El PSC–Girona pel Canvi ha celebrat la conferència “Girona, Seguretat i Progrés” per analitzar la situació actual de la ciutat i defensar un canvi profund en les polítiques de seguretat. L’acte, que ha reunit més d’un centenar de persones a l’Hotel Carlemany, ha denunciat la “gestió erràtica” del govern municipal i ha reivindicat un model progressista basat en barris cuidats, cohesió social i coordinació policial.
La regidora Carla Aguilera ha reivindicat la seguretat com “una causa pròpia de l’esquerra” i ha afirmat que els principals problemes detectats barri a barri són “neteja i seguretat”. Ha criticat que la manca de manteniment i ordre a l’espai públic impedeix afrontar reptes de futur i genera desigualtats urbanes.
L’excap de la Policia Municipal i regidor Josep Palouzié ha alertat d’un augment de delictes, multireincidència i incivisme. Ha qualificat la resposta municipal d’“insuficient” i ha denunciat la falta d’inversió, la manca de nous efectius, les càmeres de videovigilància desactivades i la desaparició de figures preventives com educadors de carrer i agents tutors. Ha reclamat un Pla Local de Seguretat rigorós i una coordinació real entre tots els cossos policials.
Palouzié també ha rebutjat els discursos que vinculen immigració i delinqüència, que ha qualificat de “falsos i nocius per a la convivència”.
Tancant l’acte, el diputat i primer secretari del PSC a les comarques gironines, Marc Lamuà, ha defensat una seguretat “plenament democràtica”, que garanteixi drets sense caure en “populismes punitius”. Ha criticat que a Girona “la cadena de responsabilitat institucional es trenca a l’Ajuntament” i ha denunciat una policia local “infradotada i infradimensionada”.
Lamuà ha proposat una alternativa basada en policia de proximitat, més videovigilància, millor il·luminació, la recuperació d’educadors de carrer i l’estudi de figures com els serenos, tot plegat dins un Pla Local de Seguretat elaborat “amb rigor i participació dels barris”.
Mirant al 2027, ha afirmat que Girona haurà d’escollir “entre un model que improvisa i divideix o un projecte que protegeixi i uneixi”, reivindicant una ciutat “segura, viva i cohesionada”.
