Nou científics signen un manifest en contra del parc eòlic marí al golf de Roses

Demanen que no s'admetin a tràmit cap projecte d'aquest tipus sense haver estudiat abans a fons

Fins a nou científics catalans han signat un manifest en contra de la construcció de parcs eòlics marins a la zona de la Mediterrània ja que la consideren "ecològicament fràgil, diversa i subjecta a múltiples pressions humanes" que "no han estat encara ben avaluats". En la petició rebutgen de ple el projecte Tramuntana que situaria un parc d'aquestes característiques al golf de Roses (Alt Empordà) que comptaria amb 35 aerogeneradors amb una potència de 500 MW situats a 14 quilòmetres del Cap de Creus.

El document està signat per per Josep Lloret (UdG), Antonio Turiel (CSIC), Rafael Sardá (CEAB-Blanes), Jordi Solé (UB), Alberto Olivares (CEAB-Blanes), Ana Sabatés (CSIC), Elisa Berdalet (CSIC), Josep Maria Gili (CSIC) i Josep Vila (UdG).

Entre els motius que destaquen desfavorablement la seva construcció destaquen l'impacte durant les fases de construcció, d'operació i desmantellat que comportaria, entre altres: el risc de col·lisió d'aus, mamífers i tortugues marines amb les instal·lacions; els efectes de la contaminació acústica de les turbines i del muntatge d'estructures en els mamífers i altres animals marins; la contaminació per metalls pesants procedents dels ànodes de sacrifici; l'impacte sobre els fons marins de les àncores i de l'estesa i desplegament de cables,així com l'efecte dels camps electromagnètics dels cables sobre els peixos i altres recursos pesquers. A més cal tenir en compte l'impacte paisatgístic de les turbines i el perill que suposen aquest tipus d’instal·lacions en el marc d’una major recurrència de fenòmens meteorològics extrems relacionats amb el canvi climàtic, com són els temporals marítims, que suposen un risc creixent segons han assenyalat els investigadors del manifest.

"Grans dubtes" al projecte de Roses

Els científics asseguren que el projecte Tramuntana ubicat al golf de Roses genera "grans dubtes" que han de ser "aclarits prèviament a qualsevol acció", i que "fan urgent un estudi de les alternatives" i generen una "extrema preocupació per l’impacte ambiental que podria tenir", per diversos motius.

El primer faria referència a les dimensions d’aquestparc eòlic: en una primera fase, que es descriu en el projecte presentat al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), fins a 36 aerogeneradors d’aproximadament 250 metres d’alçada ocupant una gran extensió marítima; en una segona fase, que es descriu a les diferents presentacions que ha fet en públic l’empresa, fins a 84 generadors que pretenen generar fins el 90% del consum d’ electricitat de la província de Girona, fet que el situaria entre els més gran d’Europa i la Mediterrània en termes de potència instal·lada.

En segon lloc parla de la fragilitat ecològica de la zona d’implantació, ja que el parc eòlic s’ubicaria en un espai envoltat de dues reserves marines, un lloc d'importància comunitària (LIC), el corredor de migració de cetacis del Mediterrani, una zona d'especial protecció per a les aus i una àmplia zona de protecció de la zona Natura 2000.

En tercer motiu exposa els danys ecosistèmics a gran escala -més enllà de la zona ocupada pels aerogeneradors- que elparc generaria en aquesta zona ecològicament fràgil i important per a la dinàmica biològica i oceanogràfica de la Costa Brava. Aquests danys "podrien ser molt més severs del que s’exposa de manera superficial en el document inicial del projecte presentat per les empreses".

Seguidament també fa referència al risc del nombre creixent de fenòmens meteorològics extrems relacionats amb el canvi climàtic, com són els temporals marítims,que poden malmetre les instal·lacions i comportar perills per al medi natural a llarg termini més enllà dels riscos a curt termini.

En última instància enumera l’impacte paisatgístic en el conjunt del Cap de Creus i el Golf de Roses, "uns dels espais més emblemàtics de la Costa Brava i veritables icones de la identitat empordanesa que han sigut lloats repetidament per una gran quantitat d’artistes i escriptors".

Per tot això, demanen a les administracions públiques que facin una diagnosi prèvia i independent sobre l'impacte ambiental, econòmic i social (incloent-hi l'impacte paisatgístic i cultural) d'aquest tipus d'instal·lacions, tot comptant amb una "àmplia participació del col·lectiu científic".