"Si els queda dignitat, han de demanar disculpes", ha afirmat el president d'Unió a Girona, Joan Cañada, que explica que, si no ho fan, el partit els denunciarà perquè estan convençuts que han comès "una il·legalitat". Cañada també s'ha referit a la polèmica aixecada arran de la decisió d'apartar de les seves funcions el cap de protocol de la Diputació i ha assegurat que els assessors del partit a l'ens "treballen molt i bé" complint escrupolosament el seu contracte.
La filtració de la intervenció de Duran i Lleida durant l'assemblea general de militants de la intercomarcal d'Unió a Girona va aixecar polseguera. Durant aquest discurs, a porta tancada i sense presència de mitjans de comunicació, el líder del partit va qüestionar el procés de transició nacional endegat pel Govern d'Artur Mas i va assegurar que ERC no té "ni puta idea" de governar. Duran i Lleida també va carregar contra alguns mitjans de comunicació, com Rac1 o TV3, a qui va acusar "d'aplanar" el camí a ERC.
Aquesta intervenció, que havia de ser només per als militants, la van enregistrar dos militants que hi havia a l'assemblea i la van filtrar al Diari de Girona. Arran d'aquesta filtració, UDC va obrir una investigació interna i va descobrir els autors: dos joves militants, un dels quals treballava com a assessor del partit a la Diputació de Girona. Segons ha explicat Joan Cañada, els dos joves van admetre de seguida que van ser ells i es van donar de baixa del partit. A més, el que treballava com a assessor va posar el seu càrrec a disposició del partit, que ja li ha rescindit el contracte.
Segons Cañada, que els joves admetessin que havien estat ells i es donessin de baixa com a militants ha evitat que obrissin un expedient disciplinari. Tot i això, considera que el que van fer va ser "greu" i els exigeix que es disculpin per escrit amb tota la militància. Si no ho fan, UDC estudiarà denunciar-los perquè, segons ha afirmat Cañada que és advocat de professió, estan convençuts que els dos joves exmilitants han comès una il·legalitat.
Muntant espectacles davant els mitjans
El líder d'Unió a les comarques gironines ha fet una compareixença informativa aquest dilluns arran de les diverses polèmiques que han esquitxat el partit en les darreres setmanes. Una d'elles, és la relacionada amb el 'cas Torramadé' i les conseqüències que ha tingut per a la Diputació de Girona i el seu cap de protocol, Josep Maria Amargant.
Joan Cañada ha explicat que tant UDC com el seu soci de coalició CDC tenien la mateixa opinió el relació al paper que Amargant havia jugat en tot l'afer. Segons Cañada, ni ell ni Pere Vila creien adient que l'encarregat de la relació amb els mitjans a la Diputació de Girona fos algú que "munta espectacles davant els mitjans cada dos per tres". Per això, van transmetre aquesta opinió al president de la Diputació, Joan Giraut, que va decidir treure atribucions a Amargant. Així, tot i que continuarà com a cap de protocol perquè és funcionari, ja no s'encarregarà de tractar amb els mitjans.
Josep Maria Amargant ha rebut la decisió com un "càstig" al fet que hagi parlat sense embuts d'algunes actituds reprovables d'UDC dins la Diputació i ha posat com a exemple que els assessors que el partit té cobrant sous de la corporació, es dediquen a treballar per a Unió i no per a la Diputació.
Amargant ja ha anunciat que no descarta denunciar aquestes suposades irregularitats laborals davant els jutjats. Cañada ha respost que està "molt tranquil" perquè els cinc assessors que UDC té a la Diputació treballen "molt i molt bé" i complint escrupolosament el seu contracte que, segons Cañada, no exigeix que treballin de forma presencial des de la Diputació.
Serial de denúncies creuades
L'origen de tot el serial és el sopar d'inici de campanya electoral que CiU de Salt va fer a Girona on, segons va denunciar una exassessora d'UDC a la Diputació, el ja expresident de la corporació i alcalde de Salt, Jaume Torramadé, li va fer tocaments.
Tot i aquesta afirmació, el primer en presentar denúncia va ser el mateix Torramadé, que va explicar davant els Mossos d'Esquadra que una assessora de la corporació, Minerva Amador, li feia xantatge. Després, Minerva Amador va denunciar Torramadé per haver abusat sexualment d'ella durant el sopar.
Temps després, Amador va presentar una altra demanda contra Torramadé, en aquest cas per denúncia falsa. En aquesta denúncia, va afegir un annex amb la transcripció d'una conversa que la dona va tenir amb el cap de protocol de la Diputació de Girona, Josep Maria Amargant, que suposadament -abans de les primeres denúncies- negociava de part de Torramadé per arribar a un acord a canvi de guardar silenci.
L'endemà de la demanda per denúncia falsa, Amargant va fer públic que es plantejava querellar-se contra Amador per haver-lo gravat sense el seu consentiment i per haver difós part de la conversa.
L'últim episodi va ser quan l'equip de govern de la Diputació de Girona, encapçalat pel president Joan Giraut, va comunicar a Josep Maria Amargant, cap de protocol i treballador gairebé històric de la corporació, que li treien atribucions.
