L'Audiència de Girona deixa en llibertat els tres Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners (Selva) empresonats des del 4 de setembre per integrar una presumpta trama de tràfic de marihuana. Segons fonts de la defensa, l'Audiència imposa una fiança de 20.000 euros al caporal i de 15.000 a un altre agent.
El tercer policia i el quart empresonat –segons la investigació un home que s'encarregava de posar la droga en circulació- surten en llibertat sense fiança perquè el tribunal considera que la seva implicació en la suposada xarxa de corrupció policial va ser menor.
L'Audiència està notificant les interlocutòries aquest matí i segons les defenses està previst que els investigats surtin de presó a última hora del matí.
La secció quarta de l'Audiència de Girona ha estimat els recursos interposats per les defenses dels quatre empresonats, encapçalades pels lletrats Carles Monguilod, Benet Salellas i Manel Mir, contra les interlocutòries de presó dictades pel jutjat d'instrucció 1 de Santa Coloma de Farners el 4 de setembre.
Les interlocutòries de l'Audiència, de les quals ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, donen la raó a les defenses que, a la vista de divendres passat, van al·legar que no existien risc de fugida ni de destrucció de proves i que, per tant, no hi havia arguments jurídics per confirmar la presó preventiva sense fiança ordenada pel jutjat instructor.
La causa està oberta per delictes contra la salut pública per tràfic drogues comès per agents de l'autoritat, organització criminal, falsificació de document oficial, revelació de secrets i la possible comissió de delictes de detenció il·legal, omissió del deure de perseguir delictes, furt, malversació de diners públics o tinença il·lícita d'armes.
El tribunal analitza els delictes que el jutjat atribueix a cadascun dels mossos investigats i ja d'entrada descarta el delicte d'organització criminal. En aquest punt, la sala diferencia entre el delicte d'organització criminal (que comportaria penes de fins a 8 anys de presó) amb el de pertinença a grup criminal (amb penes de 6 mesos a 2 anys). El tribunal entén que la suposada xarxa de corrupció policial seria un grup criminal perquè l'activitat delictiva "decau quan els seus membres o part d'ells són atrapats".
Tot i que el fiscal Enrique Barata va demanar al tribunal que tingués en compte que, en aquest cas, "l'associació delictiva la formaven diversos agents de policial", l'Audiència considera que "no li atorga un plus" que canviï la qualificació jurídica: "Els delictes comesos, en cas d'acreditar-se, tindran l'agreujant pròpia a aplicar a funcionaris públics involucrats en activitats delictives".
I, tal i com van al·legar els advocats dels mossos, Carles Monguilod i Benet Salellas, el tribunal tampoc veu acreditat, en aquest punt de la investigació, el delicte de falsedat documental. "No posem en dubte que, després de la investigació que es porti a terme, es pugui potser acreditar algun tipus de falsificació documental, si és que la detracció de la droga s'ocultava amb atestats falsificats, però per el moment aquesta possibilitat no és més que una mera especulació", argumenta el criminal.
Un cop fixat que el suposat delicte d'organització criminal és, en realitat, de pertinença a grup criminal i apartat el delicte de falsedat documental, l'Audiència de Girona exposa quina és la pena mínima a la qual es podrien enfrontar els tres policies: 7 anys de presó per al caporal, 6 per a un dels agents i 3 i mig per al qual ha decretat llibertat sense fiança.
Qualitat incriminatòria "alta"
Per al caporal i l'altre agent per al qual imposa fiances, el tribunal entén que, en aquest punt de la instrucció, hi ha una "qualitat incriminatòria alta" però argumenta que la possible pena a la qual es puguin enfrontar no justifica la confirmació de la presó sense fiança.
L'Audiència recorda que el mateix jutjat d'instrucció ja va valorar que els mossos investigats tenen arrelament al país i va fonamentar l'empresonament, també, amb el risc de destrucció de proves. "No existeix en les actuacions comportaments demostrats pels investigats que evidenciïn que s'hagin servit d'algun tipus de capacitat dissuassòria per intervenir sobre les persones a les que venia droga un altre dels imputats", apunten a les interlocutòries.
"Ara bé, malgrat els bons arguments del jutjador sobre l'arrelament dels investigats, no és menys cert que la càrrega incriminatòria és relativament alta, per la qual cosa l'arrelament fort es pot quedar escàs per aconseguir conjurar el risc de fugida", exposa l'Audiència de Girona que justifica així la imposició de 20.000 euros de fiança per al caporal i de 15.000 per a un dels agents. El tribunal remarca que la quantitat de les fiances són diferents perquè es fixen en relació a la suposada "participació delictiva en el conjunt dels fets".
Tant al mosso per al qual no ha imposat fiança com als altres dos policies, l'Audiència els hi imposa l'obligació de comparèixer setmanalment al jutjat, els hi retira el passaport i els hi prohibeix sortir del país i manté l'ordre d'allunyament dictada pel jutjat d'instrucció: no es podran apropar a menys de 300 metres de la comissaria de Santa Coloma de Farners ni podran comunicar-se amb cap company d'aquesta comissaria.
Un altre cavall de batalla de les defenses és la nul·litat de les actuacions perquè sostenen que la Divisió d'Afers Interns (DAI) dels Mossos d'Esquadra va vulnerar drets fonamentals del narcotraficant delator quan li van prendre declaració en dues ocasions sens advocat.
Tot i que el tribunal subratlla que no és el moment processal per aprofundir en la petició de nul·litat, apunta que els possibles "vicis" no abastarien tota la càrrega probatòria que hi ha contra els investigats. I aquí, la sala esmenta concretament les imatges de les càmeres de videovigilància de la comissaria de Santa Coloma, on apareixen dos dels investigats enduent-se saques de marihuana.
