Jorge Drexler, una guitarra i la tramuntana

L'artista uruguaià va obrir el festival Sons del Món amb un concert proper i de gran complicitat

Proper. D'aquesta manera es va mostrar Drexler ahir a la nit a Vilabertran davant d'una platea pràcticament plena per escoltar al guanyador d'un Oscar el 2005 per "Al otro lado del río" de la pel·lícula "Diarios de motocicleta". L'inici del concert ja va ser una picada d'ullet al seu passat discogràfic amb la interpretació de "Polvo de estrellas" del disc "Eco" (2005), que havia sofert lleugers canvis per adaptar-la a versió acústica. Precisament aquest és un recurs que Drexler va emprar amb totes les peces que va interpretar al llarg de la nit, armat amb només una guitarra i, ocasionalment, amb l'ajuda d'aparells electrònics que introduïen bases rítmiques i de percussió.

Seguidament el cantautor va oferir "Mundo Abisal" del seu darrer llarga durada "Amar la trama" (2010) per seguidament retornar al passat amb "Eco". Arribats a aquest punt una lleugera pluja va caure damunt la plaça del Fort, moment en que Drexler va aprofitar per explicar com va composar "Noctiluca". L'artista es trobava anys enrere en una platja de l'est d'Uruguai que no tenia electricitat ni aigua, "de nit, és impossible orientar-te i només tens la possibilitat de veure la llum d'un far que cada dotze segons completa un cicle. Allà em trobava jo esperant cada dotze segons per veure el camí il·luminat i seguir amb el meu trajecte. Més tard em vaig adonar que m'havia perdut, em trobava en un altra platja més al sud i tot el mar estava fluorescent. Creia que anava begut però més tard vaig saber que tenia davant un fenomen que només passa un cop l'any i es coneix com a 'noctiluca'. Quatre anys més tard va néixer el meu fill i, per explicar-li el què em va passar aquella nit vaig composar aquesta cançó", va explicar Drexler.

Fou aleshores quan l'artista va demanar al públic assistent quins temes volien escoltar. "Las transeuntes", "Milonga" i "El otro lado del rio" van ser algunes de les peticions que va satisfer. Drexler fins i tot es va atrevir a versionar "High & Dry" de Radiohead.

La nit també va tenir lloc per a les confessions; " del meu primer disc -que va sortir en casete- en vaig vendre un total de 33 còpies. D'aquestes, coneixia les 31 persones que el van comprar i les altres dos no. Això per a mi va significar un gran avenç ja que significava que algú s'havia interessat per la meva música", va explicar el cantautor entre rialles per presentar "La luna de espejos", que s'inclou en el llarga durada "Sus primeras gravaciones" (2005).

La tramuntana també va fer acte de presència en moments puntuals del concert, un fet que Drexler no va obviar i és per aquest motiu que li va dedicar el tema "Que el soneto nos tome por sorpresa", premiada amb un Goya l'any passat i que ja en la primera frase de la mateixa diu "Entrar en este verso como el viento".
 

 
La complicitat amb el públic va arribar fins a tal punt que fins i tot va explicar la rutina de gravació del tema "Deseo", versionada al disc "Cara B" (2008). En aquesta cançó es poden escoltar els timbres d'unes bicicletes enregistrades al barri de la barceloneta, el soroll dels metros de Madrid i Nova York, un òrgan d'un músic de carrer a Mèxic, un predicador de carrer, el pregó d'un predicador peruà i fragments de Tony Bennett actuant a San Francisco, entre d'altres.  La vetllada es va apropar a la seva finalització amb "Al otro lado del rio", interpretada a capella i sense micròfon.

El festival Sons del Món, que compta amb la col·laboració d'AraGirona.cat, seguirà divendres vinent amb la primera sortida en catamarà de la badia de Roses. Allà, els tripulants podran gaudir d'un còctail mentre escolten Maria Teresa Noguera i Euclydes Mattos, una interessant fusió de Jazz i Bossa Nova sota les estrelles.