La demarcació de Girona registra 34 projectes d'obra pública que han quedat deserts per la negativa de les constructores a emprendre les obres. El motiu ve donat per l'actual encariment del preu dels materials com també de l'energia i el combustible segons ha assegurat el president de la Unió d'Empresaris de la Construcció de Girona, Esteve Freixas en declaracions a El Gerió Digital.
"Estem parlant de projectes a nivell local com també de la Diputació de Girona, els Consells Comarcals o la Generalitat" assenyala Freixas que alhora reclama que "les obres les ha de pagar qui les encarrega i no el constructor com està passant ara". Amb tot, adverteix que si la situació es manté poden acabar desapareixent moltes empreses i que aquest és un problema a "solucionar" per part de les administracions les quals "han de pagar els materials al preu que toca i esperar els valors de fa un any enrere".
I és que en els darrers quinze mesos s'ha experimentat una crescuda en el preu dels materials que freguen el 72% en el cas de l'acer (imprescindible per a fer estructures), un 52% en l'alumini (bàsic en finestres, per exemple) o un 85% en el quitrà. Ara però, la situació de la guerra d'Ucraïna, la crescuda del preu de la gasolina i l'increment del preu de l'electricitat han complicat encara més la situació. "Tot plegat genera una gran incertesa ja que d'una banda tenim aquests preus desorbitats i per un altra hi ha una manca de materials que podem trigar fins a vuit mesos a rebre'ls, el que desfà qualsevol previsió d'obra", apunta Freixas.
Més optimista es mostra en canvi el president del Gremi de Professionals de la Promoció i la Construcció de Girona (GIPCE), Miquel Bosch, que assenyala que les obres de caire privat "segueixen" en la seva "gran majoria" tot i que reconeix que l'obra pública està aturada en alguns casos per aquest increment del preu dels materials. Pel que fa al subministrament explica que no hi ha mancança en comparació amb finals de 2021 però sí que observa com comencen a registrar-se problemes en el transport i la seva fabricació.
Amb tot, Bosch pronostica que l'augment de preus "pot ser molt més transitori perquè si aconseguim baixar el cost de la llum i el combustible, tot plegat pot tornar a nivells normals", tanmateix un altre dels principals inconvenients en l'actualitat és que "no es pot pressupostar a més de 15 dies vista".
La proposta estatal
L'executiu espanyol va prometre aquest dimecres que "rebaixarà" el preu de l'electricitat, el gas i el combustible a través d'un decret que s'aprovarà el 29 de març. Aquesta acció pot generar una "petita baixada de preus" segons Freixas i aquest és un efecte que es notaria "passats deu o quinze dies", però en productes com ara l'acer no es notarà pràcticament gens ja que "el 37% ens arriba d'Ucraïna".
En la mateixa línia es posiciona Bosch confirmant que la majoria de materials provenen del mercat internacional i les seves variacions de cost "no venen donades per la lògica". "El preu del transport segur que baixarà immediatament però en la resta de casos estem parlant de macroeconomia i es fa difícil de quantificar", apunta. El president de GIPCE creue que com a molt es poden estabilitzar els preus però mai baixar per sota dels valors de l'any passat.
Les obres dels particulars han de seguir
Tant Freixa com Bosch coincideixen en recomanar als petits promotors a nivell particular que no aturin les obres de construcció dels seus projectes. "Qualsevol persona que vegi les notícies o s'informi veurà que no hi ha res a fer i que els tocarà pagar més", explica el president de la Unió d'Empresaris de la Construcció el qual assegura que gairebé en tots els casos "hi ha entesa entre el constructor i el client a l'hora de seguir amb els treballs".
El president de GIPCE recomana als particulars a intentar "pactar un preu fixe" amb el seu constructor però no descarta increments inevitables en el cost final. "A nivells de tota l'obra no hauria de tenir una repercussió gaire més alta que el percentatge d'inflació actual", diu Bosch que informa d'un increment en el preu de la compravenda d'un 4,5% l'any passat i d'un 6% aquest 2022, "no parlem d'increments d'un 30 o un 40%".
