El temporal Gloria ha deixat una factura de més de 5 milions d'euros a Girona, tal com ha explicat el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés. Un any després, però, les subvencions que havia demanat l'Ajuntament de Girona ja estan encarrilades, així com també el pagament de totes les despeses de les asseguradores. Això ha permès que, tot i la pandèmia, la ciutat estigui pràcticament al dia un any després del temporal.
L'augment de cabal del riu Ter va deixar imatges impactants a la ciutat de Girona com ara el pavelló de Fontajau completament inundat o el barri de Pedret amb algunes cases amb els baixos inundats. El temporal va afectar a diversos nivells i l'Ajuntament calcula, a dia d'avui, que les reparacions han suposat una despesa de 5 milions d'euros en equipaments municipals.
Bona part d'aquesta despesa ha estat coberta per subvencions que, majoritàriament, ha atorgat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). La majoria d'elles ja s'han rebut i algunes d'elles estan aprovades, però encara no s'han cobrat. A més, també s'han aprovat les indemnitzacions corresponents de les asseguradores per pagar les destrosses en alguns equipaments municipals.
Una de les actuacions més importants que s'ha hagut de fer és la neteja de la llera del riu Ter. En aquest cas, Terés ha recordat que l'ACA va fer "una contractació agrupada" per netejar tota la llera del riu. Aquests treballs de retirada de restes vegetals ja s'han acabat "fa poques setmanes".
Per altra banda, el consistori també ha finalitzat la reparació de totes les destrosses provocades al pavelló de Fontajau. En aquest cas, el desbordament del Ter va suposar que el pavelló quedés totalment inundat. Aquestes obres han suposat una inversió de més d'un milió d'euros, tal com ha explicat Terés.
Al barri de Pont Major, el temporal també va malmetre el camp de futbol. Ara, s'està acabant l'obra del mur. Tot plegat ha fet que la ciutat s'hagi "posat al dia amb els temes més importants" i ara queden algunes actuacions secundàries.
Obres pendents
Algunes de les obres pendents tenen a veure "al cicle de l'aigua". Una d'elles és la reparació d'una de les canonades que connecta la presa del Pasteral (Selva) amb la planta potabilitzadora de Montfullà (Gironès). La riera d'Osor va desbordar i això va provocar la destrossa d'una d'aquestes dues canonades. El regidor ha avançat que ja han rebut la subvenció de l'ACA i aviat preveuen començar les obres.
També quedarà pendent la reparació d'una part de la depuradora de Campdorà (Gironès) i un dels col·lectors que hi ha sota el riu Ter al barri de Sant Ponç. "Són obres que no afecten al bon funcionament i no són crítiques", ha afegit Terés, "però calia fer-les".
En paral·lel, l'Ajuntament de Girona i l'Agència Catalana de l'Aigua estan estudiant si fan alguna actuació a l'illa del Ter que hi ha a l'alçada de la desembocadura del riu Onyar. Segons el regidor, retirar part dels sediments que hi ha acumulats possibilitaria que "l'illa no faci de tap amb l'Onyar" i així s'alliberi l'aigua "amb més facilitat".
"Avui el Gloria no és el problema, sinó la pandèmia"
Aquell 23 de gener a la tarda, la força del Ter negava part dels barris de Fontajau, Pedret i el Pont Major. L'aigua entrava en tromba a baixos d'habitatges, negocis i equipaments. Un dels que en va sortir més malparat va ser el complex esportiu del GEiEG, perquè la riuada i el fang van inutilitzar sistemes elèctrics i la maquinària de les piscines.
Ara, un any després, el president del club, Francesc Cayuela, explica que els efectes del temporal ja estan "pràcticament solventats". Queden alguns petits serrells –com ara canviar algunes fustes- però el gruix de les reparacions ja fa mesos que s'han enllestit.
Inicialment, en una primera estimació, després del temporal els danys es van valorar en 2 milions d'euros (MEUR). Però a mesura que el fang es va anar retirant, i es va fer balanç d'allò que s'havia pogut recuperar i allò que no, la xifra final dels desperfectes es va reduir a 1 MEUR i escaig. Cayuela explica que les assegurances ja ho han cobert "al 100%". A més, el GEiEG va fer una campanya per recollir aportacions dels socis, i va aconseguir captar 4.000 euros.
"Avui el Gloria ja no és el problema; ho és la pandèmia, que té uns efectes gravíssims sobre la nostra massa social i els ingressos del club", admet Francesc Cayuela. "Amb el temporal, sabíem que el consorci d'assegurances pagaria, però ara ens movem en la incertesa", diu el president del GEiEG, en referència a l'impacte del coronavirus.
De moment, arran de les restriccions, les piscines funcionen al 30% i s'ha habilitat un gimnàs exterior per fer esport a l'aire lliure. Les pistes de tenis i pàdel també estan obertes, però amb grups reduïts. Sigui com sigui, però, primer l'impacte del Gloria, i sobretot després el del coronavirus, ja ha suposat que el GEiEG hagi perdut un 18% dels socis (dels 12.300 que tenia, aproximadament ara la xifra se situa en 10.100).
Pendents d'una part
A Girona, un dels negocis més afectats pel Gloria va ser el restaurant Ca La Pilar. Situat a l'entrada de la ciutat pel Pont Major, el local va quedar pràcticament negat. Els seus propietaris van haver de fer la cuina tota nova, llançar els aparells (brases, fogons, neveres...) i substituir el mobiliari de les sales.
Les obres de reparació van durar tres mesos. I entremig, va arribar el confinament per la pandèmia, cosa que va suposar que el restaurant no pogués obrir fins a la desescalada. L'amo de Ca la Pilar, Pere Sala, explica que van haver d'avançar els diners de la seva butxaca, i que encara estan pendents que les assegurances els en paguin una part. Aproximadament, un terç del què van costar les reparacions.
En aquest cas, però, el problema no és del Consorci d'Assegurances, sinó del perit que va fer la valoració. De fet, el propietari de Ca La Pilar es planteja acabar portant el cas als jutjats.
Ara, a la zona que toca al Ter davant del restaurant, s'està fent l'obra del nou carril bici que enllaçarà el Pont Major amb Campdorà. Pere Sala creu que es podria aprofitar per aixecar part del talús que dona al Ter; i així, diu, minimitzar els efectes que pogués tenir una altra possible riuada.
