A mitjans del segle XVIII, quan encara no existia la fotografia, les caixes òptiques van permetre acostar a la gent el poder de la imatge. Aquests aparells -que permetien veure un gravat a través d'una lent- van ser una veritable atracció a les fires d'arreu d'Europa. Els qui les traginaven de ciutat en ciutat, solien dirigir-se a la gent dient-los que, gràcies a elles, podrien veure el món per un forat.
Ara, el Museu del Cinema de Girona ha recuperat aquest lema i l'ha convertit en el títol de la seva exposició temporal. 'Veure el món per un forat. Un viatge per Europa a través de les vistes òptiques (1750-1860)' remunta el públic a l'època del precinema, i permet acostar-lo a la història de les caixes òptiques, tan populars durant un segle i que, després, invents com la fotografia o la llanterna màgica van arraconar a l'oblit.
La mostra se centra en dos àmbits. D'entrada, els mateixos aparells. S'hi exposen fins a vuit caixes d'òptica de finals del segle XVIII i principis del XIX. Des de les més grans, que solien aplegar una bona colla de gent a les places públiques, fins a unes altres de més reduïdes, que les famílies benestants tenien a casa com a diversió.
Aquesta part de l'exposició es complementa amb diversos gravats, un documental, una figura de porcellana i dos tapissos, on hi apareixen firaires i gent observant a l'interior de les caixes. "L'exposició retorna a l'època del precinema i vol recuperar la memòria d'aquest antic espectacle, que mostrava el món als europeus de l'època amb una sensació de realitat i efectes visuals mai assolits fins aleshores", concreta el director del museu, Jordi Pons.
Més de 98 gravats, la majoria inèdits
La segona part de la mostra gira al voltant dels gravats que es posaven dins les caixes òptiques. El Museu n'ha tret a la llum 98, la majoria dels quals formen part del seu fons i que mai fins ara s'havien exposat. "Aquests gravats impresos, anomenats vistes òptiques, es feien expressament per ser visualitzats a l'interior de les caixes", concreta Pons.
El Museu del Cinema vol recuperar ara aquestes imatges, que permetien viatjar a llocs llunyans sense moure's, i per això proposa un recorregut per l'Europa de l'època. Contemplant el centenar de gravats, que daten d'entre els anys 1750 i 1860, el visitant podrà veure monuments d'arreu del continent, passar per països com Portugal, Itàlia o Londres i -fins i tot- arribar a Sant Petersburg.
El director del museu destaca que la majoria d'imatges que apareixen als gravats són, precisament, "edificis, places i vistes de ciutats"de l'època. Però les possibilitats de les caixes òptiques no s'acabaven aquí. I és que, dels tallers especialitzats -els més famosos eren a París- també en sortien altres temàtiques.
Entre aquestes, estampes històriques (de Roma, de Babilònia), imatges de guerres o coronacions de reis i també de catàstrofes (com incendis o erupcions volcàniques). A més, com concreta Jordi Pons, alguns dels gravats -que també s'exposen- ja incloïen "efectes especials".
Per sorprendre el públic amb trucs visuals, els firaires feien petites perforacions al gravat (just on hi havia, per exemple, una lluna, una finestra o un fanal). Després, hi encolaven papers de colors al darrere i, quan ho il·luminaven, produïen un curiós efecte visual: una imatge nocturna o bé, fins i tot, simular el pas del dia a la nit.
300 anys després, la curiositat persisteix
Per tancar l'exposició, el Museu del Cinema ha volgut fer una aclucada d'ull al poder de la imatge, i fer veure que actualment, la curiositat de la gent per conèixer el món on viu és tan present com 300 anys enrere. Per això, a través d'una pantalla d'ordinador, mostra diverses imatges de ciutats europees -captades del Google Earth- que mostren, precisament, la mateixa perspectiva d'alguns dels gravats de l'època.
"Es tracta, doncs, d'una altra manera de veure el món per un forat; en aquest cas, però, a través de les noves tecnologies", ha conclòs Jordi Pons. L'exposició temporal al Museu del Cinema de Girona s'inaugura aquest dimarts i es podrà veure fins al proper 27 de gener del 2013. L'entrada a la mostra és gratuïta.
Ara, el Museu del Cinema de Girona ha recuperat aquest lema i l'ha convertit en el títol de la seva exposició temporal. 'Veure el món per un forat. Un viatge per Europa a través de les vistes òptiques (1750-1860)' remunta el públic a l'època del precinema, i permet acostar-lo a la història de les caixes òptiques, tan populars durant un segle i que, després, invents com la fotografia o la llanterna màgica van arraconar a l'oblit.
La mostra se centra en dos àmbits. D'entrada, els mateixos aparells. S'hi exposen fins a vuit caixes d'òptica de finals del segle XVIII i principis del XIX. Des de les més grans, que solien aplegar una bona colla de gent a les places públiques, fins a unes altres de més reduïdes, que les famílies benestants tenien a casa com a diversió.
Aquesta part de l'exposició es complementa amb diversos gravats, un documental, una figura de porcellana i dos tapissos, on hi apareixen firaires i gent observant a l'interior de les caixes. "L'exposició retorna a l'època del precinema i vol recuperar la memòria d'aquest antic espectacle, que mostrava el món als europeus de l'època amb una sensació de realitat i efectes visuals mai assolits fins aleshores", concreta el director del museu, Jordi Pons.
Més de 98 gravats, la majoria inèdits
La segona part de la mostra gira al voltant dels gravats que es posaven dins les caixes òptiques. El Museu n'ha tret a la llum 98, la majoria dels quals formen part del seu fons i que mai fins ara s'havien exposat. "Aquests gravats impresos, anomenats vistes òptiques, es feien expressament per ser visualitzats a l'interior de les caixes", concreta Pons.
El Museu del Cinema vol recuperar ara aquestes imatges, que permetien viatjar a llocs llunyans sense moure's, i per això proposa un recorregut per l'Europa de l'època. Contemplant el centenar de gravats, que daten d'entre els anys 1750 i 1860, el visitant podrà veure monuments d'arreu del continent, passar per països com Portugal, Itàlia o Londres i -fins i tot- arribar a Sant Petersburg.
El director del museu destaca que la majoria d'imatges que apareixen als gravats són, precisament, "edificis, places i vistes de ciutats"de l'època. Però les possibilitats de les caixes òptiques no s'acabaven aquí. I és que, dels tallers especialitzats -els més famosos eren a París- també en sortien altres temàtiques.
Entre aquestes, estampes històriques (de Roma, de Babilònia), imatges de guerres o coronacions de reis i també de catàstrofes (com incendis o erupcions volcàniques). A més, com concreta Jordi Pons, alguns dels gravats -que també s'exposen- ja incloïen "efectes especials".
Per sorprendre el públic amb trucs visuals, els firaires feien petites perforacions al gravat (just on hi havia, per exemple, una lluna, una finestra o un fanal). Després, hi encolaven papers de colors al darrere i, quan ho il·luminaven, produïen un curiós efecte visual: una imatge nocturna o bé, fins i tot, simular el pas del dia a la nit.
300 anys després, la curiositat persisteix
Per tancar l'exposició, el Museu del Cinema ha volgut fer una aclucada d'ull al poder de la imatge, i fer veure que actualment, la curiositat de la gent per conèixer el món on viu és tan present com 300 anys enrere. Per això, a través d'una pantalla d'ordinador, mostra diverses imatges de ciutats europees -captades del Google Earth- que mostren, precisament, la mateixa perspectiva d'alguns dels gravats de l'època.
"Es tracta, doncs, d'una altra manera de veure el món per un forat; en aquest cas, però, a través de les noves tecnologies", ha conclòs Jordi Pons. L'exposició temporal al Museu del Cinema de Girona s'inaugura aquest dimarts i es podrà veure fins al proper 27 de gener del 2013. L'entrada a la mostra és gratuïta.
