Avui es produeixen cinc anys d'una forta onada de calor que va castigar la província de Girona durant els dies compresos del 4 al 7 de juliol on els termòmetres van arribar fins els 43 graus en alguns observatoris com a Banyoles (Pla de l'Estany).
Aquest va ser un episodi que no es repetia des del 2006 i no es va normalitzar fins ben entrat el 21 de juliol quan van entrar un seguit de tempestes que van afectar especialment el Pirineu i el Prepirineu.
El mes va començar amb una temperatura que es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l’època, com a conseqüència de l’arribada d’una massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica i la presència d’una dorsal molt marcada.
La subsidència provocada per l’anticicló a les capes mitjanes i altes va afavorir l’augment de la temperatura. D’altra banda, cal tenir en compte que l’episodi es va produir pocs dies després del solstici d’estiu, quan la insolació és més important i el dia és encara molt llarg. A més, la nuvolositat va ser molt escassa, fet que va permetre que la temperatura diürna assolís valors extraordinaris a Catalunya. Les característiques de l’episodi queden definides en els següents punts:
- L’onada de calor va provocar temperatures extremes a la majoria de comarques, especialment entre els dies 4 i 7 de juliol, dies en què els valors més elevats van superar els 40ºC.
- Al llarg de l’episodi, la temperatura màxima va assolir els 40ºC a més d’un terç de les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), situades a l’interior del país i a les comarques del prelitoral Nord. Al llarg de l’episodi, 149 de les 175 estacions de la XEMA (85%) van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor, definit com al percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos d’estiu (juny-agost). Només en alguns sectors del litoral i prelitoral la temperatura es va mantenir per sota d’aquest llindar.
- Pel que fa els rècords de temperatura màxima, 49 de les 129 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura màxima absoluta de la seva sèrie entre els dies 5 i 7 de juliol. Es tracta d’un 38% del total de les estacions, un percentatge molt elevat, fet que demostra la gran magnitud d’aquest episodi, com a mínim pel que fa als valors extrems.
- Els dies 5 i 6 els rècords es van concentrar a les comarques gironines, ja que el vent del sud-oest va fer que la temperatura es disparés al litoral i prelitoral, amb alguns valors de 40 ºC fins gairebé arran de mar a l’Empordà.
- D’altra banda, el dia 7 la temperatura va ser especialment alta a l’interior del Principat, des del prelitoral fins a les comarques de ponent, així com a les valls del Pirineu.
L’excepcionalitat de l’episodi fa que, en molts casos, les estacions de la XEMA (de fins a 26 anys de dades) tinguin sèries massa curtes com per trobar un precedent de temperatura màxima més elevada. Per això, cal recórrer a estacions manuals que formen part de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM). Analitzant totes aquestes dades, es poden assenyalar les següents conclusions:
A molts indrets de la depressió Central es van assolir els valors més alts de temperatura màxima des dels anys 80 (agost de 1987 o juliol de 1982).
- En alguns punts de l’interior i del prelitoral la temperatura màxima encara va ser lleugerament més alta el juliol de 1994 o l’agost de 2003.
- A les cotes altes del Pirineu la temperatura màxima va ser lleugerament més alta l’agost de 2012.
- Prop del litoral no va ser una onada de calor extraordinària, amb l’excepció de la Costa Brava.
La persistència d’aire càlid a les capes mitjanes de la troposfera, el domini d’una dorsal anticiclònica en superfície i el flux de sud i del sud-oest van fer que els termòmetres es mantinguessin a la zona alta entre els dies 9 i 21 de juliol. Durant els primers dies les màximes es van donar a ponent, afectant les comarques del Pallars Jussà (38,1 ºC a Sant Romà d’Abella el dia 10), Segrià (37,5 ºC Seròs el dia 11) o la Ribera d’Ebre (40 ºC a Vinebre el dia 13). A partir del dia 16 va començar a dominar el flux de sud i sud-oest, situació que va fer mantenir o fins i tot augmentar els registres termomètrics.
Fruit d’aquesta situació sinòptica, típica de calor extrema a Catalunya com a conseqüència de la presència d’una zona de baixes pressions al sud-oest de les illes Britàniques, van aparèixer les primeres tempestes de tarda que des de feia força dies es resistien a fer acte de presència al Principat. Van estar en relació al pas d’un solc que va afectar el Pirineu els dies 16 i 17, estenent-se a tota la meitat occidental de Catalunya el dia 18. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades pel SMC van ser els 47,6 mm a Sasseuva (2.228 m) a la Val d’Aran; a Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà es van acumular 35,8 mm; i finalment, a Núria (1.971 m) al Ripollès es van enregistrar 32,2 mm.
La dorsal anticiclònica va continuar afectant la nostres contrades però retirant-se cap al sud, fet que va provocar un flux més zonal a les capes mitjanes de la troposfera, afavorint l’aparició de tempestes a Catalunya. Entre els dies 19 i 23 de juliol aquest meteor va ser freqüent durant la tarda, moltes d’elles amb intensitat forta i acompanyades de calamarsa o pedra. Cal remarcar les següents quantitats registrades a les estacions gestionades pel SMC: a Gisclareny (el Berguedà) es van enregistrar 141,4 mm; a Cardona (el Solsonès) es van enregistrar 119,9 mm; i a Alinyà (l’Alt Urgell) es van acumular 91,6 mm.
La temperatura es va anar normalitzant i un nou front va afectar Catalunya els dies 24 i 25 de juliol. Cal remarcar els 76,0 mm a Beget (Ripollès) o els 58,3 mm a Maià de Montcal (Garrotxa).
Finalment, una línea frontal bastant activa va afectar el país entre els dies 29 i 31 de juliol, fet que va suavitzar una mica més la temperatura i va provocar tempestes a gran part de Catalunya. A les parts culminants del Pirineu Occidental les acumulacions de precipitació durant aquest període van superar els 100 mm i a la resta del Pirineu, al Prepirineu i punts de la plana de Lleida i de l’extrem sud del país van superar el 50 mm.
