Finalment, en la segona jornada del judici s'ha descobert la xifra que reclamen els demandants, que fins ara no havien volgut fer pública. Segons una pèrit econòmica aportada per ells, el seu pare va ser víctima d'una doble estafa. D'una banda, quan va aportar 47 milions de pessetes el 1994 li haurien correspost el 84,5% de les accions, no el 20% com es va oficialitzar. D'altra banda, quan el 2005 es va vendre les accions i va cobrar 1,2 milions d'euros, considerant que el restaurant valia en total 6 milions, n'hauria d'haver cobrat 67, ja que, segons la pèrit, el restaurant en realitat valia 79,2 milions d'euros.
Aquesta economista va analitzar els balanços anuals del restaurant i ha afirmat que quan el 1994 Horta va donar un crèdit de 47 milions de pessetes a Adrià i Soler, aquests només van aportar a la nova societat poc més de 7 milions en accions i en terrenys, parcialment hipotecats. Per això, considera que l'aportació d'Horta era l'equivalent al 84,5% del total, no el 20% com al final es va oficialitzar.
La pèrit també ha considerat sospitosos els pagaments del Bulli a Adrià i Soler en concepte de drets d'imatge i ha arribat a afirmar que es podria considerar que estaven "buidant" l'empresa propietària del restaurant i que això suposava un pagament de dividends del qual Miquel Horta quedava al marge, tot i ser el secretari del consell d'administració.
Per contra, el pèrit econòmic dels demandats ha contradit totalment aquesta versió i ha considerat que l'altra part estava sumant dues vegades el mateix concepte per calcular què valia en total el restaurant. El pèrit ha criticat, a més, que la valoració es faci en xifres del 2009, quan la compra-venda va tenir lloc el 2005. A més, ha recordat que Adrià i Juli Soler no van aportar només l'immoble i les accions de l'empresa sinó que ja tenien cert renom internacional, i, per tant, és un valor intangible. A més, ha considerat desmesurats els beneficis que ha calculat l'altra part, de més del 10% anual, quan altres restaurants del mateix nivell tenien creixements del 5%.
Divergències sobre l'estat de salut
D'altra banda, la primera part de la sessió d'aquest dimarts s'ha centrat en l'estat de salut d'Horta. La seva defensa considera que tenia un trastorn bipolar greu des de feia molts anys i que era evident per tothom que no es podia valdre per si mateix ni prendre decisions sobre negocis, ja que era molt "manipulable".
Diversos psiquiatres que el van tractar i visitar han explicat que el seu pare també era bipolar i un cosí matern tenia esquizofrènia i es va suïcidar. Segons els metges, Horta patia la malaltia des dels 20 anys i se li havia anat agreujant, mentre tenia actituds excèntriques i feia coses "espantoses", a més de ser enganyat diverses vegades en alguns negocis. "Estava desconnectat del món real", ha dit un psiquiatre.
El principal problema era la falta d'intel·ligència emocional, però la medicació i altres factors li van causar en els últims anys disfuncions cognitives moderades. El psiquiatre que el va tractar durant més anys ha explicat que ell l'hauria incapacitat fa molts anys, però la família no s'hi va veure amb cor. El notari que va aprovar la compra-venda també hauria d'haver notat la seva malaltia, tot i que dues psiquiatres han dit que podia ser que no ho notés si en aquella estona Horta estava calmat.
Hi ha hagut algunes divergències sobre si el 2005 Horta era capaç de negociar racionalment un contracte de compra-venda. Però el psiquiatre que ha aportat la demandada ha admès que no va visitar mai en persona Miquel Horta, si no que es va basar en els informes fets per altres metges.
Aquesta economista va analitzar els balanços anuals del restaurant i ha afirmat que quan el 1994 Horta va donar un crèdit de 47 milions de pessetes a Adrià i Soler, aquests només van aportar a la nova societat poc més de 7 milions en accions i en terrenys, parcialment hipotecats. Per això, considera que l'aportació d'Horta era l'equivalent al 84,5% del total, no el 20% com al final es va oficialitzar.
La pèrit també ha considerat sospitosos els pagaments del Bulli a Adrià i Soler en concepte de drets d'imatge i ha arribat a afirmar que es podria considerar que estaven "buidant" l'empresa propietària del restaurant i que això suposava un pagament de dividends del qual Miquel Horta quedava al marge, tot i ser el secretari del consell d'administració.
Per contra, el pèrit econòmic dels demandats ha contradit totalment aquesta versió i ha considerat que l'altra part estava sumant dues vegades el mateix concepte per calcular què valia en total el restaurant. El pèrit ha criticat, a més, que la valoració es faci en xifres del 2009, quan la compra-venda va tenir lloc el 2005. A més, ha recordat que Adrià i Juli Soler no van aportar només l'immoble i les accions de l'empresa sinó que ja tenien cert renom internacional, i, per tant, és un valor intangible. A més, ha considerat desmesurats els beneficis que ha calculat l'altra part, de més del 10% anual, quan altres restaurants del mateix nivell tenien creixements del 5%.
Divergències sobre l'estat de salut
D'altra banda, la primera part de la sessió d'aquest dimarts s'ha centrat en l'estat de salut d'Horta. La seva defensa considera que tenia un trastorn bipolar greu des de feia molts anys i que era evident per tothom que no es podia valdre per si mateix ni prendre decisions sobre negocis, ja que era molt "manipulable".
Diversos psiquiatres que el van tractar i visitar han explicat que el seu pare també era bipolar i un cosí matern tenia esquizofrènia i es va suïcidar. Segons els metges, Horta patia la malaltia des dels 20 anys i se li havia anat agreujant, mentre tenia actituds excèntriques i feia coses "espantoses", a més de ser enganyat diverses vegades en alguns negocis. "Estava desconnectat del món real", ha dit un psiquiatre.
El principal problema era la falta d'intel·ligència emocional, però la medicació i altres factors li van causar en els últims anys disfuncions cognitives moderades. El psiquiatre que el va tractar durant més anys ha explicat que ell l'hauria incapacitat fa molts anys, però la família no s'hi va veure amb cor. El notari que va aprovar la compra-venda també hauria d'haver notat la seva malaltia, tot i que dues psiquiatres han dit que podia ser que no ho notés si en aquella estona Horta estava calmat.
Hi ha hagut algunes divergències sobre si el 2005 Horta era capaç de negociar racionalment un contracte de compra-venda. Però el psiquiatre que ha aportat la demandada ha admès que no va visitar mai en persona Miquel Horta, si no que es va basar en els informes fets per altres metges.
