Girona mostra un rebuig enèrgic contra la decisió de l'Estat de no soterrar el tren

Tots els grups, menys PP, consensuen una moció que reclama a Foment que completi el projecte ferroviari

La moció l'han consensuat CiU, PSC, CUP i ICV i s'ha entrat per la via d'urgència després de les informacions dels darrers dies. La moció expressa un "energètic rebuig" a la decisió presa pel govern espanyol de no soterrar el tren convencional, tal i com s'havia compromès dins el projecte ferroviari. De fet, el text també recorda que va ser precisament l'Estat qui va dissenyar aquest projecte, del qual les obres del TAV només eren la primera fase, a la que seguien el soterrament del tren convencional i l'enderroc del viaducte (fase II i III).

El text també exposa la voluntat de l'ajuntament de presentar al·legacions al Pla d'Infraestructures, Transports i Vivenda (Pitvi) del Ministeri de Foment -que marca les prioritats fins el 2024-, on figura el canvi de criteri de l'Estat ja que insta els ajuntaments o als governs autonòmics a pagar obres ferroviàries com soterraments o enderrocs. Així mateix, i tal com va anunciar l'alcalde divendres passat, també es recull la voluntat d'iniciar accions judicials contra l'Estat per incompliment de contracte. Els grups que han consensuat la moció també han inclòs al text la decisió de reclamar danys i perjudicis a l'Estat per haver fet les obres del TAV però deixar penjat el projecte del tren convencional.

Un debat pujat de to

El debat de la moció ha estat un intercanvi de retrets de tots els grups a la portaveu del PPC -que també és diputada a Madrid-, Concepció Veray. La portaveu popular ha criticat que l'alcalde, Carles Puigdemont, hagi fet declaracions públiques després de conèixer les intencions del ministeri a través del Pitvi i que no hagi anat a parlar amb ningú de Foment ni amb la pròpia Veray. "Això és de ser irresponsable perquè ha esverat els ciutadans", ha lamentat Veray, que diu que "s'ha posat abans la vena que la ferida". Segons Veray, l'ajuntament només s'ha fixat en un full del pla d'infraestructures -on diu que els soterraments o enderrocs els han de pagar els ajuntaments o governs autonòmics- i ha obviat un altre apartat on, segons defensa, es recull explícitament que a Girona es faran "actuacions d'integració interurbana" del tren convencional.

La portaveu del grup popular ha defensat que ara no hi ha diners "per a obres faraòniques" com el soterrament del tren però que el ministeri té previst invertir en la millora del servei. "Soterrar tren soluciona tots els problemes del tren convencional?", s'ha preguntat Veray, que assegura que el servei ara genera queixes entre els ciutadans.

Aquestes paraules han encès l'alcalde, Carles Puigdemont, que ha retret a Veray que ha enviat dues cartes a la ministra de Foment, Ana Pastor, demanant una entrevista i que no ha obtingut cap resposta. "S'ha de tenir una mica de barra dir que per què no hem parlat amb Foment", li ha etzibat Puigdemont a Veray. L'alcalde també ha recordat que el president d'Adif es va comprometre a visitar les obres del TAV al juny i a crear comissions de seguiment i que no s'ha fet res. "Aquesta moció vol aconseguir que la veu de Girona s'expressi amb claredat", ha manifestat l'alcalde.

La resta de grups també s'han sumat als retrets cap a la portaveu del PP i li han recordat que, en campanya, va prometre que si el seu partit governava a l'Estat el tren se soterraria i s'enderrocaria el viaducte.

Durant el ple, el regidor responsable del projecte ferroviari, Carles Ribas, ha anunciat que el 6 de novembre hi haurà Audiència Pública del TAV per tal de donar la darrera informació sobre l'evolució d'aquestes obres.

Creació del consell municipal LGBT

D'altra banda, el ple també ha aprovat per 22 vots a favor i tres en contra (els tres regidors del PP) la creació del consell municipal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (LGBT). Aquest consell municipal, del qual encara se n'ha de redactar el reglament i que haurà de passar per ple, té per objectiu la defensa i la promulgació dels drets i els deures d'aquests col·lectius i de les activitats que organitzen les entitats que formen el consell.

Girona es converteix en la segona ciutat de l'Estat, després de Barcelona, en comptar amb un òrgan municipal d'aquestes característiques. Tots els grups a excepció del PP han celebrat la creació i, de fet, han demanat participar-hi amb veu però sense vot. Per la seva banda, la portaveu popular, Concepció Veray, ha afirmat que respecten aquests col·lectius però no comparteixen la decisió de crear un consell específic perquè si existeixen conflictes es poden tractar per la comissió de ciutat i igualtat. L'alcalde, Carles Puigdemont, ha destacat que és un "orgull" per a la ciutat disposar d'aquesta eina.