L’investigador en biologia cel·lular de la Universitat de Girona (UdG) Jordi Ribas Maynou rebrà aquest mes d’abril un dels reconeixements amb major rellevància en un dels seus camps de coneixement: l’andrologia. La distinció (Adrology Journal Award) la concediran conjuntament l’American Society of Andrology (ASA) i la European Academy of Andrology (EAA), dues associacions líders als seus continents, respectivament, en la disciplina que estudia els factors que afecten la fertilitat masculina.
En aquest àmbit, les dues principals revistes científiques fundades per cadascuna de les dues associacions els anys 1980 i 1978 van fusionar-se fa deu anys. Cada any, l’ASA i l’EAA premien el millor article científic, però, aquest 2023, per commemorar el 10è aniversari de la revista, les dues associacions han decidit atorgar el premi a l’investigador que ha produït la recerca de major impacte en aquesta àrea en els últims deu anys. Per això, es tracta d’un dels majors reconeixements en el camp de l’andrologia.
El premi es concedirà oficialment en el marc del 48th American Society of Andrology Annual Meeting, a Boston (Estats Units), que tindrà lloc del 19 al 23 d’abril. En aquest marc, l’investigador impartirà una conferència sobre els principals resultats obtinguts al llarg de la seva trajectòria científica.
Jordi Ribas Maynou és Doctor en Biologia Cel·lular per la UAB i ha desenvolupat part de la seva carrera científica en institucions internacionals com l’Institute for Biogenesis Research (USA). Actualment, és investigador Marie Curie COFUND (Tecniospring Industry) al grup de recerca TechnoSperm de la Universitat de Girona.
Un dels focus de la seva recerca és l’estudi dels efectes que diferents alteracions en l’ADN causen sobre la reproducció humana, havent mostrat que existeixen diferents tipus de trencaments que poden desencadenar en casos d’infertilitat o avortaments de repetició per causa masculina. Aquests descobriments obren la porta a la generació de nous tractaments per a la infertilitat humana.
A més, en el camp de la reproducció animal, les seves aportacions han contribuït a entendre com els espermatozoides de diferents espècies de mamífers presenten una condensació diferent, millorant la detecció del dany al ADN espermàtic en diferents espècies, essent aquest biomarcador útil per a la millora dels processos reproductius.
