Salvador Dalí, les fotografies robades i el Club Med

El pintor va ser protagonista d'una curiosa anècdota mesos després d'inaugurar-se el complex hoteler del Cap de Creus l'estiu del 1965

  • Article al diari 'Los Sitios de Gerona' sobre el robatori
    Article al diari 'Los Sitios de Gerona' sobre el robatori
  • Anunci de 'La Vanguardia' del 1977 que oferia la possibilitat d'anar al Club Med
    Anunci de 'La Vanguardia' del 1977 que oferia la possibilitat d'anar al Club Med
  • Un moment de la performance de Dalí al Club Med © Adelí Torner/Fundació Gala-Salvador Dalí
    Un moment de la performance de Dalí al Club Med © Adelí Torner/Fundació Gala-Salvador Dalí
Salvador Dalí ja era tot un personatge l'any 1965, conegut per la seva obra però sobretot, per les seves excentricitats. El 9 de juny de 1965 -avui fa exactament 47 anys- es va inaugurar el Club Mediterraneé al paratge de Tudela al Cap de Creus, molt a prop de Cadaqués (Alt Empordà). El pintor va escollir aquest càmping per a portar-hi a terme una de les seves festes "espacials". El paisatge rocós era ideal, ja que al seu entendre era molt similar al que hom es podria trobar tot passejant per la lluna. No era doncs casualitat que l'altempordanés triés el Cap de Creus per a celebrar la seva festa "marciana".

La nit però, es va torçar. Un lladre es va infiltrar a la festa amb intenció de robar tot allò de valor que pogués trobar. Els clients del càmping no utilitzaven monedes en curs, sinó que les canviaven per unes boles de colors que representaven la moneda oficial a l'interior del Club Med. Amb elles podien comprar menjar, jugar a les pistes de tennis, banyar-se a la piscina o participar a les classes de gimnàstica que s'organitzaven. Per tant, tots els diners, entre d'altres objectes de valor dels usuaris, es trobaven a l'interior d'una caixa forta.

L'alarma la va donar un prestigiós fotògraf francès després d'adonar-se que les fotografies i els negatius d'un reportatge fet a Dalí havien desaparegut. La Guàrdia Civil va iniciar aquella mateixa nit una recerca pels més de tres-cents bungalous que composaven el càmping. Finalment van procedir a la detenció del lladre, també de nacionalitat francesa i client del complex, al qual li van trobar el material fotogràfic robat a l'interior de la seva bossa.

Dates equivocades

Alguns articles periodístics publicats entre els anys 2000 i 2010 asseguren que el Club Med de Cadaqués va ser inaugurat el 9 de juny de 1962 (avui faria 50 anys). Tanmateix aquesta informació podria ser errònia, tal i com demostra un article publicat per diari "Los Sitios de Gerona" del diumenge 19 de setembre de 1965, el qual precisament narra aquest succés, datant l'obertura el juny d'aquell mateix any. Segons sembla, les autoritats de l'època, encapçalades pel president de la Diputació de Girona, el vicepresident de la Corporació provincial, el general en cap de la Guàrdia Civil, el representant del Ministeri de Turisme, l'alcalde de Figueres, el delegat d'Hisenda i altres representants de la Comandància de Marina, van visitar les instal·lacions en una simbòlica inauguració el juny de 1962, però el club no va entrar realment en funcionament fins el 1965.

El Club Med era aleshores un simple càmping però que ja gaudia d'una increïble infraestructura conformada per 370 bungalous, pistes de joc, un port, una sala de ball, un petit teatre i moltes altres comoditats. El seu propietari, Gerard Blitz, va començar instal·lant petites viles marineres en paratges naturals de gran bellesa, el primer el 4 de juny de 1950 a la platja d'Alcúdia (Mallorca). La premsa de l'època qualificava al Club Med de Cadaqués de ser un càmping amb una "disciplina diferent al que coneixem" i que "el seu accés és molt difícil", ja que estava reservat als seus socis. Amb tot, era un indret que no interessava als locals ja que només en feien ús els turistes francesos que es dirigien al Cap de Creus, la majoria solters que tenien bungalous reservats per tot l'any amb el seu nom gravat a la porta.

L'exclusivitat que feia gala el Club Med va desaparèixer amb el pas del temps. L'any 1977 ja es podien veure promocions a diaris com La Vanguardia, el qual oferia als seus subscriptors la possibilitat d'anar a passar-hi una temporada gràcies a un carnet de soci que era qualificat com un "passaport a la era moderna".