i la literatura en català, i que s’ha estès a d’altres xarxes socials. Ara, amb ‘Lecturistes’, el tàndem proposa dur a terme deu entrevistes a llibreters i bibliotecaris d’arreu del país, que es difondran a través del seu pòdcàst ‘Llegiu, que el món s’acaba!’ (i que està disponible tant a Instagram com a YouTube).
Segons explica Bonjoch, ‘Lecturistes’ neix d’un joc de paraules “que uneix lectura i turisme”, i que vol homenatjar els llibreters i bibliotecaris perquè “són els que piquen pedra i fan arribar els llibres al lector, com a baula de tota la cadena literària”.
Homenatge solidari
La gala de lliurament dels Premis Literaris de Girona a l’Auditori s’ha convertit també en un “homenatge solidari” cap al País Valencià i els estralls de la dana. “Fa gairebé un any, la gota freda que es va emportar tantes vides també es va endur molts llibres i va afectar de ple el món editorial”, ha dit la presidenta de la Fundació Bertrana, Mariàngela Vilallonga.
Per això, damunt l’escenari s’han representat cascades de pàgines de llibres -coberts amb aigua virtual- i s’han seleccionat fragments d’autors valencians que s’han llegut durant l’acte. En paral·lel, l’acte també ha volgut homenatjar els Premis Octubre, que aquest 2025 no es convocaran, i mostrar “la nostra solidaritat amb uns guardons que van néixer darrera dels nostres”, ha conclòs la presidenta.
