Segons ha explicat l’arxivera comarcal, Erika Serna, “cal assenyalar que les actes dels ajuntaments apleguen en general els acords i decisions preses pel comú de cada municipi, però també contenen relacions de fets que han passat que són inesperats i d’interès. Així, el primer full del llibre de conclusions de Cadaqués, datat el 1623, descriu el sistema d’insaculació o elecció dels regidors –cònsols, segons el document original-, l’allotjament d’una cinquantena de soldats l’any 1652, tot plegat al costat del preu de productes bàsics de proveïment pel poble, un inventari de la capella de Sant Sebastià del 1820, la construcció de l’edifici escolar, l’arranjament del camí veïnal amb Roses i un munt de notícies històriques locals”.
Afegeix la historiadora que “el Cadaqués que hi surt estava format únicament per les cases que envoltaven els carrers de prop de l’església i ja comptava amb es baluard mirant el mar. Disposava d’una muralla amb tres portes que es tancaven de nits, i els cadaquesencs havien d’entrar a casa seva sempre per darrere, mai pel costat del mar. Les cases estaven construïdes sobre les mateixes roques que feien de fonaments. Les dificultats de comunicació per terra són evidents, de manera que l’aïllament en què es vivia condicionava enormement el sistema de vida, així que la majoria dels oficis estaven relacionats amb el mar”.
Afegeix la historiadora que “el Cadaqués que hi surt estava format únicament per les cases que envoltaven els carrers de prop de l’església i ja comptava amb es baluard mirant el mar. Disposava d’una muralla amb tres portes que es tancaven de nits, i els cadaquesencs havien d’entrar a casa seva sempre per darrere, mai pel costat del mar. Les cases estaven construïdes sobre les mateixes roques que feien de fonaments. Les dificultats de comunicació per terra són evidents, de manera que l’aïllament en què es vivia condicionava enormement el sistema de vida, així que la majoria dels oficis estaven relacionats amb el mar”.
