Girona atura 267 desnonaments i critica els impediments del TC per signar lloguer social

La ciutat tindrà un nou mapa escolar de secundària a partir del curs 2024-2025

Girona ha aturat 267 desnonaments de bancs i grans tenidors en els últims dos anys i mig, a partir del moment en què ERC va assumir la regidoria d'Habitatge després del pacte amb JxCat.

Durant el balanç de l'Àrea de Serveis a les Persones, la regidora Annabel Moya ha destacat "l'esforç" que s'ha fet i ha carregat contra el Tribunal Constitucional (TC), perquè la seva decisió d'anul·lar diversos articles del decret llei de la Generalitat del 2019 només ha permès haver pogut obligar els grans tenidors a signar 24 lloguers socials durant aquest temps.

D'altra banda, el regidor d'Educació, Àdam Bertran, ha avançat que a partir del curs 2024-2025 la ciutat tindrà un nou mapa escolar de secundària, que la dividirà en dues grans zones.

L'Àrea de Drets de les Persones de l'Ajuntament de Girona inclou regidories tan diverses com Cultura, Habitatge, Educació, Esports, Joventut, Ciutadania o Dinamització del Territori. Els quatre regidors d'ERC van passar a assumir-la a partir del setembre del 2020, quan van segellar el pacte de govern amb JxCat. Aquest matí, tots ells han passat balanç de la feina feta durant aquest temps.

La regidora Annabel Moya ha subratllat "l'esforç" en polítiques d'habitatge, que ha permès doblar els pisos que tenia el parc municipal i arribar als 200. Sobretot, arran de la inversió de 4 MEUR que s'han traduït en la compra de 40 pisos, dos locals i 24 aparcaments.

Moya ha explicat que, en paral·lel, des de l'Ajuntament s'han aconseguit frenar 267 desnonaments. Tots ells impulsats per bancs i grans tenidors, perquè el consistori no negocia amb petits propietaris. "En aquests casos, el que fem és donar ajudes, com ara les d'emergència; però la mediació no es fa amb particulars, sinó únicament amb grans tenidors", ha precisat la regidora.

Entre els últims llançaments que s'han pogut evitar hi ha, precisament, el d'un bloc propietat de la Sareb al barri de Sant Narcís. És un edifici del carrer Monturiol on hi viuen onze famílies, algunes de les quals ja han aconseguit signar lloguers socials.

Crítica oberta al TC

Precisament, en referència als lloguers, Annabel Moya no ha dubtat a carregar contra el TC, a qui ha acusat d'haver-los portat a una situació "molt complexa" durant el darrer any i mig. El motiu: la decisió de l'alt tribunal d'anul·lar diversos articles del decret llei de la Generalitat del 2019, entre els quals aquell que permetia obligar els grans tenidors a signar lloguers socials.

De fet, la regidora ha admès que a la ciutat tan sols han pogut tirar-ne endavant 24. "Hem de tenir molt clar que per a nosaltres l'habitatge és un dret, però per als grans tenidors és un actiu financer; si no tenim cap eina legislativa que permeti forçar-los a signar lloguers socials, no ho faran", ha dit Moya, recordant que la llei catalana per afrontar l'emergència social en l'habitatge, que va aprovar l'any passat el Parlament, ha permès desencallar-ho.

Per últim, la regidora també ha repassat els projectes per fer habitatge protegit que s'han impulsat a la ciutat. Ha dit que la previsió és que l'obra dels 100 pisos que es faran a Domeny comenci a finals d'any i que també s'està treballant per acabar l'esquelet de l'edifici que fa anys va quedar a mig fer a la plaça Leonor Joher.

En aquest cas, s'hi faran entre sis i nou pisos destinats a joves i gent gran. La previsió, ha concretat, és que d'aquí a sis mesos pugui licitar-se'n el projecte arquitectònic (que s'haurà de fer de cap i nou, perquè el que hi havia ha quedat obsolet).

Nou mapa escolar

El regidor d'Educació, Àdam Bertran, ha avançat que a partir del curs 2024-2025 la ciutat tindrà un nou mapa escolar de secundària. A diferència del d'infantil i primària, però, que divideix la ciutat en tres zones, aquest tan sols en tindrà dues.

Bertran ha dit que el mapa ja s'ha aprovat dins el Consell Municipal d'Educació, i que ara s'ha enviat a la Generalitat per continuar-ne els tràmits. "El que hem fet és adaptar el mapa d'infantil i primària al de secundària, amb l'objectiu de determinar quins itineraris d'adscripció tenen les diferents escoles i instituts", ha precisat el regidor. És a dir, que quan uns pares inscriguin el fill a P3, ja sàpiguen d'avançada quin centre de secundària els tocarà un cop l'alumne acabi la primària.

El regidor d'Educació ha precisat que, com que el procés de preinscripció per al proper curs ja ha començat, i el nou mapa de secundària encara està pendent de rebre l'aval de la Generalitat, no entrarà en vigor aquest setembre. "Serà per al curs 2024-2025", ha dit.

Cultura i Ciutadania

El vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats, ha repassat diferents projectes com el Modern i ha fet incís en què, d'ençà que ERC va entrar a govern, s'ha aconseguit exposar "el patrimoni segrestat" del fons Santos Torroella i reprendre el calendari perquè la Casa Pastors es converteixi en el futur Museu d'Art Contemporani. Precisament, en relació al fons d'art, Ayats també ha dit que l'exposició del Museu d'Història és una de les seleccionades als premis que atorga una de les associacions de crítics d'art.

Pel que fa a projectes, el vicealcalde també ha avançat que la intenció és que l'any vinent puguin engegar-se les obres de la nova biblioteca a la Casa de Cultura. Això, un cop ja se n'ha "descongelat el projecte" i s'ha aconseguit incloure dins els pressupostos de l'Estat 1 MEUR per a la reforma.

Per últim, la regidora de Ciutadania, Maria Àngels Cedacers, ha repassat la feina feta des de la seva àrea. N'ha destacat que, des de la bústia d'avisos de l'Ajuntament, durant aquest temps s'han gestionat 27.000 suggeriments. O que, pel que fa a pressupostos participats, tan sols "queden un 10% dels projectes" per iniciar-se.