El director del museu Reina Sofía de Madrid, Manuel Borja Villel, ha subratllat que aquesta exposició pretén "mostrar l'aspecte d'un artista polièdric i essencial del segle XX". El mateix director ha volgut apuntar que la figura de Dalí aporta dues coses fonamentals, a dia d'avui, a l'art contemporani: d'una banda "un llenguatge propi on els somnis i la relació de les imatges és fonamental i, de l'altra, entendre el paper canviat de l'artista".
Borja Villel ha explicat que mai no s'havia fet una visió retrospectiva d'aquestes característiques sobre l'artista perquè "necessitaven certa distància respecte a la pròpia figura, que passessin alguns anys i també per la dificultat d'alguns préstecs". "És una exposició difícilment repetible on hi ha unes trenta peces que no s'han vist mai a l'Estat i és una oportunitat única per aproximar-nos a aquest personatge radical i essencial del segle XX", ha subratllat.
L'objectiu de l'exposició passa per recuperar i impulsar el Dalí pintor, pensador, escriptor i creador d'una visió molt particular de la vida. Per fer-ho, a banda de les pintures i els dibuixos de l'artista, les diferents seccions presenten material documental, fotografies, manuscrits del propi Dalí, revistes, pel·lícules i filmacions que intenten acostar l'espectador al complex univers del geni.
Així ho explicava la comissària de la mostra, Montse Aguer, que afegia que "en definitiva podrem veure tota la trajectòria de Dalí". "Es veu com experimentava, com buscava nous llenguatges d'expressió, el seu acostament a la ciència que li oferia noves possibilitats. Veiem un Dalí molt complert", segons Aguer.
La comissària de la mostra també ha expressat la voluntat que "l'espectador pugui veure les obres de prop, que entengui les poètiques de Dalí, els seus llenguatges i tot l'univers que va crear on plasma moltes obsessions que preocupen encara ara". És per això que Aguer fa una crida a l'espectador per tal que es deixi sorprendre i entri a l'exposició lliure de prejudicis.
Des de l'organització d'aquesta antologia s'ha mostrat sorpresos per la gran expectació que ha despertat i esperen que tingui una molt bona acollida i, han apuntat, que hi ha una allau de peticions de reserves per veure la seva obra. Per a Montserrat Aguer, "aquesta és una altra exposició" respecte la de de París, ja que s'ha centrat "molt en l'obra artística" i s'ha deixat "una mica l'espectacle on apareix amb les seves performances". "Aquí ens hem volgut centrar en l'obra", ha afegit.
El recorregut arrenca amb els treballs que Dalí va fer durant la seva joventut, predominen els elements que van marcar la seva infància i l'entorn que el va rodejar, com per exemple 'Penya-segats' o 'Paisatge de Cadaqués'. És en aquesta etapa en la que va comença a gestar el seu personatge i, és per això, que la mostra inclou alguns autoretrats que presenten la visió que l'artista tenia d'ell mateix, com 'Autorretrat cubista'. La família, el paisatge i l'autoretrat són els eixos que determinen l'època d'aprenentatge. La seva principal preocupació se centra en el color, la llum i l'experimentació.
Després de la seva etapa vinculada a la generació del 27, que inclou poetes, escriptors, pintors i cineastes, comença a interessar-se per figures de la talla de Masson, Bataille, Miró, Picasso i el corrent surrealista. En aquest període, Dalí realitza obres com 'Ase podrit' o 'Carn de gallina inaugural'. Ja en plena etapa surrealista, l'autor desenvolupa el mètode paranoic-crític amb obres com 'El gran masturbador', 'Guillem Tell' o 'L'espectre del sex-appeal'. Totes aquestes obres queden recollides a la mostra del Reina Sofia.
La mostra continua amb una secció dedicada a la relectura que l'artista fa de l'Àngelus de Jean François Millet. L'obsessió de Salvador Dalí per aquesta obra centra els seus treballs pictòrics, objectes i, fins i tot, projectes teatrals entre el 1929 i el 1935. A partir de 1936 i fugint de la Guerra Civil, Dalí i Gala passen molt de temps a França. És en territori francès on crea olis tant pertorbadors com 'Premonició de la guerra civil' o 'El rostre de la guerra'.
El recorregut de l'exposició que divendres s'inaugura a Madrid segueix amb l'etapa americana on el pintor i Gala s'exilien durant l'inici de la Segona Guerra Mundial i viuen de manera ininterrompuda entre el 1940 i el 1948. El conflicte internacional i la catàstrofe nuclear d'Hiroshima transformen profundament la seva obra i comença la seva etapa mística i nuclear i exposa les seves principals idees en el seu 'Manifest Místic'. Obres com 'Cap rafaelesc Esclatant' o 'La máxima velocitat de la Madonna de Rafael' són força representatives d'aquesta etapa.
L'exposició repassa també una trentena de dibuixos que van servir per il·lustrar la seva autobiografia, 'La Vida Secreta de Salvador Dalí', un escrit de l'artista elaborat entre 1941 i 1942 i considerat per la crítica com el millor llibre de l'artista. Les peces que s'incorporen en aquesta secció de la mostra no es van poder veure a l'exposició del centre Pompidou de París.
La següent secció s'anomena escenaris i en ella el visitant pot observar la creativitat de Salvador Dalí en el món de l'espectacle. Un cop més, els seus àmbits de creativitat se centren en l'escriptura de guions de cinema o en el disseny de decorats i de vestuari, on l'artista es compromet de forma activa. És el moment d'obres molt teatrals com 'La temptació de Sant Antoni' i de projectes cinematogràfics experimentals.
L'exposició acaba amb la secció l'Enigma Estètic, on s'aprecia el període creatiu de l'artista empordanès a partir dels anys 60 fins al final de la seva carrera. En aquesta, la seva fascinació per la ciència i les noves tecnologies es tradueix en l'exploració de llenguatges de futur. Durant els anys setanta recupera i reivindica la figura de grans mestres com Velázquez o Miguel Ángel a través d'obres com 'A la cerca de la quarta dimensió'. Ja en la dècada del anys 80, les teories matemàtiques de René Thom donaran forma a al seu nou univers i que ja no abandonarà. El principal exemple d'aquest moment és la seva darrera obra, 'Cua de golondrina i violoncels'.
