Els veïns de Besalú (Garrotxa) senten nostàlgia de l'antic Prat de Sant Pere previ a la reforma del 1990 que el va deixar en l'estat actual. Així ho deixa entreveure una enquesta que va iniciar el consistori a finals de l'any passat on es preguntava als besaluencs el seu parer respecte el popular espai.
En aquest sentit, l'apartat que fa referència a l'estètica (arbres, vegetació i espais d'ombra), un 47,8% han qualificat la situació de molt dolenta i un 31,3% de dolenta. El mateix pel que fa la il·luminació, amb un 45,2% que considera és regular i un 20% dolenta.
I és que en el comput global només un 23,5% dels enquestats es mostren satisfets amb l'estat actual del Prat de Sant Pere i el consideren bo, mentre que el 40% el veuen regular, un 27% dolent i un 8,7% molt dolent. Tanmateix el cens ha estat molt reduït pel que fa a la participació, amb 115 vots que representa un 4,6% del total que tenia dret a opinar.
Reformat el 1990
L'Ajuntament de Besalú, encapçalat l'any 1990 per Sebastià Pelachs, va idear la reforma del Prat de Sant Pere amb un projecte de 60 milions de pessetes (360.600 euros) pagat íntegrament per la Generalitat de Catalunya i que havia redactat l'arquitecta Montserrat Adroher. Els treballs, que van durar un any aproximadament i es van localitzar restes òssies d'un antic cementiri, van anar acompanyats d'una forta polèmica, ja que la reforma va eliminar una font, arbustos i molts arbres repartits entre el Prat i els claustres (actualment un aparcament).
El terra, de sorra, va ser substituït per unes llambordes que després de la seva inauguració el 1991 per part del president de la Generalitat, Jordi Pujol, van portar de corcoll a la població que patinava durant les humides nits d'hivern i provocaven la caiguda de ciclistes o el derrapatge de turismes (que encara avui es produeixen).
L'oposició també es va mostrar contrariada pel fet que es va modificar la façana del monestir de Sant Pere, eliminant l'escalinata de l'entrada i sepultant els repeus o sòcols dels laterals. Tanmateix, el projecte sempre va rebre el vist-i-plau de Patrimoni de la Generalitat.
