17 anys i mig de presó per l'assassí del banquer de Roses

La magistrada demana al jutjat que investigui si la parella de l'acusat i exdona de la víctima el va encobrir

La sentència recull fil per randa el veredicte del jurat popular que, sense cap mena de dubte, va declarar Porfirio Fernández culpable de matar l'empleat de banca de Roses (Alt Empordà). Un cop emès el veredicte, fiscalia i acusacions particulars van demanar que el condemnessin a 23 anys de presó, la pena màxima prevista pels dos delictes.

Finalment, l'Audiència de Girona l'ha condemnat a 17 anys i mig de presó, 16 anys per l'assassinat i 1 i mig per la tinença il·lícita d'armes. El processat també haurà d'indemnitzar amb 270.000 euros els fills de la víctima i amb 25.000 euros el pare de l'empleat de banca. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La sentència declara provat que Porfirio Fernández va colpejar la víctima fins a debilitar-lo tant que va caure de genolls a terra. Llavors, va agafar el revòlver que duia -per al qual no tenia llicència- i el va colpejar repetidament al cap amb la culata fins a la mort.

El jurat popular i la sentència es basen en la multitud de proves que apuntaven cap a Fernández com a autor del crim. Entre les proves hi ha que l'ADN de Porfirio Fernández estava sota les ungles de la mà dreta de la víctima i també en els guants que portava l'assassí i que va abandonar a l'escena del crim. A més, ell mateix va confessar el crim als Mossos a comissaria tot i que després va assegurar que els agents s'ho havien inventat.

Una altra prova és que, segons diversos testimonis, el processat estava enemistat amb la víctima -que era l'exmarit de la seva actual parella- i l'havia amenaçat en diverses ocasions.

Segons la sentència, Porfirio Fernández va planificar el crim a consciència i durant un parell de setmanes abans de l'assassinat va estar vigilant els moviments de la víctima. El matí del crim, va anar fins al garatge de l'edifici on vivia la víctima, es va amagar darrere d'un cotxe i, quan el va veure arribar, el va atacar a traïció.

El jurat no va donar cap credibilitat a la versió de l'acusat, que assegurava que en el moment del crim estava a casa seva feinejant al jardí i drogant-se. Tampoc va donar credibilitat a la versió de la seva parella -i exdona de la víctima- que avalava que Fernández no havia sortit de casa aquell dia.

Al jutjat per fals testimoni

La sentència de l'Audiència de Girona, però, no només condemna l'autor material del crim. Obre també un altre procediment judicial, en aquest cas contra Paloma Escribano, l'exdona de la víctima i parella sentimental de Porfirio Fernández.

La magistrada sospita que Escribano -actual administradora dels béns de la víctima- va cometre un delicte de fals testimoni quan va anar a declarar a l'Audiència. La sentència es fa ressò que, al judici, la dona va assegurar que el condemnat "no va sortir de casa" el dia del crim. De fet, Escribano va explicar al jurat que havia deixat Fernández allà, un cop ella va marxar cap a l'edifici on vivia el banquer després de rebre la trucada de la seva filla dient-li que l'havien assassinat.

L'Audiència, però, subratlla que el veredicte del jurat va deixar molt clar, "en base a proves objectives i declaracions d'altres testimonis", que Porfirio Fernández va ser l'autor del crim. I que per tant, necessàriament, l'home havia hagut de sortir de casa a primera hora del matí, per anar a sorprendre el banquer quan es disposava a marxar cap a treballar.

A més, la magistrada també recorda que, abans que Paloma Escribano declarés, el tribunal ja la va advertir que tenia dret a no fer-ho (per la relació que mantenia amb l'acusat). I que si ho feia, estava obligada a dir la veritat. Com que Escribano va voler declarar, i allò que va dir no concorda amb els fets que s'han provat, l'Audiència ha enviat la seva declaració al jutjat d'instrucció perquè investigui si va cometre un delicte de fals testimoni, que pot arribar a suposar una condemna de dos anys de presó.