La citació els va arribar fa pocs dies i els va agafar per sorpresa. A banda de denunciar-los per desobediència a l'autoritat i desordre públic, els agents al·leguen que van haver d'usar "la mínima força imprescindible", un fet que els membres de la PAH que van participar en aquell desallotjament neguen de forma rotunda. La seva portaveu ho qüestionava aquest matí tot preguntant-se com s'havia pogut trencar una tíbia d'un dels denunciats, que encara està de baixa, o com es van fer amb les porres els hematomes que podrien haver tingut "conseqüències greus" sense haver utilitzat la força.
Reiteren que la d'aquell dia va ser una actuació "desproporcionada", que va acabar amb cinc ferits -tots ells de la PAH-, que no s'ha viscut enlloc més de Catalunya i que hauria estat fruit d'una "ordre política" que es va donar en un moment determinat per "paralitzar la força" de la plataforma. És per això que demanen de nou que el conseller d'Interior en funcions, Felip Puig, plegui. "Demanem la dimissió d'un càrrec que menteix reiteradament per donar la volta a la situació de les coses que passen; va negar la càrrega i que hi hagués hagut agressions dels Mossos", afirma Afuera.
Els que van viure aquell desallotjament expliquen que la seva va ser una protesta pacífica, que en cap moment es van enfrontar de forma violenta contra els agents i que van haver de ser literalment "arrencats" un per un del grup que es va apinyar a l'entrada de la finca per evitar que passés la comitiva judicial i es fes efectiu el desnonament. "Com a molt seria una falta de deseobediència perquè va ser passiu i ni tan sols hi ha infracció penal perquè estan defensant un dret legítim, com és la propietat d'una família", assenyala l'advocat que els defensa, José Ángel Gallegos, que també es pregunta per què ha passat només a Salt (Gironès).
La denúncia, un gest "antidemocràtic"
Des de la PAh, el fet que els Mossos d'Esquadra hagin decidit presentar denúncia després que els ferits ho fessin de forma individual el maig passat, demostra una "actitud antidemocràtica" per contrarestar i "treure força" a un moviment que consideren "legítim". "Creiem que s'equivoquen fent això i demanem la retirada de la denuncia", explica Afuera, que afegeix que estan estudiant trencar les relacions amb el cos, amb qui treballen en els casos de mediació.
Una vintena de persones s'han concentrat aquest dimecres davant la comissaria dels Mossos del carrer Vista Alegre, per informar de la denúncia però també per entregar un escrit on expliquen als agents que tenen dret a acollir-se a l'objecció de consciència per poder-se negar a intervenir en els desnonaments. Aquest mateix escrit el van presentar fa uns dies als Jutjats de Girona demanant als treballadors d'aquest àmbit que fessin el mateix.
Detalls del desallotjament de Salt
Els fets van tenir lloc el 23 d'abril passat, quan una seixantena de persones van intentar impedir el desnonament d'una família de Salt amb dues criatures petites del carrer Grup Sant Jaume I. Tot i la resistència pacífica que van oferir -es van apinyar tots a l'entrada de l'edifici- agents dels mossos es van obrir pas cap a les dotze del migdia. Es van viure moments de molta tensió davant desenes de persones que miraven què passava, alertats per la forta presència policial. Estaven convençuts que, com ja havia passat altres vegades, la seva presència dissuadiria als responsables d'executar el desnonament però un jutge va donar l'ordre i es va procedir al desnonament.
Enmig d'un fort dispositiu policial - set furgons i més d'una vintena d'agents- els representants del banc i la comissió judicial van arribar al migdia i van demanar la retirada dels concentrats per poder dur a terme el desallotjament. La resposta va ser una negativa i amb crits "no ens desnoneu, no ens desnoneu", els agents van haver de retirar una a una totes les persones que, aferrades entre elles, pretenien de forma pacífica barrar-los el pas. En algun cas la policia va utiltizar la porra per fer-se camí.
El balanç final va ser de cinc ferits i el cas va arribar al Parlament, després que ICV demanés explicacions al conseller d'Interior, Felip Puig, durant una sessió de control del Govern. Puig va assegurar que no hi va haver càrrega policial i es van expulsar dues persones de la PAH que van protestar mentre seguien les explicacions del titular d'Interior des de la tribuna de convidats del Parlament.
Reiteren que la d'aquell dia va ser una actuació "desproporcionada", que va acabar amb cinc ferits -tots ells de la PAH-, que no s'ha viscut enlloc més de Catalunya i que hauria estat fruit d'una "ordre política" que es va donar en un moment determinat per "paralitzar la força" de la plataforma. És per això que demanen de nou que el conseller d'Interior en funcions, Felip Puig, plegui. "Demanem la dimissió d'un càrrec que menteix reiteradament per donar la volta a la situació de les coses que passen; va negar la càrrega i que hi hagués hagut agressions dels Mossos", afirma Afuera.
Els que van viure aquell desallotjament expliquen que la seva va ser una protesta pacífica, que en cap moment es van enfrontar de forma violenta contra els agents i que van haver de ser literalment "arrencats" un per un del grup que es va apinyar a l'entrada de la finca per evitar que passés la comitiva judicial i es fes efectiu el desnonament. "Com a molt seria una falta de deseobediència perquè va ser passiu i ni tan sols hi ha infracció penal perquè estan defensant un dret legítim, com és la propietat d'una família", assenyala l'advocat que els defensa, José Ángel Gallegos, que també es pregunta per què ha passat només a Salt (Gironès).
La denúncia, un gest "antidemocràtic"
Des de la PAh, el fet que els Mossos d'Esquadra hagin decidit presentar denúncia després que els ferits ho fessin de forma individual el maig passat, demostra una "actitud antidemocràtica" per contrarestar i "treure força" a un moviment que consideren "legítim". "Creiem que s'equivoquen fent això i demanem la retirada de la denuncia", explica Afuera, que afegeix que estan estudiant trencar les relacions amb el cos, amb qui treballen en els casos de mediació.
Una vintena de persones s'han concentrat aquest dimecres davant la comissaria dels Mossos del carrer Vista Alegre, per informar de la denúncia però també per entregar un escrit on expliquen als agents que tenen dret a acollir-se a l'objecció de consciència per poder-se negar a intervenir en els desnonaments. Aquest mateix escrit el van presentar fa uns dies als Jutjats de Girona demanant als treballadors d'aquest àmbit que fessin el mateix.
Detalls del desallotjament de Salt
Els fets van tenir lloc el 23 d'abril passat, quan una seixantena de persones van intentar impedir el desnonament d'una família de Salt amb dues criatures petites del carrer Grup Sant Jaume I. Tot i la resistència pacífica que van oferir -es van apinyar tots a l'entrada de l'edifici- agents dels mossos es van obrir pas cap a les dotze del migdia. Es van viure moments de molta tensió davant desenes de persones que miraven què passava, alertats per la forta presència policial. Estaven convençuts que, com ja havia passat altres vegades, la seva presència dissuadiria als responsables d'executar el desnonament però un jutge va donar l'ordre i es va procedir al desnonament.
Enmig d'un fort dispositiu policial - set furgons i més d'una vintena d'agents- els representants del banc i la comissió judicial van arribar al migdia i van demanar la retirada dels concentrats per poder dur a terme el desallotjament. La resposta va ser una negativa i amb crits "no ens desnoneu, no ens desnoneu", els agents van haver de retirar una a una totes les persones que, aferrades entre elles, pretenien de forma pacífica barrar-los el pas. En algun cas la policia va utiltizar la porra per fer-se camí.
El balanç final va ser de cinc ferits i el cas va arribar al Parlament, després que ICV demanés explicacions al conseller d'Interior, Felip Puig, durant una sessió de control del Govern. Puig va assegurar que no hi va haver càrrega policial i es van expulsar dues persones de la PAH que van protestar mentre seguien les explicacions del titular d'Interior des de la tribuna de convidats del Parlament.
