Portaven des de les nou del matí esperant i han arribat a ser més d'una seixantena les persones que han respost a la concentració organitzada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a Girona (PAH). Ho han fet convençuts que, com ja havia passat altres vegades, la seva presència dissuadiria als responsables d'executar el desnonament però aquest matí un jutge ha donat l'ordre i s'ha procedit a fer-lo efectiu.
Enmig d'un fort dispositiu policial, que ha comptat amb set furgons i més d'una vintena d'agents, els representants del banc i la comissió judicial han arribat cap a dos quarts de dotze i s'ha demanat la retirada dels concentrats per poder dur a terme el desallotjament. La resposta ha estat negativa i amb crits 'no ens desnoneu, no ens desnoneu', els agents han hagut de retirar un a un totes les persones que, aferrades entre elles, pretenien de forma pacífica barrar-los el pas. S'han viscut moments de molta tensió i en algun cas la policia ha utilitzat la porra per fer-se camí.
El balanç, segons la plataforma, ha estat de quatre ferits -un d'ells possiblement greu perquè es queixava de molt de dolor en un genoll. Dos més també han hagut de ser assistits pels serveis mèdics, juntament amb la portaveu de la plataforma, Marta Afuera, que ha rebut d'un dit. "Ha estat una actuació completament desmesurada", es queixava després, tot dient que havien tingut una actitud de "resistència pacífica" i "sense cap gest agressiu" per plantar cara a unes "lleis que no són legítimes" i que van en contra de les persones i en favor dels interessos dels bancs. La portaveu interpreta la càrrega com a un gest per "donar exemple" i servir "d'escarment". Amb tot, ha dit que la seva lluita "continuarà".
Tot això davant la mirada de desenes de persones del barri que han viscut el desallotjament amb impotència i indignació. Alguns fins i tot s'han encarat amb la policia dient-los que sentien "vergonya" per la seva feina i que el que estaven fent anava en contra dels ciutadans.
Una família atrapada per la crisi i amb dos fills petits
Un cop el serraller ha accedit al pis, el 3r 2a del número B-1, la família ha hagut de sortir amb els seus dos fills i amb poques pertinences. Tenen un fill de tres anys i un altre de sis mesos, un fet que ha contribuït a posposar en dues ocasions més el desallotjament en els últims mesos. "No tenim a on anar", a reconegut el pare de família, Mohamed Bartal, qui amb 38 anys ha patit els efectes de la crisi. Ara té uns 500 euros d'ajuda perquè ja esgotat l'atur. Abans havia tingut una carnisseria, que va haver de tancar el 2008, i després havia treballat a la construcció. La seva esposa, Salim, estava molt enfadada.
Des de la plataforma s'està treballant per trobar-los un lloc on viure i critiquen la forma d'actuar dels serveis socials i els representants de l'Ajuntament de Salt. Segons Afuera, han actuat de forma "improcedent" i "sense la voluntat dels afectats" alhora que s'ha negociat de forma unilateral el seu cas. Denuncia que van pactar un lloguer de 350 euros al mes per un pis de Girona però que la família no ho podia afrontar. "És impossible, en dos mesos d'impagament, segons la llei d'arrandament urbans, tornarien a fer-los fora i amb un deute de per vida".
Des de l'ajuntament, però, la situació s'explica de forma molt diferent. "Lamentem profundament aquest desenllaç" però s'han "fet totes les gestions que estan al nostre abast i més", ha assenyalat la regidora d'Atenció a les Persones, Fanny Carabellido, que ha lamentat que el particular no hagi acceptat l'oferta del lloguer considerant que era una bona sortida. Ara, diu la regidora, si volgués acollir-s'hi ja no podrà ser perquè l'oferta ja no està en peu i caldria buscar de nou un altre allotjament. Malgrat tot, ha dit, que tenen les portes obertes per buscar alternatives. L'ajuntament havia accedit a avançar el primer rebut de lloguer i la fiança per poder agilitzar la seva entrada al nou pis.
Un desnonament aplaçat en dues ocasions més
El 16 de desembre de l'any passat va arribar als jutjats un informe social per posposar l'ordre de desnonament d'aquesta família. El 23 de gener del 2012 s'informa de la concessió d'una pròrroga de dos mesos i a partir del febrer els serveis socials comencen a treballar per coordinar-se amb l'advocat de l'afectat, segons explica el consistori en un comunicat. Però el 20 de març es rep l'avís que el desnonament tira endavant i amb un nou informe social s'aconsegueix aturar-lo fins al 15 d'abril. Si aquell dia el particular no entregava les claus, el desnonament quedava fixat per aquest dilluns, com ha passat finalment.
Un Sant Jordi amarg
Els membres de la PAH havien vestit la concentració amb elements relacionats amb la Diada de Sant Jordi. A banda de representar el drac amb un cartell on s'hi podia llegir 'Bankia', també s'ha ofert de forma simbòlica als responsables policials dues roses, que no han acceptat. I el que ha vingut després, ha estat el pitjor final que havien pogut preveure.
Enmig d'un fort dispositiu policial, que ha comptat amb set furgons i més d'una vintena d'agents, els representants del banc i la comissió judicial han arribat cap a dos quarts de dotze i s'ha demanat la retirada dels concentrats per poder dur a terme el desallotjament. La resposta ha estat negativa i amb crits 'no ens desnoneu, no ens desnoneu', els agents han hagut de retirar un a un totes les persones que, aferrades entre elles, pretenien de forma pacífica barrar-los el pas. S'han viscut moments de molta tensió i en algun cas la policia ha utilitzat la porra per fer-se camí.
El balanç, segons la plataforma, ha estat de quatre ferits -un d'ells possiblement greu perquè es queixava de molt de dolor en un genoll. Dos més també han hagut de ser assistits pels serveis mèdics, juntament amb la portaveu de la plataforma, Marta Afuera, que ha rebut d'un dit. "Ha estat una actuació completament desmesurada", es queixava després, tot dient que havien tingut una actitud de "resistència pacífica" i "sense cap gest agressiu" per plantar cara a unes "lleis que no són legítimes" i que van en contra de les persones i en favor dels interessos dels bancs. La portaveu interpreta la càrrega com a un gest per "donar exemple" i servir "d'escarment". Amb tot, ha dit que la seva lluita "continuarà".
Tot això davant la mirada de desenes de persones del barri que han viscut el desallotjament amb impotència i indignació. Alguns fins i tot s'han encarat amb la policia dient-los que sentien "vergonya" per la seva feina i que el que estaven fent anava en contra dels ciutadans.
Una família atrapada per la crisi i amb dos fills petits
Un cop el serraller ha accedit al pis, el 3r 2a del número B-1, la família ha hagut de sortir amb els seus dos fills i amb poques pertinences. Tenen un fill de tres anys i un altre de sis mesos, un fet que ha contribuït a posposar en dues ocasions més el desallotjament en els últims mesos. "No tenim a on anar", a reconegut el pare de família, Mohamed Bartal, qui amb 38 anys ha patit els efectes de la crisi. Ara té uns 500 euros d'ajuda perquè ja esgotat l'atur. Abans havia tingut una carnisseria, que va haver de tancar el 2008, i després havia treballat a la construcció. La seva esposa, Salim, estava molt enfadada.
Des de la plataforma s'està treballant per trobar-los un lloc on viure i critiquen la forma d'actuar dels serveis socials i els representants de l'Ajuntament de Salt. Segons Afuera, han actuat de forma "improcedent" i "sense la voluntat dels afectats" alhora que s'ha negociat de forma unilateral el seu cas. Denuncia que van pactar un lloguer de 350 euros al mes per un pis de Girona però que la família no ho podia afrontar. "És impossible, en dos mesos d'impagament, segons la llei d'arrandament urbans, tornarien a fer-los fora i amb un deute de per vida".
Des de l'ajuntament, però, la situació s'explica de forma molt diferent. "Lamentem profundament aquest desenllaç" però s'han "fet totes les gestions que estan al nostre abast i més", ha assenyalat la regidora d'Atenció a les Persones, Fanny Carabellido, que ha lamentat que el particular no hagi acceptat l'oferta del lloguer considerant que era una bona sortida. Ara, diu la regidora, si volgués acollir-s'hi ja no podrà ser perquè l'oferta ja no està en peu i caldria buscar de nou un altre allotjament. Malgrat tot, ha dit, que tenen les portes obertes per buscar alternatives. L'ajuntament havia accedit a avançar el primer rebut de lloguer i la fiança per poder agilitzar la seva entrada al nou pis.
Un desnonament aplaçat en dues ocasions més
El 16 de desembre de l'any passat va arribar als jutjats un informe social per posposar l'ordre de desnonament d'aquesta família. El 23 de gener del 2012 s'informa de la concessió d'una pròrroga de dos mesos i a partir del febrer els serveis socials comencen a treballar per coordinar-se amb l'advocat de l'afectat, segons explica el consistori en un comunicat. Però el 20 de març es rep l'avís que el desnonament tira endavant i amb un nou informe social s'aconsegueix aturar-lo fins al 15 d'abril. Si aquell dia el particular no entregava les claus, el desnonament quedava fixat per aquest dilluns, com ha passat finalment.
Un Sant Jordi amarg
Els membres de la PAH havien vestit la concentració amb elements relacionats amb la Diada de Sant Jordi. A banda de representar el drac amb un cartell on s'hi podia llegir 'Bankia', també s'ha ofert de forma simbòlica als responsables policials dues roses, que no han acceptat. I el que ha vingut després, ha estat el pitjor final que havien pogut preveure.
