La jutgessa del jutjat social núm. 2 de Girona, Maria de la Flores Gadea Contreras, ha fallat a favor de la demanda presentada per M. J. C., administratiu de 59 anys, en declarar la seva situació d'"incapacitat permanent en grau d'absoluta per a tot tipus de treball, derivada de malaltia comuna", després de ser diagnosticat amb bulímia.
La demanda es presentava contra el dictamen mèdic emès per l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), que malgrat reconèixer "un trastorn de la conducta alimentària (bulímia nerviosa)", no considerava la incapacitat permanent.
Per la seva banda, la demanda de M. J. C. també presentava les patologies recollides a informes mèdics de l'Hospital de Santa Caterina de Salt (Insititut d'Assistencia Sanitaria).
Aquests informes reconeixien que, actualment, està afectat per un "trastorn depressiu major recurrent, de llarga durada", una "patologia osteoarticulació crònica recidivant" i el trastorn de la conducta alimentària.
Els fonaments
La sentència es fonamenta en les proves mèdiques practicades, a l'article 194.5 de la Llei General de la Seguretat Social ("s'entendrà per incapacitat permanent absoluta per a tota feina la que inhabiliti completament el treballador per a tota professió o ofici") la la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la qual s'indica que només es pot accedir a la incapacitat permanent absoluta "quan es comprovi una situació patològica de greu alteració de salut que anul·li radicalment qualsevol actuació al món laboral, atenent exclusivament a les seqüeles anatòmico-funcionals i/o psíquiques si és el cas.
A partir dels fonaments anteriors, la sentència argumenta la decisió presentant la situació actual de M. J. C.: "presenta des dels 42 anys trastorn alimentari, bulímia nerviosa persistent de llarga evolució (amb vòmits espontanis diaris), en tractament farmacològic a Centres de Salut Mental d'Adults (CSMA), trastorn depressiu major recurrent de llarga evolució, alteració de l'estat anímic amb atacs de pànic (...) problemes d'amnèsia, manca de concentració mental, dificultat en la comprensió lectora, deteriorament cognitiu, discalcúlia (confusió de números i signes), ansietat generalitzada, autolesions), (...) S'han pautat diversos tractaments farmacològics sense que s'hagi produït millora".
A partir d'aquests fonaments, que impedeixen que M. J. C. "pugui realitzar per descomptat feines que requereixin un mínim esforç físic i com a psicològic", la togada declara M. J. C. en situació d'incapacitat permanent en grau d'Absoluta" i condemna l'Institut Nacional de la Seguretat Social a "pagar-li la pensió corresponent en quantia del 100% de la base reguladora".
"La particularitat d'aquesta sentència és que, a més de reconèixer la bulímia com una malaltia incapacitant, és que s'aplica a un home adult, un col·lectiu poc habitual en aquest greu problema de la societat actual", explica Ambar Zambrano, lletrada de Vosseler Advocat que representa M. J. C.
Tal com assenyala l'informe publicat per l'Associació contra l'anorèxia i la bulímia, "9 de cada 10 casos de trastorns de la conducta alimentària afecten dones". I la majoria tenen entre 16 i 25 anys.
La sentència no és ferma i es pot recórrer davant de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
