Ni absolt ni culpable d'un delicte de lesions. Quan han passat cinc anys dels fets, i després de dos judicis a l'Audiència de Girona, Michel Blin s'haurà d'asseure de nou a la banqueta dels acusats. El cas que el portarà -per tercera vegada- davant d'un tribunal va tenir lloc el 2007.
Aleshores, Blin malvivia amb un altre rodamón en una casa en ruïnes situada al Camí de la Pedregosa de Puigcerdà. El crim va tenir lloc la matinada del 3 de maig d'aquell any, quan l'acusat va ventar fins a deu cops amb una barra de ferro a l'altre indigent. La víctima, que estava extremadament dèbil i tenia un estat delicat de salut, va morir poc després.
La primera vegada que Blin es va asseure a la banqueta dels acusats de l'Audiència de Girona va ser el març del 2009. Aleshores, va arribar emmanillat i custodiat pels Mossos d'Esquadra. S'enfrontava a una pena de 18 anys de presó.
Aquell primer judici, però, va acabar amb absolució. Així ho va decidir el jurat popular, que va concloure que Blin no era culpable de la mort de l'altre indigent. Les parts van recórrer el veredicte, el TSJC els va donar la raó i va obligar a repetir el procés.
El segon judici es va celebrar ara fa tot just un any, a finals de maig del 2011. Llavors, Blin va arribar a la sala de vistes sense manilles i molt més millorat que no pas quan es va celebrar el primer procés. En aquesta ocasió, l'Audiència de Girona el va condemnar a dos anys de presó per un delicte de lesions.
El jurat popular, al seu veredicte, va concloure que quan Blin va clavar fins a deu cops amb la barra de ferro a l'altre rodamón, no el volia matar sinó ferir-lo. I a l'hora de condemnar-lo, la sentència, tot i imposar-li un agreujant d'abús de superioritat, va estimar per a l'acusat els atenuants de confessió i trastorn mental (perquè Blin bevia habitualment i tenia les facultats lleument afectades).
Il·lògic, irracional, absurd i incoherent
El fiscal i l'acusació particular van recórrer la sentència davant del TSJC i ara, la Sala del Civil i el Penal de l'alt tribunal els ha donat la raó per segona vegada. El TSJC estima, en part, el seu recurs i declara nuls tant la sentència, com el veredicte, com tot el segon judici contra Michel Blin.
En conseqüència, doncs, el cas s'haurà de tornar a jutjar de cap i nou. Entre d'altres, el TSJC recull que el veredicte que declarava l'indigent culpable d'un delicte de lesions és "il·lògic, irracional, absurd i arbitrari".
Segons l'alt tribunal, no s'entén que el jurat popular digués que Blin no tenia intenció de matar l'altre indigent, sinó només ferir-lo, quan li va arribar a ventar fins a deu cops al cap i al tòrax amb un barra de ferro de 33 centímetres. A més, el TSJC també indica que el veredicte recull elements "contradictoris", com ara el fet que, si Blin hagués volgut matar la víctima, podria haver utilitzat altres "elements més mortífers, com ara tisores, ganivets o navalles" que hi havia a la casa abandonada.
Per a l'alt tribunal, però, la barra de ferro "és un instrument totalment adequat per provocar la mort", i si bé cadascun dels cops que va rebre la víctima per si sols no l'haurien morta, "la suma i el conjunt de tots ells" sí que ho va fer.
A més, el TSJC també rebutja que la sentència estimi per a Michel Blin una atenuant de trastorn mental només pel sol fet que l'indigent patia "alcoholisme crònic". Segons l'alt tribunal, aquest no és un motiu suficient per aplicar-li aquesta rebaixa de la pena.
En conseqüència, doncs, la Secció Quarta de l'Audiència de Girona haurà de tornar a jutjar Michel Blin per un delicte d'homicidi.
Aleshores, Blin malvivia amb un altre rodamón en una casa en ruïnes situada al Camí de la Pedregosa de Puigcerdà. El crim va tenir lloc la matinada del 3 de maig d'aquell any, quan l'acusat va ventar fins a deu cops amb una barra de ferro a l'altre indigent. La víctima, que estava extremadament dèbil i tenia un estat delicat de salut, va morir poc després.
La primera vegada que Blin es va asseure a la banqueta dels acusats de l'Audiència de Girona va ser el març del 2009. Aleshores, va arribar emmanillat i custodiat pels Mossos d'Esquadra. S'enfrontava a una pena de 18 anys de presó.
Aquell primer judici, però, va acabar amb absolució. Així ho va decidir el jurat popular, que va concloure que Blin no era culpable de la mort de l'altre indigent. Les parts van recórrer el veredicte, el TSJC els va donar la raó i va obligar a repetir el procés.
El segon judici es va celebrar ara fa tot just un any, a finals de maig del 2011. Llavors, Blin va arribar a la sala de vistes sense manilles i molt més millorat que no pas quan es va celebrar el primer procés. En aquesta ocasió, l'Audiència de Girona el va condemnar a dos anys de presó per un delicte de lesions.
El jurat popular, al seu veredicte, va concloure que quan Blin va clavar fins a deu cops amb la barra de ferro a l'altre rodamón, no el volia matar sinó ferir-lo. I a l'hora de condemnar-lo, la sentència, tot i imposar-li un agreujant d'abús de superioritat, va estimar per a l'acusat els atenuants de confessió i trastorn mental (perquè Blin bevia habitualment i tenia les facultats lleument afectades).
Il·lògic, irracional, absurd i incoherent
El fiscal i l'acusació particular van recórrer la sentència davant del TSJC i ara, la Sala del Civil i el Penal de l'alt tribunal els ha donat la raó per segona vegada. El TSJC estima, en part, el seu recurs i declara nuls tant la sentència, com el veredicte, com tot el segon judici contra Michel Blin.
En conseqüència, doncs, el cas s'haurà de tornar a jutjar de cap i nou. Entre d'altres, el TSJC recull que el veredicte que declarava l'indigent culpable d'un delicte de lesions és "il·lògic, irracional, absurd i arbitrari".
Segons l'alt tribunal, no s'entén que el jurat popular digués que Blin no tenia intenció de matar l'altre indigent, sinó només ferir-lo, quan li va arribar a ventar fins a deu cops al cap i al tòrax amb un barra de ferro de 33 centímetres. A més, el TSJC també indica que el veredicte recull elements "contradictoris", com ara el fet que, si Blin hagués volgut matar la víctima, podria haver utilitzat altres "elements més mortífers, com ara tisores, ganivets o navalles" que hi havia a la casa abandonada.
Per a l'alt tribunal, però, la barra de ferro "és un instrument totalment adequat per provocar la mort", i si bé cadascun dels cops que va rebre la víctima per si sols no l'haurien morta, "la suma i el conjunt de tots ells" sí que ho va fer.
A més, el TSJC també rebutja que la sentència estimi per a Michel Blin una atenuant de trastorn mental només pel sol fet que l'indigent patia "alcoholisme crònic". Segons l'alt tribunal, aquest no és un motiu suficient per aplicar-li aquesta rebaixa de la pena.
En conseqüència, doncs, la Secció Quarta de l'Audiència de Girona haurà de tornar a jutjar Michel Blin per un delicte d'homicidi.
