El sector de la pesca a Catalunya no travessa un dels seus millors moments. Així ho va admetre Antoni Abad, president de la Confraria de Pescadors de Roses i president de les Federacions Territorials de Confraries de Pescadors de Girona i de Catalunya, en la darrera reunió del Cercle Euram de l’Empordà. “Ara mateix estem subsistint, però hi ha pescadors que estan patint”, va dir Abad, que va lamentar que mentre el preu del gasoil no deixa de pujar, el del peix està gairebé al mateix nivell que 40 anys enrere.
La situació del sector pesquer català es veu encara més agreujada per les lleis que dicta la Comunitat Europea des de Brussel·les, ja que no té en compte les característiques de cada territori. “Ens estan tractant igual que a la flota d’arrossegament del nord d’Espanya, quan no té res a veure com ho fan ells i com ho fem nosaltres. Ens estan afogant”, comenta.
Conscients que els serà difícil viure només de la pesca, la Confraria de Pescadors de Roses ha apostat per diversificar els ingressos, i per aquest motiu han decidit crear una piscifactoria de musclos, que s’afegeix a la que ja existeix de llobarros i que s’ha ampliat amb orades. “Ens hem d’espavilar buscant altres tipus d’ingressos. Ens hem reinventat perquè som conscients del que podia passar”.
Abad reivindica la importància d’un sector com el de la pesca que, a Roses, genera molta riquesa. “Som la segona empresa més gran del municipi. A dia d’avui la Confraria de Pescadors factura entre 9 i 10 milions, als quals cal afegir altres ingressos com la piscifactoria de llobarros i la futura de musclos, entre d’altres. Nosaltres hi som molt abans que la vinya i l’olivera, i si es perd el sector pesquer, això farà molt de mal al poble”.
La situació dels pescadors rosincs no millora amb el projecte del Parc Tramuntana, i és que els promotors del parc eòlic marí volen instal·lar una trentena de molins en un espai que la Confraria de Pescadors de Roses té tancat a la pesca des de fa 9 anys, quan van decidir iniciar una veda per cuidar i preservar el medi ambient, ja que només s’hi pescava lluç immadur. “Nosaltres vam apostar per tancar aquest espai perquè ens agrada el nostre ofici i perquè volem pescar de manera assenyada. Si s’instal·len els molins, no s’hi pescarà mai més en aquest espai, serà com una reserva”, diu Abad, que admet que no poden lluitar contra la seva creació. “Si des de Madrid creuen que el parc eòlic és una necessitat, el tiraran endavant. Nosaltres no hi posarem pals a les rodes, si ha de ser un bé per al territori”.
La preservació d’aquest espai no és l’única aposta per la sostenibilitat dels pescadors, que també treballa en un projecte pioner de recuperació de coralls. “Hem de posar en valor tot el que fem”, comenta Abad, que destaca que el projecte consisteix en portar fins al moll el corall capturat per, un cop allà, posar-lo en una peixera amb les condicions ideals de temperatura i lluminositat per recuperar-se. “Un cop estigui fort, el tornarem al punt on l’havíem pescat”.
