El FASTT bat rècord de públic amb més de 1.000 assistents

S'han esgotat les entrades de vuit de les deu funcions programades

El Festival d’Arts Escèniques de l’Empordà va tancar ahir la seva darrera edició batent rècord de públic. Després de quatre caps de setmana de programació professional, el FASTT ha acollit més de 1.000 espectadors entre la programació professional i el públic de Micropobles a Escena, i ha esgotat les entrades de vuit de les deu funcions programades.

Enguany a més, el festival ha continuat expandint-se i s’ha celebrat de forma itinerant per 10 micropobles de l’Alt Empordà: Agullana, Garrigàs, Maçanet de Cabrenys, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Sant Mori, Siurana, Vilamacolum, Vilanant i Vilaür

Per la directora del FASTT, Rebecca Alabert, en aquesta edició “ens hem consolidat com a festival de referència de les arts escèniques a l’Empordà i a nivell nacional. Tant la resposta del públic com d'inscripcions de companyies ens fa estar orgulloses de la feina feta. Seguirem treballant per apropar la cultura d’alt nivell als micropobles i fer que el FASTT segueixi creixent de forma sostenible en les edicions futures”. 

L’edició que ara finalitza es va inaugurar el 7 de juliol i s’ha allargat fins al 30 després de rebre espectacles de mitjà i gran format de teatre, dansa, clown i màgia. Un any més, el FASTT ha demostrat ser un projecte d’èxit que aposta per la descentralització de l’exhibició cultural i per apropar la cultura a les zones rurals, concretament als municipis de menys de 1.000 habitants. 

En la darrera jornada d’espectacles, celebrada ahir a Vilamacolum, es va veure l’espectacle B.O.B.A.S, una comèdia circense que al ritme de banda orquestral va transportar al públic a un enterrament on, mentre no arribaven ni el capellà ni el mort, van haver de fer costat a la família i amistats. En acabar la funció, que signava la Cia Jimena Cavalletti, es va obrir l’espai per tothom amb una festa per tots els públics amb la xaranga empordanesa Bufatramuntana.

En aquesta edició s’ha programat El gegant del pi de Pau Vinyals, Boja de Mariona Esplugues, Gregaris de la companyia Soon Circus, La meva àvia és immortal (Assaig d’un possible funeral) de la Cia Creació Kunstant, Un segundo bajo la arena del Col·lectiu Desasosiego, Els ocells de La Calòrica, la Gala màgica amb la maga Giselle, el mag Fèlix i el mag Karlus, No cal anar a l’Havana de Marc Artigau i la Nit de Dansa amb WIWBAK de Kiko Lopez i Harria Herria de la Cia Harrobi Dantza Bertikala. 

Adn Fastt

El Festival d’Arts Escèniques de l’Empordà ha crescut en aquesta edició en nombre d’espectacles i micropobles participants. Per primera vegada arriba a Maçanet de Cabrenys i Agullana, dos pobles que se sumen als que ja en formaven part l’any 2022: Garrigàs, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Sant Mori, Siurana, Vilamacolum, Vilanant i Vilaür. 

El projecte continua fomentant el treball en comunitat i afavorint la cultura en xarxa, teixida entre tots els micropobles participants, així com amb els veïns i veïnes que s’impliquen en el projecte al llarg de tot l’any. Així doncs, a l’hora que el FASTT s’expandeix pel territori, manté l’aposta per acostar la cultura a les zones rurals i permetre que els micropobles guanyin notorietat.

Sobre el festival

El FAST neix el 2013 de la mà de l’Associació FAST, un col·lectiu de persones amb un gran sentiment d’identitat territorial que durant cinc anys va oferir múltiples propostes escèniques a l’Era del Mas Gironí, a Garrigàs.

Després de dos anys d’aturada, el 2020 pateix diversos canvis: es passa a anomenar FASTT i canvia de format. És aleshores quan es converteix en un festival d’arts escèniques en xarxa per diversos micropobles de l’Alt Empordà.   

La raó de ser del festival és crear comunitat i acostar la cultura als municipis que tenen més dificultats per accedir-hi. La sostenibilitat, proximitat i el treball en xarxa són els pilars fonamentals i té un doble objectiu: ser una proposta cultural i de lleure pels veïns dels micropobles i permetre que els municipis guanyin notorietat i que, en definitiva, el projecte actuï com a generador d’oportunitats pels micropobles.