Tot i que l'advocat dels demandants, Juan Ignacio Navas, no ha volgut concretar l'import total que reclamen, fonts jurídiques coneixedores del cas han explicat que podria rondar els 10 milions. Així, mentre que el 2005 es va valorar El Bulli en uns sis milions, la família de Miquel Horta considera que valia uns 50 milions.
La discussió jurídica se centra en saber si Miquel Horta, que pateix un trastorn bipolar, va ser enganyat pels seus socis aprofitant aquesta malaltia, i si Adrià i Soler es van atribuir quantioses remuneracions del Bulli per evitar repartir beneficis a Horta.
En la seva declaració davant la jutgessa, Ferran Adrià ha dit que va conèixer Miquel Horta el 1992, perquè aquest li va editar un llibre. Es van fer amics i el 1994 ell i Soler li van proposar d'entrar en l'accionariat del restaurant. Ho van fer mitjançant un crèdit de Miquel Horta i el seu germà Frederic de 47 milions de pessetes a Adrià i Soler, a retornar amb un 11% d'interès i a canvi d'una cinquena part de l'empresa propietària del Bulli. Els germans Horta s'havien venut l'empresa de colònies Nenuco per 36 milions d'euros. La compra es va fer amb l'assessorament d'Arthur Andersen.
El cuiner ha explicat que totes les activitats que feien fora del restaurant les cobraven com a empresa, i que ell i Soler només cobraven un sou anual d'uns 40.000 euros, treballant uns 330 dies a l'any i unes 15 hores diàries. El cuiner ha explicat que no tenia casa pròpia i que feia servir el seu propi cotxe per anar a comprar els aliments.
Durant la segona meitat de la dècada dels 90 es van anar pagant els deutes i el 2002, quan ja van començar a tenir beneficis importants, es van plantejar canviar l'estructura retributiva i adaptar-la a la seva fama internacional. Per això, es van establir uns 230.000 euros de sou anual pels dos màxims socis, més uns 300.000 euros en concepte de drets d'imatge per elaborar vídeos, llibres i altres productes a través d'empreses filials del Bulli.
El 2004, Miquel Horta els va dir als seus socis que tenia problemes econòmics i que necessitava al voltant d'un milió d'euros. Soler i Adrià li van dir que no el tenien, però que podien recomprar-li el 20% d'accions que tenia. Van valorar l'empresa i van concloure que valia uns 6 milions d'euros. Per això, li van pagar 1,2 milions.
Ferran Adrià ha dit que el 2004 no tenien cap necessitat de vendre el 20% de les accions, però que ho van fer "de bona fe" per "ajudar" el seu soci i amic. A més, ha explicat que en aquella època ja havien parlat amb la Generalitat de tancar el Bulli al cap d'uns anys i reconvertir-lo en una fundació, cosa que demostra que han actuat amb "ètica i honestedat". Finalment, el xef ha expressat que "l'únic que és trist" d'aquest dilluns és que Juli Soler no hagi pogut assistir al judici. "És per ell que, més que mai, farem el projecte d'elBulliFoundation", ha conclòs.
Preguntat per l'advocat demandant sobre els drets d'imatge, Adrià ha recordat que fins l'any 2003 no en van cobrar, perquè tot ho destinaven a pagar els deutes del restaurant. A partir del 2004 van cobrar al voltant d'un 18% del total que generaven, o sigui uns 600.000 euros de 3,6 milions que van generar en concepte de consultoria, conferències o venda de productes relacionats amb el Bulli, més que tot el que ingressava el restaurant com a tal.
Finalment, el xef ha dit que desconeixia que Horta estigués malalt i que ho va saber l'any 2008, quan ja no era el seu soci.
"Traït com un pare pels seus fills"
Però l'esposa de Miquel Horta considera que el van "coaccionar", ja que ell no es volia vendre les accions i li haurien dit que agafava aquests diners o es quedaria "sense res". "El van fer fora sense contemplacions", ha lamentat. La dona ha dit que Horta els va ajudar quan "no eren més que un xiringuito, no tenien on caure morts", tot i que el 1992 el restaurant ja tenia dues estrelles Michelin i Adrià havia estat proclamat per molts com el millor cuiner del moment.
L'esposa ha explicat que han interposat dues demandes més contra altres empreses que també s'haurien aprofitat de la salut mental del seu marit.
Entremig de plors, la dona ha explicat que no pot fer vida normal amb el seu marit, de 68 anys, que ha hagut d'estar ingressat en un psiquiàtric i inhabilitat, a més d'actuar de forma excèntrica sovint.
La secretària personal d'Horta ha dit que tothom sabia que estava malalt, que prenia pastilles i que no podia menjar certs productes, com el formatge. A més, tenia estats d'eufòria i desànim cíclics i s'havia desmaiat alguna vegada. Segons ella, quan Horta va haver venut les accions del Bulli es va sentir "decebut i traït" com un pare amb els seus fills. La secretària ha admès que altres persones s'havien aprofitat d'ell.
Per últim han declarat diversos assessors financers i comptables. Un comptable de l'empresa dels germans Horta ha explicat que l'home era "obert, desprès, confiat, de bona fe i amb temperament feble", cosa que el va portar a no reaccionar quan en una reunió amb Adrià i Soler aquests li van dir el preu que li pagarien per les accions. "Va acceptar la valoració mínima", ha dit, enmig d'una reunió "violenta" i amb discussions.
Un dels empleats d'Arthur Andersen que van intervenir en la compra i la venda de les accions ha dit que els interessos d'Horta estaven "protegits", ja que ell era el secretari de l'empresa propietària del Bulli, i per tant coneixia tots els moviments econòmics i societaris, i les factures que es pagaven en concepte de drets d'imatge a Adrià i Soler.
El comptable del Bulli ha explicat que la majoria d'ingressos eren per consultoria i venda de llibres, no pel restaurant en si mateix. A més, ha assegurat que en la firma davant de notari per la compra-venda d'accions Miquel Horta estava "content" i fins i tot "feia bromes".
Problemes per seguir el judici
El judici contra Ferran Adrià ha generat una gran expectació mediàtica, però el nombrós grup de periodistes que volia seguir-lo ha tingut algunes dificultats. Tot i que a la jutgessa de Primera Instància número 2 se li va demanar que es fes en una sala amb circuit de televisió intern, la magistrada no ho va acceptar i la vista ha tingut lloc en una sala de dimensions reduïdes en la qual tant els periodistes com altres assistents s'han hagut d'encabir amb dificultats. A més, els serveis de seguretat de la Ciutat de la Justícia ha posat algunes objeccions al fet que els periodistes poguessin acostar-se a parlar amb els advocats just abans d'iniciar-se l'audiència pública del procés.
La discussió jurídica se centra en saber si Miquel Horta, que pateix un trastorn bipolar, va ser enganyat pels seus socis aprofitant aquesta malaltia, i si Adrià i Soler es van atribuir quantioses remuneracions del Bulli per evitar repartir beneficis a Horta.
En la seva declaració davant la jutgessa, Ferran Adrià ha dit que va conèixer Miquel Horta el 1992, perquè aquest li va editar un llibre. Es van fer amics i el 1994 ell i Soler li van proposar d'entrar en l'accionariat del restaurant. Ho van fer mitjançant un crèdit de Miquel Horta i el seu germà Frederic de 47 milions de pessetes a Adrià i Soler, a retornar amb un 11% d'interès i a canvi d'una cinquena part de l'empresa propietària del Bulli. Els germans Horta s'havien venut l'empresa de colònies Nenuco per 36 milions d'euros. La compra es va fer amb l'assessorament d'Arthur Andersen.
El cuiner ha explicat que totes les activitats que feien fora del restaurant les cobraven com a empresa, i que ell i Soler només cobraven un sou anual d'uns 40.000 euros, treballant uns 330 dies a l'any i unes 15 hores diàries. El cuiner ha explicat que no tenia casa pròpia i que feia servir el seu propi cotxe per anar a comprar els aliments.
Durant la segona meitat de la dècada dels 90 es van anar pagant els deutes i el 2002, quan ja van començar a tenir beneficis importants, es van plantejar canviar l'estructura retributiva i adaptar-la a la seva fama internacional. Per això, es van establir uns 230.000 euros de sou anual pels dos màxims socis, més uns 300.000 euros en concepte de drets d'imatge per elaborar vídeos, llibres i altres productes a través d'empreses filials del Bulli.
El 2004, Miquel Horta els va dir als seus socis que tenia problemes econòmics i que necessitava al voltant d'un milió d'euros. Soler i Adrià li van dir que no el tenien, però que podien recomprar-li el 20% d'accions que tenia. Van valorar l'empresa i van concloure que valia uns 6 milions d'euros. Per això, li van pagar 1,2 milions.
Ferran Adrià ha dit que el 2004 no tenien cap necessitat de vendre el 20% de les accions, però que ho van fer "de bona fe" per "ajudar" el seu soci i amic. A més, ha explicat que en aquella època ja havien parlat amb la Generalitat de tancar el Bulli al cap d'uns anys i reconvertir-lo en una fundació, cosa que demostra que han actuat amb "ètica i honestedat". Finalment, el xef ha expressat que "l'únic que és trist" d'aquest dilluns és que Juli Soler no hagi pogut assistir al judici. "És per ell que, més que mai, farem el projecte d'elBulliFoundation", ha conclòs.
Preguntat per l'advocat demandant sobre els drets d'imatge, Adrià ha recordat que fins l'any 2003 no en van cobrar, perquè tot ho destinaven a pagar els deutes del restaurant. A partir del 2004 van cobrar al voltant d'un 18% del total que generaven, o sigui uns 600.000 euros de 3,6 milions que van generar en concepte de consultoria, conferències o venda de productes relacionats amb el Bulli, més que tot el que ingressava el restaurant com a tal.
Finalment, el xef ha dit que desconeixia que Horta estigués malalt i que ho va saber l'any 2008, quan ja no era el seu soci.
"Traït com un pare pels seus fills"
Però l'esposa de Miquel Horta considera que el van "coaccionar", ja que ell no es volia vendre les accions i li haurien dit que agafava aquests diners o es quedaria "sense res". "El van fer fora sense contemplacions", ha lamentat. La dona ha dit que Horta els va ajudar quan "no eren més que un xiringuito, no tenien on caure morts", tot i que el 1992 el restaurant ja tenia dues estrelles Michelin i Adrià havia estat proclamat per molts com el millor cuiner del moment.
L'esposa ha explicat que han interposat dues demandes més contra altres empreses que també s'haurien aprofitat de la salut mental del seu marit.
Entremig de plors, la dona ha explicat que no pot fer vida normal amb el seu marit, de 68 anys, que ha hagut d'estar ingressat en un psiquiàtric i inhabilitat, a més d'actuar de forma excèntrica sovint.
La secretària personal d'Horta ha dit que tothom sabia que estava malalt, que prenia pastilles i que no podia menjar certs productes, com el formatge. A més, tenia estats d'eufòria i desànim cíclics i s'havia desmaiat alguna vegada. Segons ella, quan Horta va haver venut les accions del Bulli es va sentir "decebut i traït" com un pare amb els seus fills. La secretària ha admès que altres persones s'havien aprofitat d'ell.
Per últim han declarat diversos assessors financers i comptables. Un comptable de l'empresa dels germans Horta ha explicat que l'home era "obert, desprès, confiat, de bona fe i amb temperament feble", cosa que el va portar a no reaccionar quan en una reunió amb Adrià i Soler aquests li van dir el preu que li pagarien per les accions. "Va acceptar la valoració mínima", ha dit, enmig d'una reunió "violenta" i amb discussions.
Un dels empleats d'Arthur Andersen que van intervenir en la compra i la venda de les accions ha dit que els interessos d'Horta estaven "protegits", ja que ell era el secretari de l'empresa propietària del Bulli, i per tant coneixia tots els moviments econòmics i societaris, i les factures que es pagaven en concepte de drets d'imatge a Adrià i Soler.
El comptable del Bulli ha explicat que la majoria d'ingressos eren per consultoria i venda de llibres, no pel restaurant en si mateix. A més, ha assegurat que en la firma davant de notari per la compra-venda d'accions Miquel Horta estava "content" i fins i tot "feia bromes".
Problemes per seguir el judici
El judici contra Ferran Adrià ha generat una gran expectació mediàtica, però el nombrós grup de periodistes que volia seguir-lo ha tingut algunes dificultats. Tot i que a la jutgessa de Primera Instància número 2 se li va demanar que es fes en una sala amb circuit de televisió intern, la magistrada no ho va acceptar i la vista ha tingut lloc en una sala de dimensions reduïdes en la qual tant els periodistes com altres assistents s'han hagut d'encabir amb dificultats. A més, els serveis de seguretat de la Ciutat de la Justícia ha posat algunes objeccions al fet que els periodistes poguessin acostar-se a parlar amb els advocats just abans d'iniciar-se l'audiència pública del procés.
