Arrenca la primera edició del Blanes Costa Brava International Film Festival

La gala inaugural distingeix amb els Premis d'Honor les actrius Mónica Randall i Cayetana Guillén Cuervo

Blanes (Selva) ha engegat aquest dissabte una setmana intensa durant la qual el municipi s'impregnarà de cinema. Perquè entre el teatre, la sala d'assaig i els multisala OCINE s'hi projectaran fins a gairebé 200 pel·lícules (sumant tant llargmetratges com curts).

Són les que participen en aquesta primera edició del Blanes Costa Brava International Film Festival. Aspiren a coronar-se en alguna de les fins a 26 categories en què s'han dividit els guardons, que atorgarà un jurat format per més de 50 professionals.

Per anar obrint boca, ja fa dies que aparadors de botigues i comerços del centre s'han convertit en estampes de pel·lícules. I en paral·lel, al vestíbul del teatre s'ha inaugurat una exposició que repassa aquells films que han convertit Blanes en un plató de rodatge.

Aquest dissabte, el certamen ha arrencat al migdia amb una 'flashmob' al centre, al ritme de la banda sonora de 'Footlose', i amb un concurs exprés de curtmetratges. S'han d'entregar en 24 hores i han de filmar-se -i també editar- íntegrament amb telèfons mòbils. En aquesta primera edició hi prenen part deu participants.

A la tarda, com a prèvia a la gala, s'han projectat les pel·lícules 'La escopeta nacional' (1978), que la mateixa Mònica Randall ha descrit a vegades com el projecte de la seva vida, i 'Dispararon al pianista' (2023), el film d'animació on Mariscal i Trueba han fet tàndem com a directors (i que, en aquest cas, va a concurs). Totes dues s'han vist al teatre de Blanes.

I al vespre, el mateix teatre ha estat l'escenari de la gala que ha fet sonar la claqueta d'aquest primer Blanes Costa Brava International Film Festival. Per la catifa vermella hi han desfilat actors, actrius, directors, directores i càrrecs diversos del món cinematogràfic català i espanyol.

Entre els qui han assistit a la gala, a més de Randall i Mariscal, hi ha hagut la parella formada per la catalana Laia Marull i Andrew Tarbet, Ingrid Rubio (molt vinculada a Blanes), Sebastiá d'Arbó, Mari Cielo Pajares, Mariano Peña (autor també del cartell d'aquesta edició), Christina Rapado o la colombiana Catalina Brend .

Premis honorífics

La gala inaugural, conduïda per l'humor de Laura Fa, ha volgut reivindicar un lloc per a Blanes en el mapa dels festivals de cinema. Ha comptat amb actuacions musicals de l'esbart dansaire Joaquim Ruyra i la tiktoker Carla Frigo, el parlament preceptiu de l'alcalde Jordi Hernández i, sobretot, ha servit per encetar el llistat de premis honorífics que atorga el nou certamen.

Aquest 2024, se n'han entregat tres. El de la trajectòria ha estat per a Mónica Randall, que se suma als set guardons que l'actriu ja té al seu palmarès (l'últim, precisament, el Feroz d'Honor 2024 a tota la seva carrera).

D'ençà d'aquell 1963 amb 'La Revoltosa', Randall ha pres part en una quarantena d'obres de cinema, televisió i teatre. Entre aquestes, les pel·lícules 'La escopeta nacional' (1978) sota les ordres de Berlanga, o altres clàssics del cine espanyol com 'Cria cuervos' (1976) o 'Mi querida señorita' (1972).

"Vol dir que has deixat petja"

Randall ja fa dues dècades que va retirar-se. Però rebre un premi com el que se li ha atorgat a Blanes per a ella és "fonamental", perquè també significa que la seva actuació "ha deixat petja". "Veure que ho has fet prou bé com perquè t'ho reconeguin vol dir que a la gent li has agradat: estic absolutament encantada", ha subratllat l'actriu. Precisament, Mónica Randall ha recordat que "va ser una sort" poder rodar 'La escopeta nacional', perquè malgrat tot aquest temps "és una pel·lícula que està completament viva i que ha quedat per a la història del cinema".

Per últim, l'actriu ha donat un consell a les noves generacions d'actors i actrius. D'entrada, els recomana que comencin fent teatre, perquè "allà és on hi ha la feina de veritat, ja que et trobes sola damunt un escenari". I a més, ajuda "a vocalitzar". "Quan no entenc allò que diuen els actors i actrius d'avui dia, penso que no han fet teatre", ironitza.

I per últim, també subratlla que és fonamental "tenir vocació", perquè no és una feina fàcil. "Sobretot, han de saber si volen ser actors o bé estrelles perquè a vegades et fa la impressió que tan sols volen sortir a les revistes; i a mi, això no m'ha agradat mai", conclou.

Divulgació i feina tècnica

El premi d'honor a la divulgació s'ha atorgat a l'actriu i periodista Cayetana Guillén-Cuervo, per la seva tasca al capdavant del programa 'Versión Española' de RTVE des del 1998. Avui no era present a la gala i ha agraït el premi a través d'un vídeo. I el guardó que distingeix la tasca dels tècnics s'ha donat, a títol pòstum, al muntador blanenc Amado Carreras (que va morir aquest hivern als 68 anys).

Carreras va participar en pel·lícules com 'La rossa del bar', 'La senyora' o 'Històries de la puta mili'. En homenatge a la seva figura, a partir d'ara el guardó per distingir els professionals del món tècnic portarà el seu nom.

"Capital del cinema"

El director del festival, Jordi Calvet, ha subratllat que el certamen arrenca havent assolit ja una primera fita. "Ha estat un èxit a nivell de participació", diu recordant les xifres de films que s'hi han presentat i les seves procedències. Calvet també ha posat en relleu que el festival vol reivindicar Blanes "com a capital del cinema a les comarques gironines". També, tenint en compte que el territori es trobava "orfe" amb aquests tipus de certàmens.

Per últim, Calvet ha posat en relleu que celebrar el festival al maig, a les portes que comenci el pic de la temporada turística, també "contribueix a desestacionalitzar" la destinació. El director, a més, ha agraït la implicació que s'ha rebut des de diferents sectors del municipi, que s'han bolcat en la iniciativa.

Aquest diumenge, en paral·lel a les projeccions, el festival també tornarà a sortir al carrer. En aquest cas, la 'flashmob' donarà pas a una 'zombie walk' que se celebrarà pels carrers del centre i que servirà de preàmbul per a la sessió de cinema de terror que es farà a la nit.