Prop de 49 milions de francesos voten aquest diumenge per decidir quins són els dos candidats que es disputaran la presidència en la segona volta prevista pel 24 d'abril. Són 12 els candidats que aspiren al càrrec, però els darrers sondejos apunten a que es repetirà el duel entre l'actual president i candidat de la República en Marxa, Emmanuel Macron, i la candidata del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen.
Les 3.500 persones de nacionalitat francesa registrades a la demarcació de Girona també poden votar des d'aquí. Els punts de votació es troben al Centre Cívic Ter de Girona (carrer Can Sunyer, 46); mentre que a Figueres està ubicat al Centre Cívic Creu de la Mà (plaça Remei Bosch). Els votants gironins que visquin en municipis amb codis postals que comencin per 174, 176 i 177 ho hauran de fer a la capital de l'Alt Empordà, mentre que la resta haurà d'anar a Girona.
Els col·legis electorals obren a les 8h i tanquen a les 19h. L'abstenció pot ser una de les protagonistes de la jornada. Es tem que pugui superar el 27,7% registrat el 2002: només el 67% dels francesos diu que segur que anirà a votar, segons un sondeig d'Ipsos.
A banda de Macron, entre els 12 candidats a presidir França els pròxims cinc anys n'hi ha dos d'extrema dreta, Le Pen i Éric Zemmour, el veterà de l'esquerra Jean-Luc Mélenchon o l'actual alcaldessa de París, Anne Hidalgo, del Partit Socialista. Les enquestes pronostiquen que seran Macron i Le Pen els que passaran a la segona volta amb la candidata del Reagrupament Nacional retallant distàncies al de la República en Marxa.
No se celebraria segona volta en cas que algun dels candidats assolís la majoria absoluta en la primera, cosa que a hores d'ara sembla del tot improbable.
Segons els sondejos, en tercer lloc quedaria Mélenchon, seguit de Zémmour i Pécresse. Les enquestes també apunten a una gran patacada d'Hidalgo, que es veuria superada per l'ecologista Yannick Jadot i el candidat comunista Fabien Roussel.
La campanya dels candidats ha estat marcada per la invasió russa d'Ucraïna, però també per les conseqüències econòmiques de la guerra, especialment l'augment dels preus. També s'ha parlat, tot i que menys, de medi ambient, immigració i seguretat, entre d'altres.
