Segons recull el fiscal al seu escrit, al qual ha tingut accés l'ACN, Joan Vila va entrar a treballar com a zelador al geriàtric 'La Caritat' el desembre del 2005. L'acusat, que ara té 47 anys, hi feia tasques "d'auxiliar de geriatria" els caps de setmana.
El fiscal situa els crims entre els mesos d'octubre dels anys 2009 i 2010. En total, l'acusació imputa al zelador fins a onze assassinats, tres dels quals amb acarnissament. A l'hora de cometre els crims, com concreta el fiscal, l'acusat sempre actuava de la mateixa manera.
"Aprofitava que les víctimes eren persones d'edat avançada, amb mobilitat reduïda i que es trobaven soles a la seva habitació", explica el fiscal del cas, Enrique Barata. A més, Barata hi afegeix que Vila -que treballava al torn del cap de setmana- "solia quedar-se més estona al geriàtric després d'acabar el seu horari, per poder actuar amb més impunitat".
A l'hora de fer la relació de crims, el fiscal reconeix que "la declaració voluntària" que Vila va fer als jutjats d'Olot el novembre del 2010 -dos mesos després de la seva detenció- va ser "important" per descobrir vuit dels onze crims.
Per això, en aquests casos, Enrique Barata estima per a Vila l'atenuant de confessió. Això sí, sempre i quan el zelador d'Olot torni a ratificar que va ser ell qui va acabar amb la vida d'aquests vuit ancians durant el judici.
Còctel de barbitúrics i fàrmacs
L'escrit concreta que, en el moment de matar les víctimes, Joan Vila solia utilitzar tres mètodes. El que va fer servir en la majoria dels casos va ser un còctel de barbitúrics i fàrmacs. "Triturava i mesclava una sèrie de medicaments, tipus psicofàrmacs, els mesclava amb aigua i els feia prendre a les víctimes", recull el relat del fiscal.
Amb aquest mètode, Joan Vila va acabar amb la vida de Montserrat Canalias (morta el 25 de setembre del 2010), Joan Canal (de 94 anys, mort el 19 de setembre del 2010), Lluís Salleras (de 84 anys, mort el 21d'agost del 2010), Carme Vilanova (de 80 anys, morta l'11 de juliol del 2010), Teresa Puig (de 89 anys, morta el 14 de febrer del 2010) i Rosa Baburés (de 88 anys, morta el 29 d'agost del 2009).
D'altra banda, en dos dels crims en què els ancians eren diabètics, el zelador va acabar amb les seves vides injectant-los una sobredosi d'insulina amb una xeringa. Això va passar, segons sosté el fiscal, amb les internes Francisca Matilde Fillol (morta el 19 d'octubre del 2009) i Isidra García (de 85 anys, morta la matinada del 28 de juny del 2010).
Lleixiu i desincrustant
A l'hora de cometre els tres darrers crims, abans no el detinguessin, Joan Vila va canviar de mètode. Aleshores -com indica el fiscal- el zelador va provocar "greus patiments" a les seves víctimes, perquè els va fer beure lleixiu o bé, amb l'ajuda d'una "xeringa de grans dimensions", els va injectar àcid desincrustant a la boca.
Com recull l'escrit, amb aquest mètode Vila va matar tres internes: Sabina Masllorenç (de 88 anys, morta el 12 d'octubre del 2010), Montserrat Guillamet (de 88 anys, morta el 16 d'octubre del 2010) i Francisca Gironès (de 85 anys, morta la matinada del 18 d'octubre del 2010).
En tots aquests casos, la ingesta de càustics va provocar "tos, vòmits i convulsions" a les ancianes, que van morir després d'un "gran patiment", com recull l'escrit. Per això, el fiscal afegeix a aquests assassinats l'agreujant d'acarnissament.
194 anys de presó
L'acusació demana per a Joan Vila una pena de setze anys de presó per a cadascun dels vuit assassinats amb atenuant de confessió, i eleva la petició fins als 22 anys en el cas dels tres darrers crims. En total, doncs, el zelador d'Olot s'enfronta a una condemna de 194 anys.
A més, el fiscal rebutja categòricament que Joan Vila estigui afectat per un trastorn mental. "Entenc que no pateix cap trastorn, basant-me en els informes dels metges i psiquiatres especialistes", indica Barata.
El fiscal assegura que també posa en dubte les afirmacions del zelador, dient que cometia els crims per compassió i per estalviar patiment a les víctimes. "En els tres darrers assassinats, quan els hi va subministrar lleixiu i càstigs, va provocar patiments innecessaris a les ancianes", ha conclòs Barata.
En matèria de responsabilitat civil, el fiscal demana que Joan Vila pagui una indemnització global de 530.000 als familiars de les víctimes. En total, l'acusació considera que hi ha 29 germans, fills, néts i altres familiars dels ancians a qui el zelador ha d'indemnitzar (amb quantitats que s'estenen des dels 10.000 fins als 35.000 euros, en funció del grau de parentiu).
L'escrit d'acusació també recull que, en cas que Vila sigui insolvent, qui haurà d'afrontar aquestes quantitats seran el geriàtric 'La Caritat' i l'asseguradora Zurich, com a responsables civils solidaris.
Per últim, el fiscal proposa que, quan el cas arribi a judici a l'Audiència de Girona, més d'un centenar de testimonis i perits desfilin per la sala de vistes (entre treballadors del geriàtric, policies, familiars, forenses i psicòlegs).
El fiscal situa els crims entre els mesos d'octubre dels anys 2009 i 2010. En total, l'acusació imputa al zelador fins a onze assassinats, tres dels quals amb acarnissament. A l'hora de cometre els crims, com concreta el fiscal, l'acusat sempre actuava de la mateixa manera.
"Aprofitava que les víctimes eren persones d'edat avançada, amb mobilitat reduïda i que es trobaven soles a la seva habitació", explica el fiscal del cas, Enrique Barata. A més, Barata hi afegeix que Vila -que treballava al torn del cap de setmana- "solia quedar-se més estona al geriàtric després d'acabar el seu horari, per poder actuar amb més impunitat".
A l'hora de fer la relació de crims, el fiscal reconeix que "la declaració voluntària" que Vila va fer als jutjats d'Olot el novembre del 2010 -dos mesos després de la seva detenció- va ser "important" per descobrir vuit dels onze crims.
Per això, en aquests casos, Enrique Barata estima per a Vila l'atenuant de confessió. Això sí, sempre i quan el zelador d'Olot torni a ratificar que va ser ell qui va acabar amb la vida d'aquests vuit ancians durant el judici.
Còctel de barbitúrics i fàrmacs
L'escrit concreta que, en el moment de matar les víctimes, Joan Vila solia utilitzar tres mètodes. El que va fer servir en la majoria dels casos va ser un còctel de barbitúrics i fàrmacs. "Triturava i mesclava una sèrie de medicaments, tipus psicofàrmacs, els mesclava amb aigua i els feia prendre a les víctimes", recull el relat del fiscal.
Amb aquest mètode, Joan Vila va acabar amb la vida de Montserrat Canalias (morta el 25 de setembre del 2010), Joan Canal (de 94 anys, mort el 19 de setembre del 2010), Lluís Salleras (de 84 anys, mort el 21d'agost del 2010), Carme Vilanova (de 80 anys, morta l'11 de juliol del 2010), Teresa Puig (de 89 anys, morta el 14 de febrer del 2010) i Rosa Baburés (de 88 anys, morta el 29 d'agost del 2009).
D'altra banda, en dos dels crims en què els ancians eren diabètics, el zelador va acabar amb les seves vides injectant-los una sobredosi d'insulina amb una xeringa. Això va passar, segons sosté el fiscal, amb les internes Francisca Matilde Fillol (morta el 19 d'octubre del 2009) i Isidra García (de 85 anys, morta la matinada del 28 de juny del 2010).
Lleixiu i desincrustant
A l'hora de cometre els tres darrers crims, abans no el detinguessin, Joan Vila va canviar de mètode. Aleshores -com indica el fiscal- el zelador va provocar "greus patiments" a les seves víctimes, perquè els va fer beure lleixiu o bé, amb l'ajuda d'una "xeringa de grans dimensions", els va injectar àcid desincrustant a la boca.
Com recull l'escrit, amb aquest mètode Vila va matar tres internes: Sabina Masllorenç (de 88 anys, morta el 12 d'octubre del 2010), Montserrat Guillamet (de 88 anys, morta el 16 d'octubre del 2010) i Francisca Gironès (de 85 anys, morta la matinada del 18 d'octubre del 2010).
En tots aquests casos, la ingesta de càustics va provocar "tos, vòmits i convulsions" a les ancianes, que van morir després d'un "gran patiment", com recull l'escrit. Per això, el fiscal afegeix a aquests assassinats l'agreujant d'acarnissament.
194 anys de presó
L'acusació demana per a Joan Vila una pena de setze anys de presó per a cadascun dels vuit assassinats amb atenuant de confessió, i eleva la petició fins als 22 anys en el cas dels tres darrers crims. En total, doncs, el zelador d'Olot s'enfronta a una condemna de 194 anys.
A més, el fiscal rebutja categòricament que Joan Vila estigui afectat per un trastorn mental. "Entenc que no pateix cap trastorn, basant-me en els informes dels metges i psiquiatres especialistes", indica Barata.
El fiscal assegura que també posa en dubte les afirmacions del zelador, dient que cometia els crims per compassió i per estalviar patiment a les víctimes. "En els tres darrers assassinats, quan els hi va subministrar lleixiu i càstigs, va provocar patiments innecessaris a les ancianes", ha conclòs Barata.
En matèria de responsabilitat civil, el fiscal demana que Joan Vila pagui una indemnització global de 530.000 als familiars de les víctimes. En total, l'acusació considera que hi ha 29 germans, fills, néts i altres familiars dels ancians a qui el zelador ha d'indemnitzar (amb quantitats que s'estenen des dels 10.000 fins als 35.000 euros, en funció del grau de parentiu).
L'escrit d'acusació també recull que, en cas que Vila sigui insolvent, qui haurà d'afrontar aquestes quantitats seran el geriàtric 'La Caritat' i l'asseguradora Zurich, com a responsables civils solidaris.
Per últim, el fiscal proposa que, quan el cas arribi a judici a l'Audiència de Girona, més d'un centenar de testimonis i perits desfilin per la sala de vistes (entre treballadors del geriàtric, policies, familiars, forenses i psicòlegs).
